Ja se sap amb detall què ha passat amb la interlocutòria plena de faltes d’ortografia i de gramàtica per ordenar l’execució forçosa de la sentència que imposa el 25% de classes en castellà a totes les escoles catalanes. Ha sigut un “error humà”, segons han explicat fonts del TSJC a El Món. I les mateixes fonts, subratllen que l’organisme demana “disculpes” pel desastre. Resumidament, la clau és en el canvi de ponent que hi va haver. Inicialment, el ponent era un dels jutges, Eduard Paricio. Ell va portar a la deliberació dels magistrats un esborrany de text que contenia només la part del text en què tots estaven d’acord, que és la part fonamental perquè s’hi deia que s’havia de fer l’execució forçosa. Tanmateix, com que Paricio volia fer un vot particular sobre un aspecte secundari de la resolució –que no afecta el fons– va haver de cedir el paper de ponent, com marca la llei, a un altre jutge.
En aquest moment, segons fonts del TSJC, es va cometre l’error de no advertir al nou ponent que se li lliurava un esborrany pendent de corregir. A més, s’hi afegeix que el nou ponent, Manuel Santos Morales no és catalanoparlant, de manera que en llegir-lo no podia detectar espontàniament les errades. I no es va demanar la supervisió de cap lingüista. No es va descobrir el desastre fins que es va fer públic i la premsa ho va detectar. Davant del rebombori, el mateix president de la secció cinquena de la sala contenciós administrativa del TSJC, Javier Aguayo Mejía, que sí que és catalanoparlant, ha fet arribar als portaveus del tribunal que lamenta la situació i que demana “disculpes”.
La interlocutòria ocupa 15 pàgines i s’hi han detectat almenys 50 faltes, entre les errades d’ortografia i de gramàtica i la utilització equivocada de determinades paraules. Una de les que crida més l’atenció és l’adjectiu dos, en masculí, utilitzat al llarg del text davant de l’expressió “llengües oficials”, quan s’hauria d’escriure “dues llengües oficials”.
3 
2 