El personal educatiu va tancar el curs amb una bona notícia, la reclassificació del personal d’atenció educativa i dels integradors socials. Unes 4.000 professionals salten a la borsa pública i cobraran uns 300 euros mensuals més. Però la reclassificació, aprovada el passat juliol, deixa fora les vetlladores, que continuen demanant la internalització del servei. No només per qüestions salarials, sinó també per comoditat laboral. Depenen d’empreses del tercer sector i del diagnòstic que facin els Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) a partir de les inscripcions. A diferència de les seves companyes d’escoles, passen l’estiu sense saber on seran el curs vinent.
“No si em tocarà anar molt més lluny que ara ni si tindré els mateixos nens o no”, resumeix Yuemei Surroca, treballadora a l’escola Barrufet de Sants (Barcelona) i delegada de CGT a Fundesplai. La majoria de les vetlladores tenen contractes fixos discontinus, cosa que les envia a l’atur durant l’agost, però els assegura una plaça a la tornada. “Sé que em tornaran a trucar, perquè va per llei, però res més. Ens haurien de trucar quinze dies abans de començar el curs, però normalment no passa; normalment avisen una setmana abans, o quatre dies”, apunta Surroca.
La qüestió, apunten les treballadores, és que la Generalitat i el Consorci d’Educació de Barcelona –que regula la majoria d’escoles de la capital– no detallen quantes vetlladores necessita cada centre fins que la matrícula ja està tancada. L’única solució aparentment immediata implicaria que l’EAP fes els tràmits abans, una qüestió un punt utòpica tenint en compte que s’hauria de canviar el sistema actual. Surroca matisa, en aquest punt, que la matriculació “es fan abans de l’estiu” i recorda les treballadores han demanat “un canvi general” del sistema educatiu durant les vagues.
Les vetlladores són les úniques que no tenen hores de preparació assignades per conveni ni al setembre –abans de començar les classes– ni després durant el curs. “Els infants comencen el 8 de setembre, els mestres van abans. Tenen tota la preparació del curs, es formen i es passen informació; potser vetlladores i el PAE també mereixem aquestes hores. Fins i tot els monitors de menjador en tenen”, argumenta Surroca. El personal de suport al·lega que ni tan sols són presents en les reunions que fan els tutors amb les famílies de l’infant que acompanyen.
Exigeixen la internacionalització del servei
Des de la CGT exigeixen una resposta, malgrat reconèixer que ni hi ha “fórmules màgiques”. “Tot té una sèrie de tràmits i estem obertes a escoltar”, remarquen. Més contundents són amb la reclassificació del personal. Hi ha figures legals dins del PAE que s’aproximen a les tasques d’una vetlladora, cosa que fa pensar que saltar de conveni no hauria de ser una quimera. En aquests moments, les vetlladores estan contractades com a monitores, en el marc del conveni de lleure, cosa que repercuteix en el salari i en les condicions laborals.
D’altra banda, els sindicats remarquen que tota internalització s’ha de fer a través d’una subrogació de contracte, mantenint l’antiguitat de les treballadores. “Molta gent en pensa que és una feina transitòria, però hi ha vetlladores que n’exerceixen des de fa vint anys o més”, comenta al respecte la referent sindical de Fundesplai. El traspàs a la borsa pública, que per ara no sembla estar sobre la taula, s’hauria de fer mantenint els pocs privilegis laborals que s’aconsegueix durant la carrera laboral, conclouen.
