L’expresident de la Generalitat Quim Torra ha porta avui la seva inhabilitació al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg. En concret, Torra porta a Europa la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i confirmada pel Tribunal Suprem espanyol a final de setembre de 2020 que va comportar la seva destitució del càrrec de president i la pena d’inhabilitació i multa.
Torra denuncia que se li han vulnerat drets com el d’un judici davant d’un tribunal independent i imparcial. També porta el cas perquè interpreta que la justícia espanyola ha vulnerat el principi de legalitat penal i el dret a la participació política.
Manca d’imparcialitat dels jutges espanyols
La defensa de Quim Torra, liderada per Gonzalo Boye, considera que aquest dret s’han vulnerat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, perquè, a parer seu, han decidit sobre el cas magistrats mancats d’imparcialitat.
L’expresident de la Generalitat defensa que s’ha vulnerat el seu dret a defensa, als elements de prova i a la resolució motivada, així com el dret a la presumpció d’innocència. Ho argumenta dient que la “denegació sistemàtica de la tramitació de les recusacions fonamentades també és una vulneració dels drets de defensa, igualment que amb la denegació de mitjans de prova essencials, com en la privació de declaració testifical dels membres de la Junta Electoral Central”.
Destaca la seva pancarta en el marc de la llibertat d’expressió
D’altra banda, també denuncia la suspensió de la seva condició com a diputat del Parlament abans que la condemna fos ratificada pel Tribunal Suprem. A parer seu, això és una vulneració del dret a unes eleccions lliures i a la presumpció d’innocència. En aquest sentit, hi va haver diferents membres del Tribunal Constitucional que van emetre vots particulars.
En el recurs presentat a Estrasburg, també s’hi destaca que la pancarta exhibida va ser un acte de reivindicació política, i ho defensa en la mesura que l’ús d’una pancarta o d’un símbol no n’altera la naturalesa d’exercici de la llibertat d’expressió, com demostra també la jurisprudència del TEDH.
2
1
