Primera jugada tàctica del Govern alternatiu de Salvador Illa. A més, en una qüestió força delicada i que va ser part de l’acord de governabilitat entre ERC i la CUP: la defensa judicial per part del Govern dels agents d’ordre públic denunciats per la seva actuació. L’exconseller d’Interior, Ramon Espadaler, i portaveu del ram del PSC al Parlament, ha registrat un proposta de resolució titulada “sobre la defensa judicial dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra”. Una iniciativa, carregada d’intenció, amb la que es busca el debat i el posicionament dels grups que fan costat al Govern sobre “garantir” que els policies tinguin lletrats de l’administració quan són denunciats per la seva actuació en operacions d’ordre públic. Serà el primer desafiament que tindrà el conseller Joan Ignasi Elena al Parlament.
Espadaler i la portaveu dels socialistes, Alicia Romero, signen aquesta resolució que en la seva exposició de motius ja marquen el camp de joc. “En el terreny particular de la gestió de l’ordre públic al llarg dels darrers anys s’aprecia una tendència creixent a la judicialització com a conseqüència del nombre creixent de denúncies interposades tant per persones físiques, com per entitats o associacions disconformes amb l’ús de la força exercit per l’autoritat policial”, constata. “Aquesta creixent judicialització”, continua la resolució, “de les actuacions policials ha propiciat l’aparició de veus que reclamen o bé la dissolució del cos de lletrats responsables de prestar les esmentades defenses, o bé la retirada de les mateixes”.
Aquesta explicació no és gratuïta. És una claríssima referència al punt 6.b de l’acord entre ERC i la CUP de governabilitat. Un apartat que establia el compromís per part d’ERC d’una de les reiterades peticions dels cupaires. En concret, la “retirada de les acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles on hi hagin lesions a agents acreditades amb certificat mèdic”. “A les actuacions actuals i futures, la personació de la Generalitat es limitarà als casos de lesions acreditades, si s’escau, i es centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus”, afegia l’acord. Fins i tot, l’exconseller Miquel Sàmper havia temptejat la possibilitat que la defensa d’aquest tipus de casos fos concertada i no a través dels mecanismes jurídics de la Generalitat.
Ara la resolució entra de ple en aquest debat, esperant que la Junta de Portaveus obri el tràmit d’esmenes. El text remarca que els “cossos policials dels països democràtics, el departament o ministeri competent en matèria de seguretat assumeix la responsabilitat de prestar protecció penal als agents dels cossos i forces de seguretat atenent la seva condició d’autoritat”. “Aquesta protecció”, remarca, “pot produir-se en una doble vessant: quan un funcionari resulta lesionat en acte de servei o bé quan és investigat per raó de la seva actuació”. Precisament, és en aquest darrer cas que els socialistes collen al Govern tot i que recorden que el cos té mecanismes interns per corregir “actuacions policials subjectes a controvèrsia”.
En tot cas, la resolució insta al Govern a complir cinc punts que de ben segur, embolicaran la troca entre els socis de Govern, les pretensions del sindicat i el dret administratiu que acompanya els funcionaris de la Generalitat. El primer punt és directe: “Garantir la defensa judicial als agents del Cos de Mossos d’Esquadra l’actuació policial dels quals s’ha vist judicialitzada com a conseqüència de la interposició d’una denuncia, particularment en aquelles actuacions que, tenint per objecte la restitució de l’ordre públic, es veuen abocades a fer us de la força, òbviament sota els paràmetres de proporcionalitat, congruència i oportunitat establerts per la legislació vigent”.
En segon terme, Garantir que el Departament d’Interior compareixerà com a acusació particular en les diligències judicials en aquells casos en que els agents hagin resultat lesionats en exercici de la seva responsabilitat. En tercer lloc, fer complir el que estableix la llei de la Policia. I en darrer terme, “mantenir al si del Departament d’Interior el cos de lletrats especialitzats en la defensa dels agents investigats per raó de la seva actuació policial, dotant aquest cos dels recursos humans i materials necessaris i evitant la seva dissolució o trasllat a altres Departaments”. El debat està servit.
Una curiositat d’aquesta resolució rau en els dos protagonistes que mostren com s’ha trasbalsat la política catalana en els darrers anys. Elena, provè del PSC i ara milita a ERC. Per la seva banda, Espadaler provè d’Unió i és diputat d’Units per Avançar integrat a les files del PSC. D’una manera o altra, el PSC serà protagonista d’aquest debat.
25 
