Bernat Pèlach ha representat La Intersindical en les mobilitzacions de docents de l’últim any per reivindicar que es reverteixin les retallades en l’àmbit de l’educació. Ara recolliran els fruits d’aquestes mobilitzacions en unes eleccions sindicals en el sector que se celebren aquest dimarts, 14 de març, i en què esperen demostrar que han guanyat força. El sindicat, que s’autodefineix com “l’únic nacional” –en el marc dels Països Catalans–, considera que ha sacsejat el tauler en cridar l’atenció sobre el problema del català a l’escola i es presenta per primera vegada a tots els serveis territorials.
Per què han decidit presentar-se a tots els serveis territorials en les pròximes eleccions sindicals?
No és que ho hàgim decidit, la intenció sempre ha sigut fer-ho, però fa quatre anys que vam néixer i no teníem prou força per presentar quaranta persones a cada servei territorial. No vam tenir capacitat per trobar tanta gent, tot va ser a nivell de voluntaris i anar voltant pels centres.
Per tant en quatre anys han guanyat molta força?
Sí. Tant a nivell d’infraestructura com per poder arribar a tots els centres. Ara tenim molts més simpatitzants i afiliats i això també s’ha notat a l’hora de poder fer llistes. Ens ha sigut més fàcil, tot i que hi ha llocs que no tenim tan controlats i ha costat una mica més.
Quines previsions tenen de cara a aquesta cita electoral?
És difícil de saber. En el servei territorial en què soc més en el dia a dia, el del Maresme, sí que hem aconseguit arribar a molta gent i esperem un creixement. El cicle de mobilitzacions despista una mica i fa més difícil saber com haurà pogut afectar. Ni nosaltres ni ningú sap com anirà. En tot cas, com que ens presentem en més serveis territorials, comptem que creixerem.
Les eleccions sindicals han pesat en el conflicte amb Educació?
Crec que no. Tots els sindicats teníem molt clar que volíem revertir unes retallades que fa molts anys que duren. La unitat sindical s’ha mantingut per això. Com a molt potser en la part final han tingut pes en el sentit que el Departament diu que fins després de les eleccions no continuarà negociant. Volen fer una pausa fins després per veure com acaben les majories. Però durant el cicle jo crec que no, almenys nosaltres no ho teníem en ment. Si algun sindicat tenia interès que hi hagués desmobilització i ha forçat més a mi se m’escapa, però el cert és que les demandes són clares i els sindicats estem d’acord.
Per què els haurien de votar a vostès abans que a un sindicat amb més pes tradicionalment?
Som l’únic sindicat nacional, estem centrats en els Països Catalans, som de classe i independentistes alhora. Només per això ja som únics. És important que molta gent tingui clar que si no som independents mai podrem tenir els recursos que fan falta, perquè sempre hi haurà un dèficit fiscal. Amb aquest dèficit mai arribarem a allò que fa falta, tot i que és cert que també cal que el Govern aposti molt més per l’educació. Però per més que l’aposta sigui clara, si es manté el dèficit fiscal mai serà possible arribar al finançament que és necessari. Això també aplica a la llengua: és evident que el Departament pot fer molt més del que fa, perquè a molts centres del país no es fa la immersió lingüística, però per més que ho faci l’estat espanyol sempre intentarà atacar-nos.
Fins ara no ens havien atacat perquè, com que no s’aplicava no era perillós, però el Procés d’independència ho ha canviat tot. Hem aparegut nosaltres, hem posat el tema de la llengua sobre la taula i Educació s’ha hagut de moure. Fins fa poc el Departament no admetia que la immersió no funciona bé, tampoc els sindicats. Només per això nosaltres ja hem suposat una sacsejada. No dic que tot sigui mèrit nostre, però sí que hem activat alguns sindicats que estaven molt còmodes i que s’han adonat que s’han de moure perquè no els passem per sobre.
La defensa del català és el punt clau del vostre programa?
És un punt fort perquè és allò que altres sindicats no han estat fent fins ara. Ens hem posat seriosos i hem aconseguit coses a base de pressionar uns i altres. Si simplement ho poséssim al programa, el Departament tindria molt poc interès a obrir un meló que sap que en molts casos tindrà un cost polític. No vull adjudicar-nos tot el mèrit, però fins que no hem aparegut nosaltres no han tingut la necessitat de moure’s.
Un cop passades les eleccions, continuaran les mobilitzacions?
S’han aconseguit moltes coses, però hi ha temes importants per resoldre, com ara la qüestió dels interins. El dels docents majors de 50 anys també ho és. Hi ha molts temes referits a condicions laborals de fons perquè el que ara ens trobem és que falten docents. Per què? Perquè la situació està cada cop pitjor i a això s’hi suma el canvi de calendari que volen perpetuar. Tot això tindrà un pes important si suposa una nova reculada de drets laborals. Al final el que farà és que cada cop hi hagi menys professorat i molt poca gent que tingui interès a anar a l’educació. Jo sóc especialista en matemàtiques i puc assegurar que una de les coses que més valorem d’exercir en l’educació són les condicions laborals, la conciliació que permet… Si no hi ha bones condicions laborals, si ara s’obliga a anar als centres durant el juliol a fer no se sap què per avançar el calendari quan no aporta res, tindrem un problema. Continuaran faltant professors.
Caldria almenys un mecanisme per assegurar que es destina realment el juliol a la formació?
Mai no ens hi hem oposat. No ens fa res que si hi ha un percentatge de jornada que ha de destinar-se a la formació s’exigeixi al professorat un mínim de cursos de formació. Ara bé, la gent ha de poder triar si la vol fer en dissabtes durant el curs o als vespres per conciliar en el juliol o no. Que hagi de ser al juliol… No hi ha cap necessitat i s’ha de poder triar. També s’ha de posar en qüestió la formació que es fa. A vegades el Departament t’obliga a fer unes formacions que estàs allà i veus que no estàs aprenent res i són hores inútils. S’han de destinar diners a formacions de qualitat i, si s’ha de demanar un mínim cada any, no ens hi oposem.
Tenint en compte que ja durant la vaga de la sanitat i l’educació es van veure desacords entre sindicats, la unitat es mantindrà ferma un cop passades les eleccions?
Bé, el que va passar amb aquesta vaga és que ja havíem parlat que si no veiem cap millora la convocaríem. Vam quedar que esperaríem a després de Nadal per decidir i parlar-ne, però un sindicat es va voler avançar. Aquí sí que crec que va ser una qüestió electoral. No van voler esperar a després de Nadal. Tot i així, de fons continuava la unitat. Tothom entén que encara hi ha mancances i que el tema del calendari és important. Tenim clar que volem arribar a un acord que englobi també la qüestió del calendari, no per l’inici de curs sinó pels drets laborals. També estem d’acord en el tema dels interins: hi ha posicionaments una mica diferents, però la demanda per garantir continuïtat als interins que porten anys i no es poden estabilitzar és comuna.
Quines són les prioritats que hauria de tenir el conseller sobre la taula?
Una és clarament la llengua, tot i que no és només Cambray, és una demanda històrica. També l’organització dels centres i el poder de les direccions. S’ha de posar el focus en l’ús del claustre com a element de cohesió i de decisió als centres. Fa molts anys tenien aquest poder, quan es va aprovar la LEC es va anar cap a un model més empresarial. Ara s’han vist les conseqüències que això ha suposat. El decret de direccions i el decret de plantilles són qüestions molt importants a parlar.
Una altra prioritat ha de ser el currículum, entès com el tipus de model educatiu. S’estan fent molts canvis i hi ha una gran sensació que no es fan en una línia correcta. S’aposta molt per una educació una mica buida de continguts i això no està tenint resultats. És bo poder fer un debat més seriós i no tan contaminat per alguns discursos. És evident que és obsolet fer classe magistral com es feia fa cinquanta anys, però el model que s’aplicava fins ara ja tenia una part competencial i les classes magistrals com a tal no es feien. Es fan molts canvis i el professorat no s’adapta als canvis perquè no dona temps, són constants i no hi ha material preparat per a això. Hem de parar de buscar solucions màgiques i fer canvis constants i fer un debat una mica seriós. No tantes proves i models diferents segons el centre, sinó una reflexió pausada amb el màxim consens possible. Després s’ha d’assegurar que hi ha uns anys d’estabilitat i que es deixa treballar els professors.
4 
3 