Dilluns de comissió d’investigació per la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) al Parlament de Catalunya. Aquest matí han comparegut els exconsellers de Benestar Social i Família Josep Lluís Cleries i Neus Munté. Tots dos han negat contractes d’emergència de la DGAIA abans del 2016, data on la Sindicatura inicia l’informe que va detectar les irregularitats en la seva gestió. Ara bé, Munté ha admès que durant el seu mandat sí que va copsar “escletxes del sistema”, tot i que durant la seva gestió hi havia prou control.
En tot cas, tots dos han recordat que les xifres de menors migrants que van arribar mentre ostentaven la direcció de la conselleria no eren comparables amb les xifres fiscalitzades per la Sindicatura. Així mateix, han recomanat la reducció de la burocràcia però alhora més control de la gestió. Per altra banda, els exdirectors d’Atenció a la Infància i l’Adolescència que també han comparegut, han insistit a valorar que les tasques de prevenció fetes al departament, i el treball en equip dels diferents implicats.
“Prou control”
Munté, consellera del 27 de desembre de 2012 a 14 de gener de 2016, i que va ser la successora de Cleries que ho va ser des del 29 de desembre de de 2010 a 27 de desembre de 2012, ha recordat com durant la seva gestió es va reforçar la tasca de la prevenció. De fet, ha argumentat que els mecanismes de control “sí que eren suficients”. Com Cleries, ha asseverat que “no es van trobar en la necessitat de situacions d’emergència tot i que el context econòmic “era precari” arran de la crisi del 2008. En aquest sentit, Munté ha insistit que van “preservar la despesa social” malgrat la situació financera. Per a Munté, no es van trobar situacions de pagaments indeguts tot i que sí van descobrir que el programa de prestacions era “obsolet”, “poc compacte” i “molt heterogeni” que fins i tot, podia portar a situacions contradictòries.
Per la seva banda, Cleries ha destacat que les xifres de menors migrants que arribaven a Catalunya eren molt petites en comparació amb les actuals. Així ha destacat “l’allau” del 2023, amb 2.230 infants migrants, pels 286 de l’any 2012 a Catalunya. De fet, el també exsenador de Junts ha volgut marcar distàncies amb la gestió posterior perquè “veu diferències entre la seva experiència i el que es descriu als informes en matèria de prestacions, gestió i seguiment, ja que llavors es feia des de la mateixa direcció general i no mitjançant una entitat, com a partir del 2017″.
Una idea que també ha sostingut l’exdirectora de la DGAIA entre el febrer del 2013 i el gener del 2016, Maria Mercè Santmartí, que ha afirmat que en aquell moment no van necessitar contractes d’emergència. En la mateixa línia, ha reivindicat que la gestió de suport econòmic estava sotmesa a un “rigorós control”. De fet, ha emfatitzat que la xifra era absolutament controlable. Munté també ha defensat l’externalització però amb un “control exhaustiu”.
“Escletxes del sistema”
Munté ha subratllat que no es van trobar en cap situació com la que ara és objecte d’investigació, pel cas d’una menor tutelada per la DGAIA que va ser víctima d’abusos sexuals. Ara bé, ha recordat el cas Trinity, una xarxa de pederàstia internacional amb almenys 7 víctimes tutelades per la DGAIA desarticula el 2015. En aquest cas, ha reconegut que no van tenir indicis, però sí que van detectar “escletxes en el sistema” perquè “el “risc zero no existeix”.
