L’excés de mortalitat del 2020 revela que Madrid supera Catalunya en defuncions per Covid

El balanç de diversos indicadors mostren que els madrilenys han estat més exposats al virus que els catalans

Un any després de l’inici de la pandèmia continuen les controvèrsies sobre el nombre de morts que ha causat la Covid-19 i també les diferències que hi ha hagut entre territoris pel que fa la gestió que se n’ha fet. En algunes discussions aquests diferències s’han fet servir com a arma llancívola entre representants polítics. Això ha fet que les fonts d’informació hagin estat qüestionades: primerament les dades pròpies de cada govern i després les recollides pel ministeri de Sanitat, perquè des de l’inici de la pandèmia el còmput s’ha fet amb criteris diferents i en diverses ocasions han sorgit dubtes i interrogants que es mantenen. Tot això ha fet que la majoria d’experts només acabin considerant fiables les dades que resulten de l’anàlisi de l’excés de mortalitat a l’hora de fer comparatives entre territoris.

L’excés de mortalitat té lloc només en situacions excepcionals, com catàstrofes naturals, atemptats o pandèmies com l’actual. És per això que les morts de més en un període concret que acaben registrant-se poden ser considerades les víctimes reals del fenomen que ha causat l’excés de mortalitat. Per a molts aquesta informació és més completa que la que ofereixen els governs de cada comunitat. En aquest sentit, prenent com a referència les dades d’excés de mortalitat registrades el 2020 pel Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III, es conclou que Madrid ha superat Catalunya en nombre de víctimes mortals. Cal tenir en compte que aquest sistema només inclou les dades que les comunitats recullen electrònicament.

D’acord amb les dades d’aquest organisme, a Madrid hi va haver el 2020 quatre episodis d’excés de mortalitat, de manera que van morir 16.602 persones més de les esperades, mentre que a Catalunya es van registrar cinc episodis d’excés de mortalitat, que van sumar 15.506 morts de més. Aquest excés de mortalitat correspondria a les víctimes de la Covid-19 (ja sigui a causa per la pròpia infecció o bé a causa de no haver pogut ser atès degudament pel col·lapse del sistema de salut). A partir d’aquí, el càlcul de la taxa de mortalitat per Covid per cada milió d’habitants mostraria que a la Comunitat de Madrid (amb 6,6 milions d’habitants) va ser de 2.515 morts per Covid per cada milió d’habitants, mentre que a Catalunya (amb una població de 7,7 milions) va ser menor: 2.014 morts per Covid per milió d’habitants. Si en lloc de les dades del sistema MoMo s’agafen les de mortalitat de l’INE, el càlcul que resulta mostra que a la Comunitat de Madrid han mort 3.009 persones per cada milió d’habitants, mentre que a Catalunya 2.184 per cada milió d’habitants.

Les taxes de mortalitat per Covid de Catalunya i la Comunitat de Madrid se situen per damunt de la mitjana de la taxa d’Espanya, que s’ha col·locat —segons dades de l’INE— en els 1.950 per cada milió d’habitants. Els seus valors, comparats amb la taxa assolida per altres països encara resulten considerablement elevades. De fet, tant a Catalunya com a Madrid s’ha superat en aquest indicador la marca dels EUA que, amb un excés de mortalitat de 568.243 persones (dada fins al 10 de gener), ha tingut una taxa de 1.717 morts per cada milió d’habitants. Mèxic, amb un excés de morts de 333.633 (dada fins al 3 de gener), ha superat els EUA i una taxa de 2.588 morts per cada milió d’habitants, d’acord amb les dades d’una classificació publicada recentment per El País. Tot i les males xifres de Mèxic es considera que encara podria ser superat per Perú, però el registre de dades es considera incomplet.

Un indicador que “va a missa”

L’excés de mortalitat és per a la majoria dels experts l’indicador més fiable i que escapa a qualsevol altra consideració, sobretot pel que fa a la diferència de criteris a l’hora d’establir comparacions. Així ho defensen investigadors consultats per EL MÓN com el doctor en Química de la URV, professor d’investigació ICREA i codirector del grup d’investigació SEESLAB, Roger Guimerà, i l’investigador del BIOCOMSC de la UPF Daniel López Codina. Guimerà, que ha escrit al voltant de la controvèrsia pel que fa a l’ús polític de les dades de la Covid-19, considera que l’excés de mortalitat és el millor indicador per fer comparacions. “Això va a missa”, subratlla l’investigador, si bé admet que és un paràmetre que “té problemes, com tots els mètodes” i és un valor que “no està exempt de tots els problemes” que es poden trobar en altres metodologies de càlcul. En tot cas, per a la comparació de la mortalitat és el que més s’escau. De les tres fonts que hi ha per conèixer la mortalitat, les dades directes dels governs autonòmics, les dades del ministeri de Sanitat i l’excés de mortalitat a través de l’INE o el sistema MoMo, López Codina també aposta per aquesta darrera com la millor.

La discrepància entre les dades que reporten les comunitats diàriament i les que ofereix el ministeri de Sanitat per la seva banda s’entén perquè les comunitats inclouen també casos sospitosos, mentre que Sanitat inclou les morts per Covid-19 confirmades. Daniel López Codina comenta que “hi ha comunitats atònomes que han seguit les instruccions oficials” i han reportat les morts “diagnosticades com a Covid”, però d’altres en canvi “han pres la decisió de conèixer la realitat en tota la seva cruesa i van decidir que una aproximació és la dels morts que reporten les funeràries, que no poden garantir que algú ha mort de Covid”. Aquesta aproximació busca integrar les morts directa i indirectament causades per la pandèmia de la Covid-19, explica l’investigador del BIOCOMSC: “Hi ha diferents maneres d’entendre la mortalitat associada a la Covid: una persona que ha mort com a conseqüència de la Covid, una persona que té una altra malaltia i com a conseqüència del virus acaba morint, una altra que durant la primera onada no tenia la Covid però va morir perquè no va poder ser atesa a causa de la saturació dels sistemes sanitaris… en realitat la mort està causada per la Covid i és molt difícil veure la frontera”.

Més del doble d’hospitalitzacions

Més enllà de les dades de mortalitat, també hi ha altres indicadors per comparar sobre quines poblacions han pogut estar més exposades al virus. Per exemple, segons les dades més recents del Ministeri de Sanitat (fins al 31 de març del 2021), des de l’inici de la pandèmia s’han reportat 625.215 casos de Covid a la Comunitat de Madrid (94.729 per milió d’habitants), mentre que a Catalunya la xifra és de 536.235 (69.640 per milió d’habitants). Dels casos confirmats, a la Comunitat de Madrid 91.736 han requerit hospitalització [dada recollida l’1 d’abril del 2021], una xifra que multiplica per 2,5 la dels 38.427 casos que han hagut d’ingressar en hospitals a Catalunya. Aquest indicador mostra que la pressió hospitalària a causa de la Covid-19 ha estat més elevada per al sistema madrileny que no pas el català. Un altre indicador per comprar el grau d’exposició al virus és el percentatge de població infectada, segons l’estudi de seroprevalença fet pel govern espanyol. La quarta onada d’aquest estudi, corresponent al desembre, mostra que el 18,6% de madrilenys han presentat anticossos contra el SARS-CoV-2 des de l’inici de l’estudi, mentre que aquest percentatge és de l’11,6% entre els catalans.

Les dades de la Covid-19 han estat arma política i han alimentat algunes polèmiques en diferents moments de pandèmia des del seu inicis. No obstant això, els experts creuen que posar-se a comparar morts és un assumpte espinós, sobretot si es fa de forma simultània, perquè les situacions han estat diverses i les pujades i baixades de corba han estat diferents en cada moment. L’ús partidista de les dades, per exemple, l’ha criticat Roger Guimerà. Aquest investigador de la URV es mostra dur amb la gestió que s’ha fet de la pandèmia tant a Madrid com a Catalunya. En el cas català, Guimerà considera que s’ha actuat en diferents ocasions tard i defensa que les xifres d’excés de mortalitat per dia a Catalunya han estat en alguns períodes per damunt de les de Madrid, d’acord amb els càlculs que ha fet partint de les dades de l’INE: si es calcula l’excés de mortalitat només durant el període en què la gestió ha estat descentralitzada, Catalunya no surt tan ben parada. “La raó per què la taxa de mortalitat d’ençà de l’estiu ha estat més alta a Catalunya és que el Govern i la Conselleria de Salut han reaccionat tard a les pujades (i, per tant, en cadascuna de les onades els màxims han estat més alts a Catalunya) i han relaxat mesures massa ràpid (i, per tant, els casos no han acabat mai de baixar fins a xifres raonables)”, explica Guimerà.

Les xifres en la discussió política

L’economista Josep Lluis de Villasante és una de les persones que ha fet servir Twitter per divulgar les xifres del ministeri de Sanitat. Malgrat les crítiques per fer servir unes xifres que molts consideren que no són un retrat prou ampli de les conseqüències de la Covid, De Villasante pressuposa que el criteri darrere de les dades de Sanitat “és unívoc per totes les comunitats autònomes”. Aquest economista ha vist com la seva gràfica l’han fet servir a Twitter alguns polítics per treure pit de la gestió de pandèmia. El fet curiós que destaca és que mentre alguns polítics independentistes s’han bastat en les dades del ministeri de Sanitat per defensar la gestió, altres de l’àmbit unionista, en canvi, s’han basat en les xifres del propi Departament de Salut per anar contra la gestió de la pandèmia. Una mostra que de vegades tant se val quina sigui la font d’informació si el que vols és escombrar cap casa.

Les diferències en el terreny econòmic

A banda de les dades sanitàries, alguns indicadors econòmics també es poden fer servir per mesurar les diferències d’impacte de la pandèmia en territoris determinats. El 2020 ha suposat una aturada d’activitat econòmica històrica que també reflecteixen les estadístiques. Segons un informe del Banc d’Espanya que mostra la caiguda del PIB per províncies, la caiguda a la Comunitat de Madrid ha estat del -10,5% quan la mitjana a Espanya ha estat de -11%. A Catalunya, el PIB va caure un -11,4%. D’altra banda, també es pot recórrer a veure quina és la taxa de variació interanual de l’atur. Un estudi del gener del 2021 de la Comunitat de Madrid —que ha mantingut una política de més permissivitat de l’activitat econòmica malgrat la pandèmia— mostra com l’augment ha estat del 25,4%, mentre que a Catalunya ha estat del 29,1%.

Comentaris

    Empipat 03/04/2021 8:05 pm
    Densidad, densidad de población. ¿ La han contado ?
    Miquel 03/04/2021 11:30 am
    Ens volen guanyar en tot...
    yomateix 03/04/2021 10:40 am
    menos mal. No he dormido desde hace tres noches
    Ramon 03/04/2021 10:08 am
    Ficar-se amb "Madrid" en lloc d'Espanya és provincianisme i covardia. Però fer-ho, com en aquest cas, només perquè no hi governen sociates i pudents és traïció. És ERC.
    Doctor Strangelove 03/04/2021 9:33 am
    Madrid té 13 Champions. Amb això queda tot dit! Doc.
    Català 03/04/2021 4:33 am
    Ja que Madrid preten superar-nos en tot, just es que ens superi també en aixó.
    Anònim 02/04/2021 11:40 pm
    En este estudio no se tiene en cuenta la densidad de población,en Madrid es de 850 h/km²,mientras en Catalunya es de 242 h/km²,a más población concentrada más facilidad de contagio,a más contagios,más muertos,pero vamos que las dos comunidades están para darle un premio,pero negativo.
    22
    25
    Respon
      Ricard 03/04/2021 8:05 pm
      Doncs a més densitat de població no caldria més prudència i no menys com fan allà? No s'entén la fatxenderia csstellanista de Diaz..
    JOSEP PAGÈS EL AVI CULER DE CARDEDEU 02/04/2021 11:17 pm
    LA COMUNITAT DE MADRID NO POSA VACUNES PER SETMANA SANTA LA Seva Presidenta AYUSO Esta tranquila , NO POSA VACUNES PER CUYLPA DEL GOVERN ESPANYOL . Es lo que diu ella JA CONTAGIS I MORTS A LA COMUNITAT DE MADRID .. La culpa la TE PEDRO SANCHES .. Balla AYUSO Me recorda molt al GOVERN CATALÀ ja ja la culpa sempre es de altres mai seva ..CON SI ELLOS COBRARAN PER NO FE RES .. No SEMPRE LA CULPA LA te el GOVERN ESPANYOL .
    Josep Maria Ansar 02/04/2021 10:14 pm
    Sempre comparant amb Madrid, lazis esteu obsessionats, quina pena. Aixo torna a demostrar que som collonuts,?🤭🤭🤭 D'això es diu complexe d'inferioritat
    7
    108
    Respon
    Pep 02/04/2021 9:46 pm
    Mal de muchos, consuelo de tontos. Hay quien no es más tonto porque es imposible y además no se puede
    Ramon 02/04/2021 9:44 pm
    Veurem què en pensen els madrilenys. Però tinguem d'antuvi en compte que allà no està absolutament tot l'espai mediàtic al servei del tripartit.
    Ricard 02/04/2021 9:38 pm
    Cada país marca les seves prioritats. Cal respectar-ho.

Nou comentari