El cap de setmana havia de servir, apuntaven algunes veus del departament, per refrescar idees. Han estat quatre dies sense reunions, però amb algunes converses informals, que el departament ha transformat en un nou complement lineal que deixa enrere els suplements singulars. La nova proposta agrupa els 78 milions d’euros que inicialment s’havien de destinar a aquests suplements –com ara el de tutoria o el nou de cotutoria– a la creació d’un nou complement d’uns 40 euros mensuals per a tot el col·lectiu.
Els sindicats compren la idea, però exigeixen que el complement lineal sigui de 60 euros l’any vinent i que pugui arribar als 120 d’aquí a quatre anys. Una contraproposta que el departament ha acceptat a mitges. Per ara, descarta augmentar els 40 euros mensuals els pròxims tres anys, argumentant que l’increment complement específic –la part de la nòmina que no assumeix l’Estat, sinó la Generalitat– ja es menja gran part de les arques del departament, però “estudiarà” quin marge queda per fer-ho el 2029.
L’acord signat al febrer –només amb la UGT i CCOO– dibuixa un increment del 30% a quatre anys vista, però l’executiu, en un intent de convèncer els sindicats crítics, ha obert la porta a reestructurar les pujades perquè l’increment sigui completament efectiu en tres anys. Per tant, els docents rebrien els 200 euros extra mensuals pactats el febrer passat l’any 2028 i no el 2029 com està fixat en l’acord. Aquest gest estreny les arques del departament els primers tres anys de l’acord, però deixaria el 2029 sense haver d’afrontar increments nous. D’aquí que el Govern limiti una oferta millor només a l’últim dels quatre anys.
L’arribada d’aquest complement transversal ha acostat posicions entre uns i altres, enrocades des d’inicis d’any. Els sindicats havien rebutjat la proposta que el departament havia ofert divendres, emmarcada en els suplements singulars, perquè deixava enrere un 15% de la plantilla actual; docents que no eren tutors i que no entraven en els 15.000 cotutors que s’anaven a crar. D’altra banda, l’oferta, que reconeixia certes tasques, no revertia la pèrdua de poder adquisitiu, qüestionaven els docents. “Per fi parlem el mateix idioma”, ha celebrat ara la USTEC, quatre dies més tard d’aquell primer acostament. El sindicat majoritari situava aquests suplements específics en el marc d’una negociació independent que no obriran ara.
Recuperació dels sexennis, que van caure amb les retallades
Educació, apunten els sindicats, també obre la porta al reconeixement i pagament del deute dels estadis –també coneguts com a sexennis, un altre complement que es pagava cada sis anys abans de les retallades– i altres qüestions “rellevants” com la millor del plus de colònies o més recursos per a l’escola inclusiva. Sobre els estadis, l’executiu assumeix que hi haurà una “compensació” pel deute generat aquests anys, si bé encara no ha concretat amb detall de quina xifra estem parlant ni de quins terminis.
El que no sembla una realitat pròxima és la clàusula de revisió salarial, que els sindicats demanen “perquè no es torni a produir una pèrdua del poder adquisitiu”. Aquesta clàusula hauria d’actualitzar progressivament els salaris dels docents en funció de determinats indicadors econòmics, com la inflació; un aspecte que Educació situa sobre la taula de Funció Pública. El departament ha de preguntar si seria possible crear aquesta clàusula, però per ara no sembla estar sobre la taula.
Els sindicats tornaran a reunir-se amb Educació aquest dimecres a les 15 hores, després d’una nova vaga general –la quarta del curs– que durà el col·lectiu als carrers de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Granollers i Torredembarra. La intenció és que el departament aterri les xifres del nou complement i també fixi en el calendari com queda la devolució dels estadis.
