Sessió intensa aquesta tarda a la comissió d’investigació per la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). De fet, ha estat gairebé una doble sessió, un punt clandestina, perquè en una primera convocatòria ha comparegut a porta tancada, l’alertador protegit per l’Oficina Antifrau que va destapar la polèmica dels pisos assistits per a joves a la demarcació de les comarques de Girona.
I, en una segona sessió, amb Maria Teresa San Miguel, excap de servei de l’Àrea dels Joves Tutelats i Extutelats de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, i Cesar Hergueta, educador social i membre cofundador del Col·lectiu d’Educadores Socials de Centres Propis. Tots dos en qualitat d’experts.
Especialment colpidora, dura i aclaridora ha estat el testimoni d’Hergueta que ha carregat contra l’excés de privatització del serveis de la DGAIA a través dels centres privats, -que ha batejat com a “Papagaïa”, pels seus canvis de nomenclatura-, pel poc control polític que ha tingut i per la “desídia i negligència” que ha suposat la seva gestió així com la manca d’inspecció qualificada. Fins i tot, ha retret la qualitat del menjar d’alguns centres que ha titllat de “patètica”. Una privatització que aixeca tota mena de suspicàcies.
La banalitat del mal i revictimització
Huertas ha contextualitzat els serveis de la DGAIA interns en centres com un exemple de la “banalitat del mal” i la “revictimització” de la canalla que pateix els internaments, perquè no tenen recursos per cobrir les seves necessitats assistencials i educatives. “Les privatitzacions són tan grans i enormes que en 9 anys s’han creat 1.300 places residencials i són privades”, ha detallat. “Com que l’Administració no dona prou suport als centres públics propis, externalitza els serveis perquè d’aquesta manera sembla que gestiona”, ha assegurat.
“No hi ha prou inspecció ni qualitativa ni quantitativa dels centres, ni dels públics no vull ni pensar en els privats”, ha retret. Així ha admès que si els centres públics pateixen “sobreocupació, saturació, complexitat… com estaran els privats”. “Aquest excés de privatització denota desída i negligència per no assumir la responsabilitat dels nostres infants”, ha conclòs. Una negligència i una desídia que surt de franc”, ha reblat. Per això, ha demanat més recursos i més controls com la comissió d’Infància del Parlament. “Des del moment que no es pot fer prou seguiment no se sap si és negoci, però les dades i la premsa ens diuen que sí, pel que del potser és més fàcil privatitzar que tenir un control propi”, ha argumentat.
De fet, la seva conclusió és que per “desempoderar els professionals els saturen”. També ha lamentat que els serveis d’inspecció estan “desbordats”. Huerta ha remarcat que com a col·lectiu han estat formulant queixes a l’administració i a la Sindicatura de Greuges. També ha proposat una “millor organització que estalviaria recursos, però mai he vist ganes de millora”. Per exemple, Huerta ha recordat que si bé les primeres onades de joves que van arribar podria agafar amb el pas canviat però “després has de fer previsions”.
