La Moncloa i el número 68 del carrer Ferraz de Madrid, la seu ‘federal’ del PSOE, tenen un nou front. Una nova via d’aigua que pot portar problemes seriosos. És el cas en mans del Jutjat d’Instrucció número 9 de Madrid, que investiga les denúncies dels fiscals Ignacio Stampa i José Grinda contra l’exmilitant socialista Leire Díez, que mediàticament s’ha convertit en la “fontanera del PSOE”. La causa, a la qual ha tingut accés El Món, també té com a investigats, l’empresari Javier Pérez Dolset i el periodista català Pere Rusiñol.
Tots dos van presentar dues denúncies duríssimes per intents de suborn i tràfic d’influències. Díez també va presentar una denúncia contra el fiscal Grinda, un dels homes forts de la fiscalia anticorrupció, la persona que, per exemple, va portar la investigació del cas 3%. En tot cas, un cop aixecat el secret, el jutge instructor, Arturo Zamarriego, s’ha arremangat. Un togat que ha portat casos altament sensibles dels darrers anys de la convulsa política espanyola com ara el del Pequeño Nicolás, la guerra de comissaris o l’acomiadament de l’extresorer del PP Luis Bárcenas.
Zamarriego va citar els dos fiscals a declarar dimecres, i van ratificar sengles denúncies. Fonts del cas asseguren a El Món que tots dos van ratificar fil per randa les seves denúncies que apuntalen la suposada relació que Díez tenia amb el PSOE i amb Pedro Sánchez i la seva tasca de trobar informació comprometedora de jutges, fiscals i la Guàrdia Civil per amortir el setge judicial i mediàtic que pateixen els socialistes arran de diverses investigacions que, fins i tot, afecten el germà de Pedro Sánchez, David, i la dona del president espanyol, Begoña Gómez, així com els casos Koldo, Ábalos i Cerdán.
Uns àudios, un periodista i dos fiscals
El jutge va incorporar a la causa els àudios on Díez oferia favors a canvi d’informació delicada que afectés membres de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, pedra angular de les investigacions contra els socialistes, i de la Fiscalia. Grinda va denunciar que Rusiñol li va oferir un “suborn” que venia proposat i avalat per “les més altes institucions de l’Estat” a d’arxivar causes que tenia entre mans i, sobretot, que li traspassés informació presumptament delictiva del seu cap i actual responsable de la poderosa Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, i responsable del ministeri públic en el cas Santos Cerdán.
Segons Grinda, es va reunir amb Rusiñol per “amistat” i perquè volia fer-li arribar una “proposta d’una persona”. Una “oferta” que Rusiñol li hauria dit que “no tenia marxa enrere”. A més va advertir-lo que s’havia de dur a terme amb la més “estricta confidencialitat, sense demanar auxili a terceres persones i sense trucar a la porta del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. Rusiñol li va comentar que “entenia que la persona que avalava l’acord era algú que coneix com a Leire”. Grinda explica que va replicar que la proposta era delictiva.
En tot cas, el passat dimecres va relatar al jutge que amb “Rusiñol eren amics, però ara ja no tant” i que va puntualitzar-li que actuava com a persona “enviada per dues persones” i no pas com a periodista. Grinda va ratificar la seva denúncia. Ara bé, va afegir que denunciava “fets” i “no pas persones”. Així va recordar que com a fiscal està acostumat no només al fet que el denunciïn sinó també que l’intentin “matar”. En aquest sentit, va remarcar al jutge que no coneixia personalment Díez ni tenia cap enemistat amb Pérez Dolset.
El cas Stampa
La declaració del fiscal Ignacio Stampa també va servir per ratificar la seva denúncia. De fet, Stampa acudia al jutge quan no feia ni una setmana que el Tribunal Suprem li havia acabat donant la raó en un llarg litigi amb l’actual fiscal general de l’Estat i el ministeri de Justícia. La poderosa sala tercera del Tribunal Suprem va ratificar la sentència de l’Audiència Nacional que condemnava l’Estat a pagar-li 4.000 euros d’indemnització pels danys que havia patit per una injustificada dilació d’una investigació interna.
Una investigació que, casualment, va arribar després que Stampa obrís la caixa dels trons de la macrocausa Tàndem. És a dir, el cas que instruïa el ja jubilat magistrat Manuel García Castellón, quan era titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, sobre els negocis i les activitats del comissari d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo, ara també jubilat. Curiosament, la investigació contra Stampa va arribar quan va descobrir els àudios entre l’exfiscal general de l’Estat i mentora de García Ortiz, Dolores Delgado, i Villarejo.
“Netegeu, sense límit”
La denúncia d’Stampa és especialment sucosa. De fet, com Grinda, primer va denunciar els fets a la Fiscalia Superior de Madrid per tal de seguir el conducte reglamentari. Segons descrivia en la seva denúncia, Leite Díez i Pérez Dolset van proposar una reunió, que ell va acceptar. Al capdavall la reunió venia proposada per un tercer que li va traslladar l’interès del govern en la trobada per disculpar-se pel tracte injust que va rebre a la fiscalia anticorrupció. Però el sentit del conclave va ser molt diferent del que es pensava. En la trobada li van donar a entendre que el president del govern espanyol “havia ordenat netejar, sense límit”. Com si fos el Mr. Wokf de Pulp Fiction, just després de la causa oberta contra la seva parella, Begoña Gómez.
En aquest sentit, Stampa va preguntar-los per què li demanaven “ara”, Dolset li hauria respost que, un cop es va declarar la imputació de Gómez, Leire Díez el va telefonar per ordenar la neteja. Calia “revertir la situació, petés qui petés”. ”És el que ha dit el president”, hauria afegit Dolset en la trobada amb el fiscal. Així mateix, quan Stampa va preguntar el detall sobre qui era i a què es dedicava Díez, l’empresari li va explicar que era la persona que el PSOE havia posat per saber què hi havia darrere “les irregularitats en informes de la policia i en els escrits de la fiscalia anticorrupció”.
Tots dos van insistir a conèixer irregularitats i secrets del jutge García Castellón, Luzón i el mateix Grinda. Stampa es va quedar perplex. Assegura que Díez li va plantejar fins i tot que, si li donava informació, les coses “anirien millor” i que tornaria a la causa Tàndem, on per cert, el fiscal no té gens de ganes de tornar. El cas entra ara en una nova dimensió, on hauran de passar pel jutjat el capità de la Guàrdia Civil Rubén Villalba, implicat en el cas Koldo, i Jacobo Teijelo, advocat de Santos Cerdán.
