La conciliació de la vida familiar amb la professional van empènyer Yolanda Parejo a passar de l’empresa privada a la docència a l’FP. Ara, els baixos sous estan a punt de fer que es replantegi la seva decisió, ja que podria guanyar gairebé el doble exercint la seva professió en una empresa. Amb 18 anys d’experiència, explica, cobra 2.200 euros nets tenint en compte el complement de coordinació, mentre que a l’empresa privada ja n’estaria cobrant prop de 4.000. “El problema és que la gent que surt de la universitat descarta ser professor”, resumeix Parejo per posar en evidència que la falta de professors d’informàtica a l’FP és sobretot una qüestió de finançament: la docència no pot competir amb els salaris que l’empresa privada ofereix als programadors.
Aquesta mancança és un problema enquistat en l’educació que cap govern ha sabut resoldre, tot i que la conselleria de Josep Gonzalez Cambray ha fet ara un intent amb l’última proposta que ha fet arribar als sindicats i que encara està sobre la taula. La mesura, que aquests defineixen com a “pedaç”, consisteix en el fet que voluntàriament els professors que ho desitgin facin 5 hores lectives més a la setmana a canvi de 500 euros al mes. “És una vergonya. Si estem dient que els professors han de fer 18 hores lectives per tenir temps per preparar les classes i alhora els proposem que facin més hores per un preu irrisori no fem res”, es queixa Parejo.
Aquesta professora augura que només aplicaran aquesta mesura els professors que ara mateix fan hores extres gratuïtament perquè l’absència d’altres professors no repercuteixi en els alumnes. En el cas d’un dels centres que coordina, l’any passat van tardar nou mesos a trobar un substitut per a un professor de baixa. I, per evidenciar la gravetat de la situació, remarc que “fa només quinze dies faltaven 11 professors” en els 47 centres que coordina.
Educació sosté que la decisió no està presa
Fonts del departament d’Educació han insistit a El Món que per ara la proposta que critiquen els sindicats només està en estudi i “no hi ha cap decisió presa”. De fet, recorden que les decisions que s’han pres al respecte són l’obertura permanent de la borsa de personal docent per a totes les especialitats de la família professional d’informàtica i la publicació als web dels serveis territorials de l’oferta de les substitucions de difícil cobertura.
El “nyap” de contractar exalumnes per al grau superior
Fa anys que s’arrossega aquesta mancança de professors d’informàtica, i una de les solucions per les quals ha optat la conselleria és, a parer de la UGT, “saltar-se els protocols d’interinatge” i no contractar graduats sinó tècnics superiors d’informàtica. “Contracten tècnics que han acabat l’FP l’any anterior i estan limitats perquè no tenen la titulació requerida”, explica Jesús Martín, responsable d’FP a UGT. A més, apunta, ni tan sols amb aquesta excepció amb les titulacions es pot cobrir la demanda completa. Pel que fa a Educació, fonts de la conselleria defensen que actualment s’està aplicant aquesta “exempció dels requisits exigits per impartir l’especialitat” per la dificultat de la situació i a petició de les direccions dels centres, però insisteixen que és “temporal”.
Tot i els arguments de la conselleria, Parejo descarta que la solució sigui contractar exalumnes amb un grau superior de fa poc temps perquè “no són madurs i no tenen prou experiència laboral ni professional per ensenyar”. “Estan posant un pedaç que repercuteix en la qualitat de l’ensenyament. L’única solució és posar més diners sobre la taula”, conclou.
A més, el fet que no es pugui cobrir tota la demanda de professors ni tan sols fent aquestes maniobres que els sindicats titllen de “nyap” comporta que no es poden fer desdoblaments, tampoc no es poden obrir nous grups i les aules que estan condicionades i tenen material no es poden fer servir perquè no hi ha professors. “L’alumnat pot estar mesos sense docent. No podem aspirar a ser Finlàndia tenint els professors en aquesta situació”, conclou Martín.
Educació aplica des de l’any passat una “exempció dels requisits” per ser professor d’informàtica a l’FP, el que permet poder contractar exalumnes dels graus superiors
“Tapar el forat perquè no es pugui dir que no fan res”
Per la seva banda, la responsable d’FP de CCOO, Rosa M. Villaró, titlla la proposta de la conselleria de “maniobra per tapar el forat” i d’aquesta manera “evitar que es pugui dir que no fan res”. Villaró assegura que la proposta d’Educació també incloïa augmentar el temps de permanència als centres, el que consideren “intolerable”. “La mesura pot funcionar en alguns centres en concret, però acaba afectant els equips docents i el claustre, perquè si destinen més hores a fer docència en destinen menys a altres activitats”, sosté abans d’afegir que “no pot ser que l’única sortida que trobin sigui fer hores extra”.
Segons Villaró la falta de professors d’informàtica, un problema enquistat, afecta principalment els alumnes, perquè sovint se’ls ha de reorganitzar l’horari quan falta algun professor i no hi ha ningú per substituir-lo. “Perden classe, perquè el departament no ha fet els deures i no hi ha professionals”, lamenta. La responsable d’FP de CCOO afegeix que també hi ha problemes per la manca de professors de mecànica, tot i que l’àmbit que més pateix és la informàtica.
El remei per a la manca de professionals a l’FP
Martín sosté que les solucions a aquesta falta de professors d’informàtica a l’FP són diverses, però principalment passen per incrementar el seu sou i fer atractiva la docència. “Els graduats d’informàtica abans d’acabar la carrera ja tenen ofertes d’empreses que doblen el sou d’un professor d’informàtica. Així descarten ràpidament la docència”, assenyala. Per tant, sosté que cal un increment de sou perquè són el col·lectiu del grup A -el grup dels graduats a funció pública- que menys cobra.
La intenció d’aquest increment també és atraure talent: “En tenim però no podem retenir-lo i derivar-lo a l’educació”. El fet que únicament l’empresa privada tingui el talent és preocupant perquè “si no hi ha els millors ensenyant tampoc no hi haurà els millors formats”, el que pot acabar provocant que la productivitat del país es ressenti. En aquest sentit, creu que la col·laboració público-privada seria una possible solució al problema en cas que els professionals externs poguessin col·laborar amb els centres i es flexibilitzés la contractació.
A banda, Martín reclama un estatut de la funció pública docent que la “dignifiqui i reguli” i estableixi possibilitats de promoció interna. “Un treballador d’ensenyament cobra el mateix des del primer dia fins a l’últim i el sou només s’incrementa amb triennis i sexennis. Per tant, no es premia la dedicació ni la innovació”, raona. En aquest sentit, creu que l’excessiva burocratització per accedir a ensenyament penalitza l’educació dels estudiants de Catalunya, en especial els de l’FP.
1 
