El comissari jubilat, José Manuel Villarejo, ha apuntat aquest matí que els serveis secrets espanyols estaven rere els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. En la seva declaració a l’Audiència Nacional, el comissari ha asseverat que fins el darrer moment va col·laborar amb el Centre Nacional d’Intel·ligència i ha posat com exemple els atemptats jihadistes. “Va ser un error greu de Félix Sanz Roldán -el general director del CNI- que va calcular malament les conseqüències per fer un petit ensurt a Catalunya”, ha assegurat a preguntes del ministeri fiscal.
En concret, Villarejo responia sobre la seva activitat d’intel·ligència en els darrers anys i ha insistit que va treballar pels serveis secrets fins el mateix dia de la seva detenció. Així s’ha vantat d’haver “intentat arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll”. De fet, Villarejo responia per altres causes obertes dins la peça Tàndem que res tenien a veure amb el cas dels atemptats però ha aprofitat l’escletxa oferta pel ministeri públic per tal d’encabir la seva afirmació sobre l’origen dels atemptats en ple Procés sobiranista a menys de dos mesos del Referèndum del Primer d’Octubre.
Villarejo tampoc no ha amagat l’animadversió contra el ja exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, a qui ha anunciat que interposarà una querella per fals testimoni arran del judici sobre el cas Corinha, del que el comissari va sortir-ne absolt. Precisament, en aquell judici Villarejo ja va treure l’espantall de la conspiració en els atemptats del 17-A.
En aquell judici, celebrat el 15 de gener, en plena vista pels atemptats a l’Audiència Nacional, Villarejo va explicar que “una de les fonts -secretes- molt importants que a més ens va avisar d’un possible risc d’un atemptat que anava a passar com va passar lamentablement després a les Rambles, el CNI ens va dir que no era fiable perquè abans havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí“. “Només el director del CNI, Sanz Roldán, pot emetre aquest comunicat si prèviament se l’ha informat de la identitat i naturalesa de les fonts que anàven a veure, no entenc com ara poden dir que no coneixien aquesta operació”, va afegir. La tesi de Villarejo és que el CNI va intentar desacreditar les fonts que contactaven en operacions secretes antiterroristes a Melilla.
“Jo realitzava treballs d’intel·ligència d’acord amb la informació que jo tenia i algunes de les notes acabaven judicialitzades o no, que arribaven al Director Adjunt Operatiu, Eugenio Pino, al director general de la Policia, Ignacio Cosidó i secretari d’Estat, Francisco Martínez, encarregat de la lluita antiterrotista”, va aduir aleshores. “Vaig fer diverses notes d’intel·ligència sobre el risc que suposava el pensar que alguns imams a Catalunya en realitat eren del serveis secrets marroquins i aquestes notes informatives figuren als meus arxius personals, imagino que les han esporgat i eliminat, ja el 2015 va quedar clar que aquesta font podiem infiltrar-la i al final no es va fer”, va lamentar. Aquesta tesi contrasta amb l’exposada avui, en el benentès que si bé Villarejo al gener de l’any passat afirmava que havia avisat, avui ha incidit que el CNI estava al darrera per espantar la ciutadania catalana.
