L’alegria dura poc a la casa del pobre. Com a exemple, les dues resolucions que semblen apagar una mica la repressió de l’Estat contra l’independentisme: l’absolució d’avui de la Mesa de Torrent i l’anul·lació, la setmana passada, del judici de la Mesa de Forcadell, que s’haurà de repetir. Per evitar que els encausats per la Mesa de Forcadell tinguin gaires expectatives de cara a la repetició de la seva vista en veure absolts els seus successors, el tribunal ja llança l’advertiment que no es poden fer paral·lelismes entre els dos casos.
Després de l‘absolució dels membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la mateixa sentència, ja avisa que el cas és molt diferent del de la Mesa que presidia Carme Forcadell. De fet, hi fan una referència expressa a la part final de la resolució, just abans de les conclusions. Tot apunta que la reflexió que fan els magistrats Carlos Mir i Francisco Segura va ser un afegit després de la sorprenent resolució del Tribunal Suprem de la setmana passada que anul·lava el judici als membres sobiranistes de la Mesa, que van permetre la tramitació de les lleis de desconnexió el setembre del 2017. Una vista que ara s’haurà de repetir.
La sentència comunicada aquest matí als processats i exculpats Roger Torrent, l’exvicepresident de la cambra Josep Costa i els exsecretaris Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós conclou que no es compleix el tipus de desobediència requerit en l’article 410 del Codi Penal. Tot i això, cal tenir present el vot particular d’una de les magistrades, que compra la tesi de Vox i el ministeri fiscal i que diu que se’ls hauria de condemnar per desobediència, inhabilitar-los i multar-los.
Els mateixos magistrats que signen l’absolució, però, marquen la diferencia amb el cas dels exvicepresidents de la Mesa de Forcadell, Anna Simó, Lluís Corominas i Lluís Guinó, i la secretària Ramona Barrufet. Tots van ser condemnats per desobediència en un tribunal amb el mateix president del TSJC , Jesús Maria Barrientos, liderant la magistratura. Arran de la presència de Barrientos, el Suprem va considerar que el judici no complia les garanties d’imparcialitat i va decidir anul·lar-lo. Amb aquesta resolució hi havia certa esperança d’obtenir una nova absolució, però el TSJC ja emfatitza ara que aquest cas i el de Torrent –que ha acabat en absolució– són diferents.
“Absolutament diferents”
Amb una ploma entenedora, els magistrats marquen distàncies i avisen els integrants de la mesa de Forcadell que no tirin coets. “Difícilment en dret penal, i en els tribunals de justícia, es donen dos casos iguals, tenint cadascun les seves peculiaritats”, remarquen. “En aquest sentit”, afegeixen, “és important posar de manifest que les actuacions que analitzem són absolutament diferents a les de la anterior Mesa de la XI Legislatura, els membres de la qual foren condemnats per aquest TSJC en la sentència núm. 10/2020, de data 19.10.2020, i també en la STS núm. 301/2021, de 8 d’abril [el cas de Joan Josep Nuet-, respecte d’un altre membre de la dita Mesa, a part de la condemna de l’anterior Presidenta, en la sentència del Procés per part del Tribunal Suprem, per delicte de sedició, que va absorbir el delicte de desobediència funcionarial”.
En aquest marc, els magistrats insisteixen que el cas de la Mesa de Torrent és “una nova Legislatura, la XII, després d’unes noves eleccions, i l’actitud dels ara acusats en prendre els acords de 22.10.2019 i 29.10.2019, 29.10.2019 i 5.11.2019 era molt diferent a la de l’anterior Mesa”. “La diferència essencial es troba en la manca de continuïtat en el procés unilateral de desvinculació de la Constitució i de les resolucions del Tribunal Constitucional, que va dur a terme l’anterior Mesa del Parlament, tot i que no ho va aconseguir”, emfatitza el tribunal.
6
3
