La història es repeteix. Passa en política, en conflictes socials i en les tensions de mestres i professors amb el Departament d’Educació. L’actual consellera del ram, la socialista Esther Niubó, que ja fa més d’un any que ostenta el càrrec, ha topat de cara amb un vell fantasma: les manifestacions unitàries i amenaces de vaga -cada vegada més fermes- per part dels diferents sindicats de docents que conformen la mesa sectorial d’ensenyament -l’organisme de negociació entre les organitzacions que representen els treballadors i els responsables de l’administració catalana. Aquesta setmana, els diferents sindicats representats en la mesa sectorial, és a dir, USTEC -majoritari, dins el sector educatiu-, el sindicat de professors de secundària (ASPEPC-SPS), Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT) i la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya han anunciat, conjuntament, una nova manifestació unitària per al pròxim dissabte 15 de novembre a les dotze del migdia, que començarà a la plaça d’Universitat de Barcelona i acabarà a les portes del Palau de la Generalitat. Una manifestació que, malgrat que parteix d’unes reclamacions diferents, recupera l’esperit i l’essència de les mobilitzacions multitudinàries contra l’exconseller Josep González Cambray.
El mes de març de 2022, els diferents sindicats de mestres van convocar diverses jornades de vaga, repartides entre el 15 i el 30 d’aquell mes, per pressionar el llavors responsable de la cartera. Els sis punts sobre els quals pivotava la convocatòria dels diversos dies de vaga anunciats eren la demanda d’un 6% del PIB per educació, la reversió de les retallades -el que incloïa la reducció de ràtios anunciada per l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès-, la retirada de l’ordre d’avançament del curs i del nou currículum per a la secundària, i la dimissió del llavors conseller amb l’objectiu de mantenir una negociació “real”. D’entrada, Cambray no va cedir a les reclamacions sindicals, cosa que va traslladar la lluita als carrers.
Les imatges de milers de docents omplint algunes de les artèries principals de la capital catalana, de professors boicotejant actes de l’exconseller o, fins i tot, algun intent d’ocupar a tall de protesta la seu del departament, a la Via Augusta, es van convertir en habituals. Era la llavor d’una llarga època de reivindicacions per part del col·lectiu docent que encara duren. Cambray va mantenir l’avançament de l’inici de curs, que encara aixeca polseguera entre els sindicats. Tampoc va dimitir. Així i tot, sí que va arribar a uns acords amb els sindicats representats a la mesa sectorial per reforçar el personal als centres, fet que va permetre suavitzar la mala maror de la comunitat educativa. El 12 de juny de 2023, després d’un any de conflicte obert -i enquistat- amb la comunitat educativa, el llavors president va fulminar Josep González Cambray. Una destitució molt aplaudida pels sindicats de docents.
El desgavell de les adjudicacions de 2024 començava a escalfar els docents
L’encarregada de redreçar la relació entre sindicalistes i administració va ser l’exconsellera Anna Simó, que va xocar en algunes ocasions amb les organitzacions sindicals, com en el seu tram final a causa del gran desgavell del procés d’adjudicació de places d’estiu. De fet, aquest és un dels motius que ha portat els sindicats de docents al límit i que ha propiciat el “nou cicle de mobilitzacions” que començarà a mitjans de novembre. El període de l’exconsellera Simó, tot i algunes enganxades amb les entitats sindicals, va ser menys convuls que el del seu predecessor, ja que es va apuntar algunes victòries al seu palmarès, com l’acord amb CCOO i UGT per revertir definitivament les retallades del 2010 -malgrat que estan supeditades als comptes catalans, que continuen prorrogats- que va permetre suavitzar el conflicte sindical i refer alguns ponts amb l’administració.
Amb el canvi de Govern, la consellera Esther Niubó ha estat l’encarregada de posar-se al capdavant d’Educació i, gairebé tres anys després de les grans mobilitzacions contra Cambray, ara s’enfronta a una nova onada de protestes dels sindicats de docents. De moment, la responsable de la cartera no s’ha mostrat favorable a millorar les condicions salarials dels mestres i professors, cosa que continua engrandint l’escletxa entre sindicalistes i l’executiu català. De fet, en una entrevista a Els Matins de TV3 pocs dies abans de l’inici de curs, Niubó va supeditar les negociacions pels sous als pressupostos de la Generalitat, les negociacions dels quals estan encallades amb els socis preferents de Salvador Illa -Esquerra Republicana i els Comuns-, fins i tot, abans de començar. Tenint en compte aquesta situació, el 15 de novembre serà la primera prova de foc per calibrar la força de negociació dels professionals del sector que, si veuen que són capaços d’atraure molt múscul docent a la manifestació, no descarten una “vaga sostinguda” en el temps, com la que va viure Cambray, fins a aconseguir les seves exigències.
La reclamació d’un augment dels sous, eix vertebrador de les noves protestes de mestres i professors
Mentre que en les protestes del 2022 l’eix vertebrador era l’increment de recursos per al sistema educatiu, ara els sindicats de docents posen el focus en millorar les seves condicions laborals. Tal com indiquen en el manifest conjunt de la pròxima protesta, el 15 de novembre s’obrirà “un nou procés unitari de mobilitzacions per defensar l’educació i aconseguir millores laborals per a tot el personal educatiu del Departament d’Educació”. Els docents denuncien que el sistema educatiu català pateix una “manca de finançament” que s’arrossega des del 2009, moment en què la conselleria d’Educació estava en mans d’Ernest Maragall, i lamenten que s’incompleixi la inversió del 6% del PIB en l’ensenyament, tal com fixa la normativa. Un infrafinançament que, per als docents, té un impacte directe en els estudiants, però també en les seves condicions laborals, ja que afirmen que són els mestres i professors més “mal pagats” de tot l’estat espanyol. En aquest sentit, doncs, la reivindicació troncal dels sindicats convocants de la protesta és recuperar el poder adquisitiu perdut i millorar els salaris de tot el personal del Departament d’Educació.
Els salaris, però, no són l’únic punt de conflicte. Tal com ja passava en les protestes contra l’exconseller Cambray, els docents també reclamen alleugerir la “sobrecàrrega” de treball dels professors i mestres amb una reducció real de les ràtios. De fet, aquesta és una qüestió que fa anys que s’arrossega i, malgrat que l’administració catalana ja ha anat reduint-les a poc a poc -també, gràcies a la davallada de la natalitat-, els docents consideren que encara no és suficient. En el manifest conjunt, les diferents organitzacions sindicals també situen com a reivindicació “garantir la democràcia als centres” i derogar el polèmic decret de plantilles, que ha estat un dels principals motors dels darrers conflictes amb l’administració. Consideren que decrets com el de plantilles “han generat pèrdua de democràcia als centres, manca d’estabilitat de les plantilles, abús d’interinitat, provisionalitat, canvis curriculars constants sense consens, tancaments sistemàtics de grups a la pública i atacs judicials a l’escola en català”. Amb aquestes reclamacions a la mà, tal com ja van fer en l’època de Cambray, els sindicats convocants exigeixen a la responsable de la cartera d’ensenyament que obri un període de negociació efectiu per millorar les condicions dels professionals del sector. Si la consellera Niubó no vol topar amb la mateixa crisi que va viure el polèmic exconseller, la qual va acabar costant-li el càrrec, haurà d’obrir una taula de negociació per aconseguir calmar els ànims dels professionals del sector. Les cartes estan sobre la taula, i és el torn del Govern.
