Cinc anys després es va destapant un dels episodis més estranys dels atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils. El de la famosa “the nota” que en un principi era de la CIA nord-americana i que els Mossos d’Esquadra haurien rebut advertint-los d’una amenaça d’atemptat jihadista “específicament a la Rambla” de Barcelona. La notícia, difosa per El Periódico, va aixecar una gran polseguera. Ara, fonts del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO) i analistes de dos cossos policials expliquen a El Món la seva versió dels fets detalladament. El cas és que guarden com un tresor, sotmesa a la llei de secrets oficials, una segona nota que eliminava definitivament l’alerta de la primera i la desvinculava dels atemptats de la cèl·lula de Ripoll que va actuar a Catalunya. Un document que El Món ha pogut consultar. “El nostre servei no disposa de cap avaluació segons la qual aquesta informació estigués relacionada amb els recents atacs del 17 d’agost del 2017“, deia el National Counterterrorism Center dels EUA en aquest comunicat confidencial del 25 d’agost.
La història té tots els elements per generar una història tèrbola. El cop traumàtic d’un atemptat, la resolució ràpida dels Mossos d’Esquadra amb la complicitat i la felicitació ciutadana, una exposició mediàtica internacional de les institucions catalanes i en concret de la policia catalana i una situació política tensionadíssima, amb la vista posada en un referèndum d’independència previst per a un mes i mig després i considerat il·legal per l’Estat. Ara apareixen noves dades que aclareixen una història que no s’ha acabat d’entendre mai i que ha quedat en la memòria, per a alguns com a dubte i per altres com a despropòsit.
La nota no es va comunicar en la reunió on van acudir els Mossos com a convidats
La primera nota, que El Periódico va presentar com si fos de la CIA –i que contenia estranyes errades com ara la utilització del terme “the nota”, que en anglès no existeix, en lloc de “the notice” (avís)–, era una suposada alerta signada pel National Counterterrorism Center, NCTC en el seu acrònim en anglès. Comptat i debatut, és el CITCO nord-americà. La data d’aquesta notificació és del 25 de maig del 2017. Precisament, les actes del CITCO reflecteixen que els Mossos d’Esquadra van participar aquell mateix matí a la reunió de la Mesa d’Evaluació de l’Amenaça Terrorista, el conclave on des del Centre Nacional d’Intel·ligència als diferents cossos de seguretat de l’Estat analitzen els riscos i amenaces.
Els Mossos, però, en aquella època seien a la taula amb l’etiqueta de “convidats”, igual que l’Ertzaintza. És a dir, només hi assistien en les ocasions que eren convidats expressament, perquè no eren membres nats ni de ple dret del CITCO. La seva integració no arribaria fins l’acord del setembre del 2018, amb el conseller Miquel Buch i el ministre del ram Fernando Grande-Marlaska. La reunió es va celebrar al matí, i hi va participar qui aleshores era el comissari en cap de la poderosa Comissaria General d’Informació dels Mossos, Manel Castellví.
El comissari Olivera, l’amic de Villarejo
Aleshores, el CITCO estava presidit pel comissari José Luis Olivera, amic íntim del comissari José Manuel Villarejo, coordinador de l’Operació Catalunya. Diferents àudios difosos per aquest diari recentment mostren com tots dos van fer valoracions sobre els atemptats del 17-A i destaquen la feina eficaç dels Mossos d’Esquadra, fins i tot lloant el fet que ‘neutralitzessin’ els terroristes que van morir abatuts a trets per la policia catalana. Olivera estava plenament al cas de l’Operació Catalunya i també dels avisos que el mateix Villarejo havia emès ja l’any 2015 sobre l’actuació dels imams a Catalunya.
“La reunió es va celebrar al matí, per tant, només queden dues opcions, o bé que el famós avís va arribar a la tarda, o bé que els mateixos analistes del CITCO no hi van donar cap rellevància”, comenten fonts coneixedores del cas a Madrid en conversa amb El Món. “La tercera opció no s’entendria, amagar una informació, a no ser que es busqués un conflicte o preparar una ofensiva contra els Mossos”, raonen altres fonts. El 7 de juny es va tornar a celebrar una nova reunió de la Mesa a Madrid. Tampoc en aquella reunió es va esmentar el contingut de la nota per part d’Olivera o del seu equip tècnic.
La nota arriba als Mossos d’Esquadra per una altra via
Per una via no oficial, però, la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra (CGINF) va rebre una còpia de la nota. Els membres de la Unitat d’Anàlisi Estratègica de la policia catalana van fer-ne el pertinent estudi. “De fet, la Rambla ja la teníem com un PIP, és a dir, un Punt d’Interès Policial, i s’hi va donar el tràmit pertinent”, recorden fonts de la CGINF. “En aquelles dates, que com ara ens trobàvem en nivell 4 sobre 5 de l’escala d’alerta antiterrorista, analitzàvem cada mes uns 200 avisos, alertes o informacions que provenien tant d’agències com de veïns que, per exemple, veien moviments sospitosos davant de casa”, al·leguen les mateixes fonts. “Es va analitzar la nota i es va concloure que no calia incrementar cap mesura ni implementar cap pla especial, perquè ja estàvem a nivell 4 sobre 5 d’alerta antiterrotista, a més del reforç que tenia com PIP a la Rambla, la Sagrada Família o el Camp del Barça”, afegeixen.
La nit del 16 d’agost, esclata la casa d’Alcanar on la cèl·lula terrorista de Ripoll preparava l’atemptat que realment volia cometre, amb explosius, i el 17 d’agost es cometen els atemptats per atropellament, improvisats pels terroristes supervivents. Els Mossos triangulen la informació que troben a la furgoneta de la Rambla, la que ha quedat estacionada a Vic i l’explosió d’Alcanar. Cap membre de la seguretat de l’Estat els informa que l’autor intel·lectual de la massacre, l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, ha estat confident o ha col·laborat tant amb el servei d’Informació de la Guàrdia Civil com amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). A la base de dades que pot accedir el cos de Mossos d’Esquadra només hi ha un antecedent d’Es Satty, i és per tràfic de drogues.
El mail del comissari Castellví amb ‘the nota’ rebuda extraoficialment
L’endemà de l’atemptat, 18 d’agost, el mateix comissari Castellví remet un correu electrònic al major Josep Lluís Trapero, cap del cos. El correu electrònic és de les 18.40 hores, amb el títol Reenviament de nota i la categoria de “xifrat”. El missatge original, però, el signa Ricard Milián, el sergent sotscap de la Unitat Central d’Informació (UCI) dels Mossos, a les 18.11 hores. Milián es dirigeix al comissari Castellví i li comunica: “Li traspasso la nota original que ens van facilitar el passat 25 de maig del 2017”. “En la nota només hi constem com a destinataris el CME (Cos Mossos d’Esquadra). Malgrat tot, en conversa informal, el nostre enllaç ens va dir que els altres ‘serveis’ ja en tenien coneixement i segurament ‘ells’ (FCS -Forces i Cosses de Seguretat de l’Estat- sense especificar en cap moment quin) ja ens la farien arribar o ens en farien partícips”, escriu el sergent. Una participació que mai hauria arribat als Mossos. I el sergent conclou: “Tot i això, el nostre interlocutor creia que el nostre cos hauria de ser coneixedor de la nota”.
El mail inclou un document adjunt amb la nota d’avís dels serveis d’informació dels EUA del 25 de maig del 2017 sobre un eventual atemptat a la Rambla. És a dir, que els mateixos serveis de seguretat espanyols en tenien coneixement, però en canvi, no havien comunicat res oficialment a la policia catalana. Un fet que després voldrien continuar amagat per por de quedar en evidència per no haver fet prou cas a l’avís. La comunicació va arribar als Mossos, per tant, per via oficiosa, i en van fer la valoració de risc, que no va implicar cap canvi important, ja que van considerar l’amenaça de baixa fiabilitat. De fet, en la mateixa línia que el CITCO, que hauria estat el canal oficial i ni tan sols ho va traslladar als Mossos. En aquest sentit, cal remarcar que en els àudios i agendes de Villarejo es constata una vegada darrere l’altra la “magnífica relació que tenen els Mossos amb el CNI”, que provoca suspicàcies entre els membres de les àrees d’Informació del Cos Nacional de Policia espanyol com de la Guàrdia Civil.
La segona nota dels EUA desvincula la primera del 17A de manera concloent
El temps va donar la raó als analistes dels Mossos d’Esquadra i, de retruc, als analistes del CITCO, que no havien donat rellevància a la nota del 25 de maig. El 25 d’agost la mateixa NCTC remet una altra nota informativa. Aquesta vegada arriba als Mossos. El missatge és clar. La nota, que ha pogut consultar El Món, és concloent: “Anteriorment, el nostre servei va passar informació referida a una informació no contrastada de veracitat desconeguda de finals de maig del 2017. Indicava que l’Estat Islàmic d’Iraq Ash-Sham (ISIS) suposadament planejava realitzar actes terroristes no especificats durant l’estiu contra llocs turístics concorreguts a Barcelona, Espanya, més concretament, a la Rambla”. Era la referència a la descripció de la primera nota.
La notificació continua: “Una revisió addicional pel nostre servei va identificar X com l’individu potencialment a càrrec d’aquests atacs, no especificats, que ISIS planejava”. “El nostre servei no disposa de cap avaluació segons la qual aquesta informació estigués relacionada amb els recents atacs del 17 d’agost del 2017 i no ha trobat cap informació sobre X per vincular-lo a aquest atac”. La difusió d’aquesta segona nota, que tant el CITCO com la Comissaria General d’Informació dels Mossos guarden amb zel, és matèria reservada, però aclareix el gran relat provocat per la famosa the nota.
Preguntats membres de la Prefectura dels Mossos sobre el “perquè de l’episodi”, s’estimen més no respondre. “Possiblement la resposta no ens agradaria”, diuen per tancar l’afer. El fet que no es comuniqués oficialment la primera nota possiblement amagava l’errada que la intel·ligència de l’Estat no en va fer cas i podria generar un gran escàndol. D’aquí la clandestinitat amb què es va filtrar tot plegat.
8
1
