Les escoles privades solen encapçalar els rànquings dels millors centres on estudiar. Catalunya no és cap excepció i la millor escola segons Forbes és l’Agora Barcelona International School, situada a Sant Esteve Sesrovires i amb un cost anual de 16.000 euros. Aquesta escola està envoltada de natura i es caracteritza per “la innovació educativa, l’alt rendiment acadèmic i l’atenció personalitzada de cada alumne”. Als ulls de Forbes, és la millor de l’estat espanyol i, per tant, una bona notícia per a Catalunya i el seu alumnat. Però hi ha altres veus que alerten que en realitat és tot el contrari. Els sindicats educatius avisen que “fan créixer la desigualtat en el sistema”.
La portaveu d’educació de CCOO, Teresa Esperabé, assegura que rànquings d’aquesta mena perjudiquen alumnes, docents i el mateix sistema, a banda de ser “esbiaixats” perquè no mesuren prou aspectes com per establir les millors escoles. “Les llistes són qüestionables perquè, a més, l’escola no ha de ser un mercat competitiu, sinó un marc on ajudar-se els uns als altres i cooperar”, assegura.
Els alumnes d’aquestes escoles estan “dins d’una vitrina”
Esperabé carrega també contra les escoles elitistes perquè “perjudiquen fins i tot els mateixos alumnes que hi van”. “Estan dins d’una vitrina i no veuen com funciona realment el món. Quan surtin de l’escola no hauran conegut alumnat nouvingut ni divers i pels prejudicis envers aquests alumnes no hauran fet el creixement personal que es fa en altres escoles”, raona. Els pares d’aquests alumnes, apunta, els “sobreprotegeixen de la realitat” que és “diversa i complexa”.
Insisteix en aquesta idea en afirmar que les famílies que porten els nens a escoles com la seleccionada com a millor escola de Catalunya per Forbes volen que els seus fills tinguin companys iguals que ells perquè pensen que si són diferents els perjudicaran. “És justament al revés: aprens molts més valors quan et relaciones amb gent diversa”, conclou.
Esquivar la immigració, l’objectiu de les famílies que opten per una escola privada?
La portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, critica que aquestes famílies busquin una escola “on no hi hagi immigració ni alumnat amb necessitats especials”. “És una manera errònia de triar els companys dels fills basada en prejudicis”, assenyala.
El portaveu de la secció d’educació de La Intersindical coincideix en aquesta impressió i denuncia la voluntat de crear una escola “elitista i amb molta segregació escolar”. Bernat Pèlach creu que el problema del sistema és el fet que la classe política opti per aquestes escoles i, per tant, no vegi la necessitat de fer una aposta clara per la pública. Així la pública “es va degradant sota la mirada dels polítics”.
“A Finlàndia, on hi ha el millor sistema educatiu, l’escola és 100% pública i no hi ha segregació”, assenyala per argumentar que la classe política finlandesa “inverteix molt en educació perquè els seus propis fills hi van”. “Aquí, en canvi, s’opta per fer una divisió segons classes socials a tres nivells: la privada per a la classe alta, la concertada per a la classe mitja i la pública per a la baixa”, denuncia.
Programes fora del comú per beneficiar només una part de la societat
Aquesta mena de centres ofereixen programes acadèmics molt allunyats dels que es poden trobar a les escoles convencionals. Per exemple, la considerada com a millor escola de Catalunya per Forbes té batxillerat internacional, doble titulació d’FP amb certificació d’anglès, instal·lacions increïbles com laboratoris, biblioteques, piscines olímpiques, circuits de cros i mountain bike i horts. També ofereix la possibilitat de fer voluntariats o viatges i organitza festes amb la flor i nata catalana per recaptar fons per a ONGs.
Segura és molt crítica amb aquestes escoles perquè creen “clientelisme” i “només beneficien una part de la societat”. “És una manera de promoure encara més privilegis per a una classe que ja és privilegiada”, raona. “Tenen aquests programes fora del comú perquè no poden oferir qualsevol cosa si volen atreure gent rica i nodrir-se els uns amb els altres”, afegeix.
La portaveu d’USTEC critica que una part molt petita de la societat pugui tenir accés a escoles com aquestes i que tot i així es considerin les millors. “La millor escola hauria de ser un centre on hi pogués anar qualsevol infant i beneficiar-se d’una educació de gran qualitat”, defensa. Creu que el concepte que les escoles de pagament són les millors “està massa estès, perquè en realitat no té per què ser així”.
11
2
