“Des de petita ha viscut una situació molt complicada a casa. Els pares la cuidaven més aviat poc. De jove va tenir molts problemes amb drogues i va acabar vivint en una fundació de tutela”. Aquesta és la infància que li va tocar viure a una jove que es va quedar embarassada sent menor d’edat: “Va fer tot el procés de l’embaràs pràcticament sola, amb el suport i l’acompanyament de la fundació”, explica l’advocada Sheila Canudas en conversa amb El Món. Un cop va néixer la criatura, l’àvia materna del nadó va sol·licitar establir un règim de visites per la via judicial -és a dir, interposant una demanda. En aquell moment, tenint en compte que la mare no disposava de recursos econòmics, va demanar ajuda a la Clínica Jurídica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), una iniciativa solidària d’aprenentatge-servei impulsada per la facultat de Dret del centre universitari que busca posar a disposició de persones o col·lectius vulnerables la recerca jurídica de la UPF i l’experiència professional d’advocats de manera totalment gratuïta.
Un cop el cas va arribar a mans de la Clínica Jurídica, la universitat va articular un equip de dret civil format per quatre estudiants de la facultat, l’advocada Sheila Canudas, que ha exercit com a coordinadora de l’equip, i l’advocat Fernando García-Coca, especialista en aquesta tipologia de demandes. Una de les estudiants que ha participat en la contestació de la demanda és Ana Jover, una jove que actualment està fent el tercer curs del grau de Dret -i, per tant, en aquell moment, estava fent segon: “Les quatre vam veure que aquest cas ens interessava molt”, detalla l’estudiant. Amb el cas a les mans, l’equip de dret civil es va reunir amb la mare demandada diverses vegades: una primera on només hi va participar Fernando García-Coca i una segona en què ja es van trobar tots els membres que conformaven l’equip: “Ens va dir que no volia que la seva mare [és a dir, la demandant] pogués veure al seu fill”, recorda Canudas.
Preparar la resposta a la demanda
Després de la reunió amb la clienta, l’equip de dret civil de la Clínica Jurídica de la UPF es va posar a treballar per articular una resposta a la demanda interposada per l’àvia materna de la criatura en els següents vint dies hàbils per respondre-la -el termini fixat judicialment. “Ens vam posar a buscar jurisprudències [és a dir, les doctrines establertes pels tribunals en casos anteriors similars] i sentències passades per construir la resposta”, detalla la coordinadora de l’equip. En aquest procés hi van treballar tots els membres de l’equip. Segons detallen, l’estratègia legal s’ha centrat “a protegir l’interès superior de la menor i garantir els drets de la mare“. Algunes de les resolucions jurídiques anteriors sobre les quals han basat la seva resposta són la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona 574/2019, de 18 de març de 2019 o la sentència del Tribunal Suprem 638/2019, de 25 de novembre de 2019 -ambdues que deneguen el règim de visites als avis en provar-se que seria contraproduent per al menor per motius de “conflictivitat” amb els adults.
Enguany, amb la base legal i de jurisprudència demostrant precedents pels quals l’àvia materna no havia de tenir accés legal a un règim de visites, el jutjat va acabar acceptant els arguments de la defensa i va desestimar les peticions de l’àvia materna. En la resolució, el jutge destaca que l’interès superior de la menor ha de prevaldre respecte de qualsevol altra consideració, i que l’establiment d’un règim de visites no es pot basar únicament en el parentiu biològic, sinó en l’existència d’una relació prèvia i beneficiosa per a la menor. Així doncs, la Clínica Jurídica de la UPF, amb la col·laboració dels estudiants de diversos cursos del grau, ha aconseguit que es denegui el règim de visites d’una àvia sobre la seva neta en demostrar-se que existeix una manca de “vincle afectiu”: “La mare continua vivint amb la seva filla a la fundació de serveis socials“, assevera Canudas.
Portar els aprenentatges de l’aula al “món real”
La defensa del cas que ha assumit la Clínica Jurídica de la UPF també ha servit per acostar als estudiants del grau de dret al “món real”: “Quan vas a classe veus que els continguts són molt teòrics, per a l’hora d’aplicar-los a la vida real també t’adones que és molt important tenir unes bases ben marcades”, argumenta Ana Jover, que valora “molt positivament” l’experiència de participar en la contestació de la demanda. De fet, segons detalla l’estudiant de dret, aquesta experiència li ha servit per posar en perspectiva la seva feina: “Per nosaltres [els alumnes voluntaris que participen en el projecte] són hores extracurriculars, però per ells és la seva vida. He vist que, amb el poc que sé encara, ja puc donar un cop de mà”, reflexiona Jover.
En aquesta línia, el director de la Clínica Jurídica, Maurici Pérez Simeón, assegura que aquest cas ha ofert als estudiants de la facultat de dret de la Pompeu Fabra una gran experiència d’aprenentatge, ja que “han pogut desenvolupar competències essencials per a l’exercici de l’advocacia, com l’argumentació jurídica, l’estratègia processal i la recerca de jurisprudència aplicable”. En relació amb el cas, el director també considera que la resolució dels jutjats, que ha donat la raó a la defensa de la jove mare, ha servit per “consolidar” la jurisprudència que estima la prevalença de l’interès del menor com a protecció fonamental. Més enllà de l’èxit de la defensa, aquest cas també ha servit per acostar els estudiants de diferents cursos de dret de la UPF al món laboral i posar en pràctica tots els coneixements adquirits a l’aula.
