Un any més, l’Institut Nacional d’Estadística i dels Estudis Econòmics francès (INSEE) posa de manifest la situació socioeconòmica singular de la Catalunya del Nord. Any rere any, la situació sembla immutable al nord de l’Albera, amb un nivell de pobresa rècord i dades que no varien gaire en l’última dècada. Catalunya Nord i la seva capital Perpinyà concentren molta pobresa tot i que paradoxalment, el territori no deixa d’atreure nouvinguts.
Una pobresa amb una multitud de factors
Amb una taxa de pobresa del 20,7%, la Catalunya del Nord és dels territoris més pobres de l’estat francès, just després de la Seine-Saint-Denis, zona periurbana de la regió parisenca. Una situació de forta pobresa és la que il·lustra també la mitjana dels salaris nord-catalans, molt per sota de la resta de l’estat, amb uns 1.500 euros mensuals. “En comparació, el salari mitjà a París està per sobre dels 3.900 euros. Fins i tot si mirem el salari mitjà del 10% de nord-catalans més rics, estem al voltant dels 2.800 euros, és dels nivells més febles de l’estat”, explica el sociòleg Léni Charbonnier, professor d’estadística a la Universitat de Bordeus.
La precarietat d’aquest territori encara és més notable en altres sectors. La Catalunya del Nord té la taxa d’atur més elevada de tot l’estat francès (11,8% contra 7,1% de mitjana), també és entre els territoris que reparteix més ajudes socials. Unes ajudes que, per a un terç de la població nord-catalana, representen el 75% dels seus ingressos. Finalment, amb les dades a la mà, la Catalunya del Nord puja també al podi pel que fa al nombre de jubilats en situació de precarietat.

L’any 2018 comença el moviment dels armilles grogues en resposta a l’augment dels preus. El moviment tindrà un impacte especialment fort a Catalunya Nord, amb dos focus de protestes a Perpinyà i al Voló / Gautier Sabrià
“Quan atenem una nova persona per una raó X, apareix molt ràpidament en la conversa que hi ha més dificultats del que sembla, fins i tot problemes que la persona no tenia presents abans d’entrar al despatx”, ens explica Pauline Salord, treballadora social. “Per qüestions d’habitatge, de factures impagades, la gent acumula molts problemes. Ràpidament, és un engranatge que pot tenir moltes repercussions i la pitjor és quan impacta la mainada. Crec que hi ha pocs territoris com aquí on es se separen tants nens de les seves famílies!”
Per força, les institucions locals s’han d’adaptar a aquesta situació. És el cas del Consell Departamental nord-català, uns dels que més diners destina a ajuda social. Hi dedica una mitjana de 337 euros per habitant, quan la mitjana estatal és de 220 euros. I malgrat haver augmentat el pressupost un 10%, la situació del territori és inquietant. “Sembla especialment complicat sortir d’aquestes dinàmiques de precarietat. Les col·legues amb més experiència ens conten sempre casos concrets de persones adultes que ajuden i segueixen… i que ja havien atès quan eren menors d’edat per problemàtiques familiars, sigui perquè els pares ja patien precarietat o per qüestions de protecció infantil”, afirma la treballadora social.
Perpinyà, una capital per il·lustrar-ho tot
“Quan parlem dels tristos rècords que té Catalunya Nord en termes de precarietat, és impossible no posar el focus sobre Perpinyà” ens alerta Léni Charbonnier. El sociòleg defineix la capital rossellonesa com un “nucli de pobresa on tothom té assumit aquesta situació”. Perpinyà és la quarta ciutat de més de 100.000 habitants més pobra i la cinquena en termes de desigualtat socioeconòmica. “És molt senzill. Quan mires els tres barris més pobres de tot l’estat francès, en tens dos situats a Perpinyà. Quan mires els tres barris més pobres, el tercer és el Camp de Mart a Perpinyà” subratlla Charbonnier, en referència als barris de Sant Jaume (barri més pobre de l’estat) i del Vernet (tercer més pobre).
La mancomunitat perpinyanenca condensa el 43% de la població total del territori nord-català, però demogràficament Perpinyà és una rosquilla amb un forat al mig i es confirma la tendència de l’abandó del centre per privilegiar la tranquil·litat de les residències dels pobles de la perifèria. “Perpinyà s’està convertint en l’arquetip de la precarietat i del cúmul de problemàtiques. Quan hem d’acompanyar gent per trobar un pis, ningú no vol anar a viure allà, per molt que sigui on es concentra l’activitat laboral i la major part dels serveis. Sempre és impactant per mi de veure que fins i tot la gent que pateix més es nega a viure a Perpinyà” ens explica Pauline.
Malgrat aquesta situació, Catalunya Nord continua sent atractiva
Durant l’última dècada, especialment entre el 2010 i el 2015, la Catalunya del Nord formava part dels territoris amb més creixement demogràfic. La població nord-catalana creix amb una pressió migratòria molt forta. Catalunya Nord és el tercer territori de l’Estat francès amb més migració i alhora té un saldo natural deficitari: hi ha més defuncions que naixements. Compte tingut de la seva situació socioeconòmica preocupant, l’atracció d’aquest territori pot sorprendre.
Per entendre-ho, cal mirar de prop els perfils dels nouvinguts. Dues de cada tres persones que s’instal·len a Catalunya Nord són inactives: sense feina o jubilats. Per a molts, la migració cap a Perpinyà sovint acaba en malson. Segons Léni Charbonnier, “en aquest sentit, el documental de Bernard Schmit Un aller simple pour Perpignan ho il·lustra perfectament seguint l’arribada a Perpinyà de dos homes joves en situació de gran precarietat. Creuen tot l’estat amb l’esperança de trobar una vida més fàcil aquí, amb la idea de tornar a començar una nova aventura, i assistim a totes les seves desil·lusions en un territori devastat” conclou el sociòleg.