Educació deu als instituts tres mesos de l’assignació per pagar la llum

Els instituts catalans fa tres mesos que no cobren l’assignació del Departament d’Educació per pagar les despeses energètiques. Els directors dels instituts estan patint ara que l’hivern ja és aquí i les factures cada vegada són més altes, i mentre la conselleria promet el pagament “imminent” d’aquesta partida, els centres fan el que poden per continuar mantenint els centres calents. “Portem tres mesos sense cobrar l’assignació. Sabem que ens ho pagaran, però estem passant mesos molt durs“, explica en declaracions a El Món la directora de l’institut Xaloc de Sant Pere de Ribes, Estefania Rodríguez. Tot just aquest dimarts, la conselleria d’Educació de Josep González Cambray ha arribat a un acord amb la d’Economia per desencallar els pagaments, i passar dels 6,5 milions que havia promès la conselleria als centres a 11,5 milions, segons asseguren els portaveus del departament a preguntes d’El Món.

El cas del Xaloc no és l’únic ni molt menys. El retard de tres mesos en el pagament, que haurien començat al final del govern de coalició d’ERC i Junts– és generalitzat a tots els centres de Catalunya. Segons Estefania Rodríguez, responsable d’un centre d’alta complexitat, explica que l’import de les factures de la llum s’ha duplicat, i fins i tot s’ha triplicat en alguns moments, cosa que fa que ni tan sols amb l’assignació del departament hi puguin fer front. “Amb la mateixa quantitat de diners d’abans, hem de mantenir el centre amb despeses molt més altes”, assenyala amb preocupació. És per això que han demanat un augment d’assignació que la conselleria s’ha compromès a assumir. De fet, Educació havia anunciat el passat dos de desembre que destinaria 6,5 milions extraordinaris als instituts perquè puguin fer front a la factura energètica i finalment seran 11,5.

Causes “administratives” ja resoltes, segons la conselleria

Pel que fa a l’endarreriment de tres mesos en els pagaments, la conselleria, interpel·lada per aquest diari, ha assegurat que “de forma imminent” es farà el pagament pendent i amb un extra d’onze milions i mig d’euros pactada aquest mateix dimarts amb el departament d’Economia. Els retards, asseguren, s’han degut a “temes administratius” que ja s’han resolt.

Tot i aquesta promesa, la realitat és que aquest curs està sent molt complicat als instituts catalans. “No hi arribem”, insisteix Rodríguez, que defineix aquests mesos com “molt durs” perquè “tot el que entra surt”. “Carreguem amb un neguit constant de saber si podrem pagar”, afegeix.

Mentre no arriben els diners de la conselleria, el centre paga les factures gràcies als diners de les famílies. “Els alumnes paguen 65€ cada any pel material. Els donem llibres, llibretes, ordinadors… Amb això i els diners de les sortides que es fan al llarg del curs estem pagant la llum i l’aigua mentre no arriba l’assignació de la conselleria“, explica. Així, amb el permís del Consell Escolar, sobreviuen a les caríssimes factures de la llum que continuen arribant. La solució, però, és provisional, perquè els diners propis que utilitzen per pagar aquestes factures no s’estan utilitzant en altres àmbits on són també necessaris.

Bufandes a l’aula perquè no hi ha diners

Les condicions tèrmiques de la majoria de centres, a més, són molt dures per a alumnes i professors. En el cas de l’institut de Sant Pere de Ribes, encara és més extrem perquè els alumnes estan en barracons, pel que són més vulnerables a la calor i el fred. Per evitar que la factura es dispari encara més, han hagut de limitar la calefacció a només dues hores al dia i a dinou graus, pel que els alumnes i professors passen molt fred a l’aula. “El dilluns el fred era tan horrorós que la vam posar tres hores enlloc de dues, però no ens ho podem permetre”, explica la directora, que afegeix que els alumnes i mestres fan classe amb abrics i bufandes.

La calefacció no és l’únic que han hagut de regular per no rebre factures milionàries. També han reduït l’ús de les fileres de llums a les aules. És a dir, que si en una aula hi ha tres fileres de fluorescents, només n’encenen una. Pel que fa a les llums del centre, també n’apaguen moltes més que abans per estalviar. “Tampoc no tenim diners per comprar leds i estalviar més”, lamenta la directora.

“El que fa el departament és ciència ficció”

El delegat d’FP de la UGT, Jesús Martín, avisa que els centres no podran continuar fent front al cost de les factures de la llum si no reben immediatament l’assignació de la conselleria, en especial si les condicions meteorològiques són adverses, com ho estan sent els últims dies. “Ja s’estan desviant recursos d’altres llocs on fan falta per pagar les factures i hi ha molta incertesa entre els equips directius”, assenyala. Per resoldre la situació, a banda de pagar l’assignació que hi ha pendent pels mesos de setembre, octubre i novembre, Martín creu que el Govern ha de destinar els fons Next Generation a fer les reformes necessàries als centres perquè siguin eficients energèticament. “Que siguin els centres els qui avancen els diners per fer reformes i hagin d’esperar cinc o deu anys a cobrar-los és ciència ficció”, denuncia.

Per això, insisteix que cal una partida als pressupostos d’Educació per fer els centres més eficients tant per estalvi com pel confort dels alumnes. “El problema no és només la calefacció. Entre maig i octubre tenim problemes de calor i la mala climatització només es pot resoldre fent una inversió en sistemes renovables“, explica. Afegeix, irònic, que “quatre ventiladors no resolen res”. Demana una aposta decidida de la conselleria en aquest sentit per evitar que els alumnes hagin de fer classe amb abric i bufanda. “Cal fixar-se també en l’entorn si es vol un bon rendiment acadèmic“, recorda.

Martín creu que hi ha diverses vies de finançament per evitar situacions com l’actual. “Es podria demanar un préstec a llarg termini amb un interès pactat i beneficiós per a totes les parts. De vies, n’hi ha”, resol. A banda, assegura que el departament hauria de comptar també amb una partida extra pels centres de nova construcció, ja que els materials estan pujant molt de preu i les obres s’estan paralitzant perquè ningú vol assumir els costos. “Així, la substitució de centres antics s’ajorna sine die“, denuncia abans de posar d’exemple els barracons de l’INS Xaloc.