La setena reunió entre els sindicats educatius i Educació ha acabat com totes les altres, amb balls de xifres i sense acord, però amb increment de la tensió notable. Després de cinc hores de trobada i dues taules independents, per parlar de salaris i escola inclusiva per separat, els sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i Intersindical –els convocants de les vagues– han decidit tancar-se a la seu del Departament d’Educació a Barcelona.
Entenen que l’oferta no millora la que el departament els havia fet dimecres passat i han exigit a la consellera Esther Niubó que s’apropi a negociar en persona. Mitja hora després de l’avís, la consellera ha baixat a la sala per reunir-s’hi. Una trobada breu, de menys de cinc minuts, en què els ha instat a parlar divendres a les 10 hores.
Segons els sindicats, Niubó ha insistit que es tracta de l’última oferta –tal com havia avançat en seu parlamentària– i ha sortit de la sala. Els sindicats mantenen que continuaran tancats al departament, perquè la consellera no els ha ofert una negociació sinó que els ha “convidat a reflexionar”. Ja de nit, una desena de manifestants s’han apropat a les portes del departament amb cassoles i xiulets i crits de “Niubó dimissió”. Amb mossos a la porta, la seu de Via Augusta està tancada i blindada.
Cinc hores de reunió sense acord
Després d’una setmana d’acostaments, especialment pel que fa als recursos que s’han de destinar a l’escola inclusiva, però també pactant un mateix marc negociador pel que fa als salaris, les últimes dues reunions han encallat les posicions. Aquest dimecres, el Govern hi havia assistit molest pels talls de carretera. Dijous, les crítiques han arribat dels sindicats per l’ultimàtum de la consellera al Parlament. “Ja els avanço que la d’avui serà la proposta definitiva”, ha dit.
El departament, això sí, ha portat a la reunió –la més llarga de tot el cicle– el primer esborrany presentat pel Govern en aquest nou cicle negociador. Una de les exigències dels sindicats per entrar a negociar a fons tots els detalls. L’oferta és de 400 euros manuals més que hi ha ara sobre la taula inclou l’increment del complement autonòmic i els 125 euros del nou complement lineal proposat en les últimes reunions.
Què ha canviat aleshores respecte a l’última oferta d’Educació? Depèn de qui en fa la valoració. Segons el departament, s’incorpora un concepte que abans no hi era: l’arrossegament. Això vol dir que l’increment de cada any es calcula sobre l’acumulat i no sobre el sou base inicial. A més, s’incorpora en el càlcul l’increment d’un 11% del sou pactat en el marc de l’Estat, que Catalunya pot decidir si aplica o no als seus complements.
Però la USTEC al·lega que aquest increment estatal ha de quedar-se fora del càlcul, ja que el rebran els docents de totes les comunitats. Per deixar de formar part del grup de mestres menys pagats, insisteixen, ha d’haver-hi una escalada notablement superior a la que rebran altres comunitats.
Els sindicats qüestionen les matemàtiques del departament i insisteixen que la diferència amb el que ja hi ha acordat és de només 125 euros, els diners del complement lineal nou. En aquest sentit, exigeixen a Niubó que elevi els 125 euros del nou complement transversal –del qual no hi ha rastre en l’acord del març–, un desig que xoca frontalment amb el que exigeix UGT i CCOO, pendents que el seu acord no quedi en paper mullat. Més consens hi ha amb el retorn del deute dels estadis, que també demanen UGT i CCOO, que implicarien una inversió per part de l’administració d’uns 300 milions d’euros addicionals.
Avenços en matèria d’escola inclusiva
La diferència entre l’enrocament que hi ha amb l’increment salarial i la negociació sobre els nous recursos per afrontar una escola realment inclusiva és evident. Així s’ha vist aquest tarda; la mesa específica creada per abordar els salaris ha acabat força abans que la que s’havia constituït –a la vegada– per parlar de la inclusiva.
En aquest sentit, l’esborrany d’acord que plantejava avui el Govern incorpora noves dotacions a les escoles, que principalment es destinaran a satisfer les necessitats del model d’escola inclusiva. A les 1.800 places noves aprovades per al curs vinent, el departament proposa sumar-ne 1.600 més els dos anys següents i gairebé 2.000 el 2029. Tot plegat suma una xifra superior a les 7.000 dotacions en tres anys. El sindicat majoritari USTEC parlava d’unes 6.500 en dos anys.
El departament també ha inclòs en el document a debatre la creació de 5.000 càtedres, una de les exigències del sindicat de secundària, que en reclamen més, això sí. El que queda per ara fora és la clàusula de revisió salarial, que els sindicats volen per evitar noves pèrdues de poder adquisitiu, però que el Govern veu complicat d’aplicar. L’esborrany tampoc aterra de forma significativa l’increment de les dietes durant les colònies, que Educació sí que havia plantejat breument en trobades anteriors.
Sense acord a la vista, els sindicats han demanat una mobilització massiva als territoris cridats aquest divendres a la vaga. I amenacen d’anar a la vaga indefinida si Niubó no seu a negociar un acord nou amb ells.
