La trama dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017 continua ben viva. Així ho entenen els advocats que veuen ara una petita possibilitat d’investigar judicialment si el suposat autor intel·lectual dels atacs jihadistes, l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, continua viu.
Tot després que el comissari jubilat José Manuel Villarejo insistís davant l’Audiència Nacional que l’aleshores director del Centre Nacional d’Intel·ligència, Fèlix Sanz Roldan, n’estava al cas. Una noticia que ha estat el preàmbul del veto de la Mesa del Congrés a preguntes sobre els aspectes no aclarits, i la resolució de la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional de no admetre cap de les proves presentades pels recurrents, que tant són víctimes com condemnats.
Precisament, la negativa institucional a respondre i la mateixa resolució han fet aixecar la cella a diversos advocats implicats en el cas. De fet, uns dels que més va defensar durant la vista oral la manca de prova definitiva sobre la mort de l’imam. Els advocats de Javier Martínez, pare del petit Xavi, assassinat a la Rambla, Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas, conclouen que els magistrats de la sala d’apel·lacions han deixat una porta per si de cas es demostrés que l’imam no és mort.
En concret, posen en relació els punt 44 i 49 de la interlocutòria, dictada el passat dimecres i a la qual ha tingut accés El Món, que marca les línies del terreny del recurs a la sentència contra els tres acusats. Els magistrats que revisaran el cas deixen clar que “la sentència d’instància, en el fonament de dret sisè, fa un minuciós anàlisi de les proves relatives a la identificació genètica de les restes cadavèriques trobades a Alcanar”. És a dir, que defensa la prova practicada a la sala i la realitzada durant la instrucció.
Per altra banda, els magistrats adverteixen que la sala que va jutjar el cas, va actuar de forma “correcta” perquè no es jutjava Abdelbaky És Satty, tècnicament i judicialment mort. Així mateix recorden que en primera instància calia “concloure del que s’ha actuat en les perquisicions que en l’explosió de la casa d’Alcanar la nit del 16 d’agost del 2017, van morir Youssef Aalla i el citat Abdelbaky És Satty”. És a dir, la sala d’apel·lacions dona per bona la mort judicial de l’imam.
Ara bé, els magistrats fan un punt i a part, en base la dicotomia “veritat material” contra “veritat judicial” –allò que s’ha provat en una sala de vistes. Així, raonen que amb “independència que la sentència hagi analitzat les qüestions sobre la mort de l’imam” es van jutjar tres integrants de la cèl·lula i “no els suposats integrants de l’organització morts i menys encara Abdelbaky Es Satty”.
És en aquest punt, que els togats deixen caure que les “eventuals proves encaminades a deixar constància de la supervivència de l’imam poden tenir importància a la recerca de la veritat material i la completa satisfacció de les víctimes, especialment per als pares d’un menor mort, i podria produir efectes en una possible reobertura de la causa”. Això sí, no seria en el procediment que s’ha jutjat, perquè al seu entendre que l’imam sigui mort o viu “no afecta gens els fets essencials del judici”.
En aquest punt precís és on els advocats treuen punta al llapis. Si una nova investigació trobés proves o indicis que l’imam continua viu, o bé es desmuntés la prova articulada fins ara sobre que les restes trobades a Alcanar coincideixen amb les de l’imam, es podria demanar una causa judicial nova. D’aquí que interpretin la reflexió dels magistrats com un missatge jurídic en clau: si troben proves sobre la vida de l’imam, es pot deduir un testimoni de particulars o reobrir la causa per poder jutjar-lo i decidir si hi tenia alguna responsabilitat i incorporar nous elements a un sumari complex, dens i que ha deixat moltes llacunes. La principal, la incertesa que l’imam sigui mort.
