La Mesa del Congrés del diputats ni tan sols ha admès a tràmit la munió de preguntes parlamentàries que la diputada portaveu de Junts per Catalunya Míriam Nogueras va presentar fa tres setmanes sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Nogueras va recollir les declaracions realitzades a l’Audiència Nacional per part del comissari jubilat José Manuel Villarejo, que implicava l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència, el general Fèlix Sanz Roldán, en els atemptats jihadistes que van deixar 16 víctimes mortals.
En un temps rècord, la Mesa que presideix la socialista catalana Meritxell Batet ha tombat que les preguntes arribin al consell de ministres. De fet, les ha vetades de bon principi i no n’ha admès ni una. Una decisió poc ortodoxa i poc habitual en aquesta tipologia d’iniciatives parlamentàries. La fórmula del veto utilitzada és “inadmesa a tràmit en termes absoluts”.
Les preguntes demanaven sobre les notes d’intel·ligència del comissari Villarejo respecte les cèl·lules jihadistes a Catalunya, sobre les relacions de l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, amb el Centre Nacional d’Intel·ligència i el seu caràcter de confident, o bé sobre qüestions més concretes com ara perquè la Direcció General de Política Interior va tramitar la sol·licitud de protecció internacional del que es considera l’autor intel·lectual dels atemptats. O bé les activitats operatives de control, investigació i seguiment que va dur a terme el CNI als municipis de Ripoll i Alcanar durant l’any 2017, així com ocasions en què agents del CNI van estar realitzant contacte a la mesquita de Ripoll.
La decisió de la Mesa va coincidir amb la resolució de la sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional que ahir en una llarga i densa interlocutòria va decidir no celebrar vista pels recursos interposats, va donar per bona la mort judicial de l’imam i va rebutjar acceptar una nova pràctica de proves tal i com havien demanat acusacions i les defenses dels condemnats.
