La decisió del Departament d’Educació de fer canvis a la borsa de treball no ha agradat en absolut als interins ni als sindicats, que alerten que agreujarà el problema de la manca de professors i provocarà que costi trobar substituts, fet que afectarà l’alumnat, que no podrà acabar el temari perquè el curs s’acosta al final. La conselleria va decidir la setmana passada que a partir d’ara els interins no podran demanar plaça per municipi, sinó que ho hauran de fer per comarca, amb l’argument que “l’obligació del departament és donar servei a tot l’alumnat visqui en municipis grans o petits”. Fonts de la conselleria consideren que si la tria és per municipi “pot quedar alumnat desatès” a les poblacions més petites. Ara bé, l’alumnat podria quedar precisament desatès per aquest canvi, que segons els sindicats farà que no hi hagi prou professors substituts per cobrir les baixes i no es pugui acabar el temari a temps perquè les renúncies als destins es multiplicaran.
“El Departament perjudica sensiblement l’alumnat i això és molt greu, en especial a l’FP i el batxillerat”, denuncia el responsable de formació professional de la UGT, Jesús Martín. En el cas de l’FP, Martín adverteix que sovint se certifica “una formació que possiblement no s’ha impartit”. En el batxillerat, creix la preocupació de l’alumnat, que ha de fer la selectivitat i es veu “doblement penalitzat” per la no impartició del currículum i per la falta de preparació per a un examen tan important com el d’accés a la universitat.
Expulsats de la llista si no accepten el nomenament: menys docents als centres
Per això, el responsable de la UGT considera una notícia “nefasta” l’anunci del departament sobre la borsa de treball, perquè “la imposició atempta contra la conciliació i margina les persones que no tenen vehicle propi per arribar segons on i que no poden acceptar el nomenament en un municipi mal comunicat”. De fet, el problema per als interins que no tenen vehicle propi és greu, ja que si rebutgen la plaça una primera vegada són enviats a l’última posició de la llista, i si ho fan dos cops, són expulsats de la borsa. “És una barbaritat perjudicial per a la societat, que perd una persona a la borsa quan n’hi ha poques, per als centres, que han de tornar a començar el procés de recerca, i per a l’alumnat, que roman sense professorat i perd temari”, remarca Martín.

100 quilòmetres per anar a fer una substitució
Educació argumenta que amb aquest canvi serà més fàcil que l’alumne que necessita un mestre en un poble petit hi tingui accés. “Cal garantir el dret de tot l’alumnat, el que viu en zones rurals i el que viu en zones urbanes. Muntanyola, per exemple, té una escola i els seus alumnes tenen el dret a rebre l’educació igual que Vic, que és un municipi més sol·licitat”, assenyalen fonts d’Educació. Aquestes mateixes fonts apunten que “demanar per comarques ajudarà a complir el deute de donar cobertura a tot l’alumnat”.
En canvi, la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, ho titlla de “maltractament” i alerta que si no permeten que els interins ordenin els municipis per ordre de preferència alguns hauran de fer cent quilòmetres per fer la substitució. “L’excusa és que cobriran més territori, però donen per suposat que tots els docents tenen cotxe. No han contemplat la quantitat de gent que haurà de rebutjar el nomenament ni que això atempta contra els drets laborals”, avisa.
Segura creu que la conselleria “posa bastons a les rodes” al professorat en comptes de millorar-ne les condicions laborals, l’única solució per pal·liar la falta de mans. “Compliquen la situació en comptes de posar mesures efectives per combatre la falta de professors”, insisteix. La portaveu d’USTEC lamenta el problema “endèmic” de la falta de professors s’ha vist agreujada per la “pressió de les oposicions”. “Molta gent ha agafat la baixa per l’estrès i l’angoixa que els causa, i altres s’han posat com a no disponibles a la borsa per preparar-se les oposicions”, explica. Les previsions del sindicat eren que el problema milloraria l’any que ve, però el canvi d’Educació “se’ls girarà en contra”. “Costarà molt trobar substitucions a partir d’ara”, adverteix.

Fer més atractiva la professió
La solució que el responsable de la UGT proposa és “fer més atractiva la professió docent” a partir de la millora de les condicions del professorat. “Si no ho fan, el sistema públic estarà tocat, perquè a la concertada i la privada ben segur que acaben els temaris i els mòduls professionals”, avisa.
Per la seva banda, La Intersindical crida a convèncer la gent que la professió val la pena a partir d’una millora substancial de les condicions laborals i la garantia que els seus drets seran respectats. El responsable de funció pública d’aquest sindicat, Carles Amigó, denuncia que el Departament “intenta posar tiretes en un membre amputat per frenar l’hemorràgia”. “La seva solució ha estat flexibilitzar l’accés a funció pública, però això és pa per a avui i gana per a demà”, critica. Amigó creu que han fet el canvi en la borsa de treball per “poder anar omplint aquí i allà” i superar la situació de “falta de professorat brutal” que pateix el sistema.
“El problema no té fàcil solució, només queda unir-nos i reclamar la qualitat del sistema educatiu i mesures per pal·liar la falta de professorat”, assenyala. Els alumnes, però, són els més perjudicats mentre el problema no se soluciona, perquè mentre no tenen professor no poden avançar el temari. “Aviat es farà extensiu a tots els centres i no hi haurà professors”, conclou.
Pegats a la falta de professors: les solucions del Departament per anar tirant
Martín alerta que cada cop són més les especialitats que no es cobreixen per falta de docents. Assenyala que, per cobrir la manca d’especialistes en llengua catalana, la conselleria permet que una persona amb una llicenciatura i el nivell C2 pugui impartir aquesta assignatura malgrat no haver-se format com a professor. També succeeix amb els mestres de primària, un àmbit on es poden nomenar docents de qualsevol especialitat per cobrir les places. Fins i tot es pot nomenar professorat amb especialitat de psicologia i geografia i història per cobrir llocs de primària encara que no formin part del cos de mestres.
A l’FP succeeix una cosa similar: en moltes especialitats hi ha professors amb altres titulacions que poden cobrir les places si superen una prova de capacitació. Algunes d’aquestes especialitats on es fan “pegats” per cobrir les places de professors són: equips electrònics, fabricació de fusteria i mobles, instal·lació i manteniment d’equips tèrmics i fluids, instal·lacions electrotècniques, manteniment de vehicles, mecanització i manteniment de màquines, projectes de construcció, operacions i equips de producció agrària, procediments de diagnosi clínics i ortopròtesis, producció en arts gràfiques, sistemes i aplicacions informàtiques i soldadures.