El govern espanyol ha assegurat que “respecta, però no comparteix” la decisió del Tribunal Suprem de condemnar el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. Tot i que la sentència encara està pendent de redactar i García Ortiz la podria recórrer, l’executiu ha anunciat que “en els pròxims dies” posarà en marxa el procés de nomenament d’un nou fiscal general, que “serà una persona del màxim prestigi professional en l’àmbit del dret”. El govern espanyol també ha expressat el seu reconeixement a la tasca de García, que no ha comunicat si dimitirà, “en defensa de la llei i la veritat en la seva etapa al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat”.
Fonts de la Fiscalia han explicat que, mentre no es produeix el relleu de García Ortiz, les seves funcions les exercirà la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde. Així mateix, i si no dimiteix abans, la inhabilitació del fiscal general no serà efectiva fins que la sentència estigui redactada i es publiqui.
Qui és el procés per nomenar el fiscal general
El procés per nomenar el fiscal general de l’Estat està molt pautat per la Constitució i a l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (EOMF). L’executiu, a proposta del ministre de Justícia, ha d’elegir un candidat que ha de ser un jurista de prestigi amb més de 15 anys d’experiència professional. Un cop elegit el nom, el govern l’ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que ha d’emetre un informe consultiu. En el cas de García Ortiz, el CGPJ va determinar que no era idoni pel càrrec, però no té capacitat per bloquejar el nomenament.
Un cop superat el tràmit, el candidat compareix a la Comissió de Justícia del Congrés, que tampoc pot condicionar el seu nomenament i es limita a fer-ne una avaluació pública. L’últim pas és formalitzar el nomenament a través d’un reial decret signat pel rei i publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i finalment el nou fiscal pren possessió davant l’executiu i la Fiscalia.
