Just després d’anunciar la convocatòria de quatre dies més de vaga a les escoles catalanes, la portaveu de la USTEC, sindicat majoritari en l’educació, Iolanda Segura, rep El Món per analitzar el conflicte obert amb la conselleria. Les negociacions estan trencades, però tot i així Segura creu que la situació es pot desencallar. La clau és la reducció de l’horari lectiu per a tot el professorat, una demanda que Educació només està disposada a complir parcialment. La portaveu sindical aborda durant la conversa qüestions tan diverses com la situació del català, l’obligació per a mestres i professors de treballar presencialment als centres els cinc primers dies de juliol i els rumors sobre un trencament de la unitat sindical.
Quin és l’objectiu d’aquestes jornades de vaga al final de curs, un cop Educació ja ha donat per trencades les negociacions?
Volem recuperar l’horari lectiu tant a primària com a secundària. Aquest és ara l’objectiu i el punt principal. Després volem negociar la resta de demandes.
Només amb la reducció de les hores lectives per a tot el professorat ja en tindrien prou?
Si no es mouen més haurem de posar condicions per a la resta de demandes. El que volem és una calendarització, és a dir, que se situï en el temps com es revertiran les retallades, i que se signi un compromís. La disminució de la segona hora lectiva és el més important, perquè donarà entrada a molts professors i hi haurà més temps per a la coordinació, l’atenció a les famílies… Això és clau per atendre totes les necessitats dels alumnes. Cal un compromís que això s’efectuï i es calendaritzi.
L’avançament del calendari escolar ja no és una línia vermella?
En un principi demanàvem que es derogués, ara com a mínim volem que s’acullin al dictamen del Consell Escolar de Catalunya que demanava una moratòria d’un any en la seva aplicació. Ara es farà a cop d’improvisació i amb fils que s’escaparan per tot arreu. Està tot per embastar i serà un desgavell, perquè qualsevol cosa que es fa d’aquesta manera, sense comptar amb la comunitat educativa, és un desastre. Som nosaltres qui sabem el que cal perquè aquestes coses funcionin bé.
Espereu una bona resposta tenint en compte que els professors ja van fer un esforç considerable al març?
Ens agradaria que la resposta fos igual o superior, i per això hem fet una proposta menys ambiciosa d’inici. Volíem donar una mica d’aire al professorat i el personal dels centres i alhora continuar pressionant el departament. Si al final hem de convocar una mobilització més contundent ho farem. Hem d’enviar el missatge que aquesta política educativa s’ha de trencar. Hi ha un malestar molt evident als centres educatius més enllà de si participen en les vagues o no. Els motius per no participar poden ser econòmics, però això no vol dir que no vulguin fer-la. Això és molt significatiu, més que participar-hi massivament. S’hauria d’escoltar el professorat per veure per què estan tan descontents.
Com s’han gestat aquestes noves jornades de vaga tenint en compte que hi ha hagut desacords entre els sindicats? USTEC, per exemple, apostava per fer una vaga indefinida…
Hi havia totes les propostes sobre la taula i cadascú ha lluitat per les seves. Això és normal i forma part de les negociacions. Els sindicats que estem a la coordinadora unitària som molt diferents, fins i tot en la manera de veure el sindicalisme, però som capaços de negociar, amb més tibantor o menys. Això és el que voldríem amb la conselleria. Sempre ens ha tocat a nosaltres cedir, portem més de deu anys cedint, però ara hem dit que fins aquí hem arribat.
Ja es va veure una distància quan CCOO i UGT es van desmarcar de la convocatòria de la manifestació del 14 de maig. Hi ha fissures en la unitat sindical?
Inicialment aquesta manifestació estava dintre de la unitat, però al entrar l’aFFaC i el sindicat d’estudiants hi havia propostes que CCOO, UGT i la USOC no veien clares. Se’n van desmarcar perquè també representen l’escola concertada i no hi van voler entrar. Respectuosament ells no qüestionen que es faci aquesta mobilització i nosaltres respectem la seva decisió. No s’ha fracturat la unitat.
El conflicte es pot desencallar sense el cap de Cambray o ja és una demanda innegociable?
Es pot desencallar, però continuarem demanant la seva dimissió. Ens ha demostrat que no ens té cap mena d’estima ni de respecte. L’inici de tot plegat va ser la roda de premsa del conseller per anunciar l’avançament del curs. Ens va indignar molt perquè les meses sectorials eren un paripé i no se’n va parlar amb nosaltres. Això ens va generar molta frustració i quan ens va demostrar obertament que menysprea els espais de negociació i el col·lectiu vam decidir aturar-nos. Cambray ha portat a l’extrem la situació que vivim des de fa anys i no podem permetre aquestes conductes. Mai hem vist un conseller de Salut menyspreant els treballadors o dient que són violents. Això és banalitzar la violència per intentar que l’opinió pública se’ns posi en contra amb una campanya de desprestigi.
Va haver-hi sindicats que també es van desmarcar d’accions com l’ocupació de la seu d’ERC a Barcelona o les pintades a la Fundació Bofill…
Aquestes accions no surten dels sindicats. Surten de la base. A vegades un sindicat s’hi suma i altres no. La protesta a ERC va sortir d’un grup de treballadors organitzats i alguns sindicats tenien reunions i no s’hi van sumar. Això no és cap trencament de la unitat, són accions espontànies que no surten dels sindicats i que se sumen a la lluita.
Cambray no va dir que fossin violents fins a la protesta a la Universitat de Barcelona
Tampoc hi va passar res. Es va entrar allà i se’l va escridassar. Va sortir molt contrariat perquè no va poder fer la presentació de l’acte. També li va passar amb la inauguració del Saló de l’Ensenyament. En aquell moment no ens va titllar de violents explícitament però sí que va anar creant el camí per traslladar aquesta imatge. A totes les manifestacions que hem fet ens hi ha enviat la BRIMO com si fóssim terroristes. El 29 de març hi havia catorze furgonetes i un desplegament exagerat.
Fonts del departament assenyalen que el malestar dels sindicats ve perquè no volen treballar al juliol.
No saben ni què fer. Donen instruccions contradictòries als centres. No saben si s’ha de fer un calendari de l’1 al 5 de juliol o només convocar claustres extraordinaris i tampoc tenen clar qui ha d’anar a treballar al juliol. Imagina’t si ho estan fent bé que no són capaços ni d’enviar instruccions clares. Tampoc no ens han proposat compensar-nos els dies que haurem d’anar als centres a treballar.
Per què s’ha de compensar si el mes de juliol és laborable?
Perquè nosaltres al juliol no tenim presencialitat al centre. Està recollit en una normativa. Si ens fan anar presencialment als centres ens ho han de compensar per una altra banda. El juliol és un mes en el qual el professorat es pot formar i molts ho fan en aquest mes perquè durant l’any no tenen temps. La compensació podria ser en dies de lliure disposició, que no en tenim.
Segura: “A totes les manifestacions que hem fet ens hi ha enviat la BRIMO com si fóssim terroristes”
Va ser un error de comunicació de cara al públic centrar les protestes en el calendari al començament de les mobilitzacions?
La mesura del calendari va crear tanta sorpresa que de seguida es va despertar la indignació. Tothom va entendre que vam saltar pel calendari i vam haver de treballar per reconduir la situació i que s’entengués que hauríem reaccionat amb qualsevol altra proposta que s’anunciés d’aquesta manera. El calendari és un tema orgànic, no es pot imposar. Ha de passar pel Consell Escolar i per la mesa. Anunciar-ho com una cosa ja feta és inacceptable. A més ha fet una campanya de desprestigi per fer-nos quedar com que no volem treballar. No s’ha assegut a parlar amb el professorat per veure com es pot compensar ni com s’organitzarà. Segons ell, perquè no hauria tirat endavant. Que es plantegin per què no ho hauríem acceptat.
Un dels lemes més repetits és Cambray i Bofill, educació en perill. Per què carregueu tant contra aquesta fundació?
La Fundació Bofill fa coses bones, informes i documents que poden ser enriquidors, però és inacceptable que dissenyi com ha de ser l’educació del nostre país. És una entitat privada amb components que no han trepitjat mai una aula, per la qual cosa no saben les necessitats reals de l’educació. Amb qui ha de dialogar el departament és amb els professionals. La Bofill, a més, és una entitat privada que gestiona empreses de menjador i extraescolars. No vull dir res més… Alguns dels seus directius fan declaracions en contra del professorat culpant-lo del fracàs escolar. Això no s’oblida. La Bofill compra coses com el decret de plantilles i van en contra del funcionariat, no voldrien que existíssim.
Quin és el problema del decret de plantilles?
Que possibilita que les direccions puguin triar el 50% de les seves plantilles ja sigui a proposta directa, sense haver-ho de justificar, o per entrevista. Una direcció pot triar per entrevista la persona per fer una substitució. El problema és que les places que s’haurien de cobrir segons la borsa de treball es cobreixen amb criteris subjectius de les direccions. Això pot generar actituds autoritàries en les direccions i provocar que els treballadors callin per evitar ser acomiadats l’any següent. La Generalitat és l’única comunitat que aplica aquest decret perquè va en camí a privatitzar l’educació.
Pel que fa al català, esperàveu que s’anunciés un pacte com la modificació de la llei de política lingüística?
No esperàvem que fos així. És cert que en el nou currículum deien que l’alumnat dominarà una segona llengua a banda de la materna. Perdona? Això no ha de ser així. La materna ja la domines, el que hauria de posar és dominarà una segona llengua a més del català. Quan veus això ja saps què passarà. A més, amb la sentència han dit que assumiran responsabilitats, però alhora asseguren que els centres poden fer el projecte que vulguin segons la seva realitat sociolingüística. Això és passar-los la patata calenta, perquè les sentències aniran directament a ells. Si es responsabilitzessin definirien un projecte igual per a tots els centres. Quan veus aquests discursos ambigus… Esperàvem una cosa més sibil·lina, però al final han estat molt obvis donant entrada ells mateixos al castellà com a llengua vehicular.
La proposta de modificació de la llei de política lingüística s’ha aturat per la pressió popular?
Sí. Hi ha hagut una resposta social completament contrària a aquesta proposta. Això ha fet moure grups com Junts, que ho ha congelat per buscar consens. Sempre parlen de consens, però ni la comunitat educativa ni la part cultural els ho compra. El consens es només entre els partits polítics, entre els quatre amiguets. És una fal·làcia.
13 
6 