Resoldre immediatament un atemptat és el millor que pot passar a qualsevol administració implicada en unes circumstàncies tan tràgiques. Resoldre’l policialment, perquè un atemptat no es resol a curt termini en cap altre aspecte, ni pel que fa a les conseqüències sobre les víctimes ni, encara menys, pel que fa a les causes. Però el poder respira si es treu de sobre ràpidament la qüestió de qui ha sigut i s’assegura que els culpables siguin detinguts o acabin morts, sense que als estats occidentals democràtics el interessi gaire la diferència entre una cosa i l’altra.
Per això, malgrat les punyalades de l’aparell de l’Estat contra els Mossos d’Esquadra l’agost del 2017 i malgrat la ràbia que va generar a Madrid el protagonisme de la policia catalana –i del seu cap, Josep Lluís Trapero–, uns i altres van estar d’acord, tàcitament, que el millor era donar el cas per tancat tan ràpidament com fos possible. Això implicava donar per bona la versió sobre la mort de l’imam de Ripoll en l’explosió d’Alcanar i acceptar resignadament que mai se sabrà quina relació tenia Es Satty amb el CNI, si els serveis d’intel·ligència i/o policials espanyols van ser negligents en el control de les seves activitats.
Però l’Estat espanyol, més fort del que els independentistes van preveure però menys eficient que molts altres que vol imitar, no ha sigut capaç de deixar-ho tot lligat i ben lligat. D’una banda, tenen voltant un personatge com José Manuel Villarejo: excèntric, venjatiu i mentider tant com vulguin, però una creació seva al capdavall. No l’han sabut controlar i ha demostrat que sap coses. D’altra banda, una lectura pausada i rigorosa del sumari –tan voluminós que permet passar de puntetes per determinades qüestions si es vol, com es va voler en el judici i ja en la instrucció– revela que no està gens clar que Es Satty sigui mort. L’anàlisi que en fa avui Quico Sallés ho demostra. I, si aquest afer s’ha volgut tapar amb una cortina de fum tan grollera –inclosa la decisió d’apartar els Mossos de la investigació quan van plantejar els seus dubtes a l’Audiència Nacional–, se n’hauria d’aclarir el motiu.
El mantra de la conspiranoia és totalment inacceptable com a única resposta. Villarejo pot desbarrar –si és que desbarra– perquè la boira que s’ha fet caure sobre aquest cas l’hi permet. Només una investigació fons pot aclarir definitivament una tragèdia que s’ha tancat en fals. Ho demanen els advocats de les víctimes i dels condemnats i ho demanen ciutadans que més de quatre anys després encara tenen esma de manifestar-se, com van fer aquest dissabte a Barcelona. Però no passarà.
