L’Audiència Nacional ha inaugurat l’any 2024 amb un judici tan sucós i entretingut com inquietant. Cotxes Porsche, dinars pantagruèlics, flamenques, festes gitanes, whiskys de malta, rellotges de luxe i cigars havans de 500 euros la unitat, diners en efectiu i petroli de Guinea que repartia un “paga fantes“ han estat els protagonistes d’un cas de corrupció de luxe fastuós. Tot plegat ha sortit a la llum en la primera jornada del judici al comissari del Cos Nacional de Policia Carlos Salamanca, cap durant anys i panys de la importantíssima comissaria de l’aeroport de Barajas, a Madrid, i a l’advocat i empresari Francisco Menéndez, identificat com el ‘denunciant del cas Villarejo’.
De fet, el nom del comissari jubilat d’intel·ligència ha ressonat diverses vegades a la sala García Gutiérrez del carrer Génova de Madrid, on s’ha celebrat la vista aquest dilluns al matí, però ni està imputat i ni tan sols està al llistat de testimonis. Al capdavall, el comissari Villarejo sempre ha titllat aquesta causa de “pantomima” per detenir-lo. El judici és la peça separada número 1 de les diligències 96/2017, és a dir, la macrocausa Tàndem, que investiga els suposats negocis de Villarejo i que estaria relacionada amb l’intent de sostreure documents del cas Corinna.
Tracte VIP per als amics del petroli
En concret, aquesta peça separada va instruir el que seria un dels casos més sumptuosos de corrupció policial i de connivència entre empreses energètiques i la part més fosca de l’entramat policial generat del 2011 al 2015. En resum, el que jutja ara la secció quarta, amb Angela Murillo de presidenta, són els regals i donacions que hauria rebut el comissari Salamanca per part de Menéndez a canvi de no només fer els ulls grossos amb els seus clients guineans a l’aeroport, sinó que, a més, tinguessin un “tracte VIP”. És a dir, anar-los a buscar a les terminals amb cotxe oficial i evitar els controls duaners. De fet, es tractava de tapar entrades il·legals de ciutadans estrangers i, encara més important, la quantitat ingent de diners que portaven en efectiu sense cap control duaner.
Les declaracions d’avui han estat en sintonia amb la instrucció, que va començar amb una denúncia anònima i que després va obrir la capsa dels trons del cas Villarejo. Canvis de declaració, a canvi de rebaixes substancioses de peticions de pena, embolic del CNI, els interessos espanyols a Guinea han estat la tònica habitual. Finalment, la fiscalia reclama a Menéndez sis mesos de presó, i en canvi, pel comissari, conegut per anar sempre com un pinzell i pels seus gustos exòtics, deu anys de presó i el retorn de 930.000 euros. Penes que sustenten en els delictes de suborn, per un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers i per prevaricació administrativa. Les defenses demanen la lliure absolució.
“Soc un paga fantes”
Després de les habituals qüestions prèvies en aquesta mena de judicis, el tribunal ha començat la sessió amb la perspicaç declaració de Menéndez conduïda magistralment pel fiscal anticorrupció Miguel Serrano. Menéndez era l’any 2011 un empresari vinculat amb la petroliera estatal de Guinea Equatorial Gepetrol. Una de les seves tasques era col·laborar amb els seus clients equatoguineans perquè realitzessin negocis il·lícits a Espanya. A canvi, rebia diners. Com a exemple, va ingressar més de 21 milions d’euros a través de Framen Consultores i Asesores, només entre el 2011 i el 2012. Uns ingressos “pantalla” de “serveis irreals” que tapaven el veritable origen dels diners.
Part d’aquests diners haurien anat a parar, sempre segons la tesi del ministeri fiscal i del jutge instructor Manuel García Castellón, i que ha reblat en la seva declaració Menéndez, per subornar amb “carinyo” el comissari Salamanca, per facilitar-los l’entrada a Espanya. El comissari recollia els guineans a l’escala de l’avió, que sempre arribava a les cinc del matí, i els feia entrar per la porta del darrere. A canvi, Menéndez li regalava ” vehicles Porsche, vins de Vega Sicilia, Whiskys Mcallan, festes amb gitanes, flamenques, dinars a Casa Piluca, rellotges de luxe com Rolex o cigars Cohiba d’alta gamma” o els sobres amb diners en efectiu o fins i tot sobres per regalar al casament dels fills del comissari. “Jo era un pou sense fons, una vaca lletera, el paganini, un paga fantes de tota aquesta gent” s’ha definit en contrast a com es troba ara “arruïnat i cobrant 400 euros al mes”. Això sí, Menéndez i el fiscal no han estalviat esforços per desmentir que havien arribat a un acord per imputar amb més duresa a Salamanca que no pas a ell, a canvi d’explicar els fets i implicar Villarejo en altres casos.
Menéndez ha resumit al tribunal que el comissari Salamanca era “el facilitador” de la tasca que va desenvolupar per als seus socis, que treballaven per a la petroliera de Guinea Equatorial Gepetrol. La seva feina, com ell mateix ha reconegut, consistia a introduir a Espanya diners en efectiu provinents de les comissions que els seus socis generaven per la comercialització de cru d’una forma il·legal i després intentar el seu blanqueig a través d’una empresa de consultoria. Menéndez ha emfatitzat que Salamanca era un “Déu per a ell, perquè tenia tots els contactes”. D’aquí que tingués relació també amb el comissari Villarejo.
Salamanca, indignat
Després del recital de Menéndez ha estat el torn de Salamanca. El comissari s’ha defensat amb ironia i ha insistit que ell mai va rebre regals per fer les seves funcions de policia. Ha admès que coneixia Menéndez i que el primer cop que van interactuar va ser en una detenció d’un ciutadà guineà. Hauria estat llavors quan l’empresari li va suggerir que li donés un tracte especial als seus socis, detallant que “aquest senyor era molt important perquè era família del president de Guinea” i pertanyia a Gepetrol.
El comissari, però, ha replicat amb contundència les acusacions sobre els regals que hauria percebut. “Si portava Vega Sicília és perquè se’l bevia ell, perquè jo no bec vi. Si portava Macallan ho portava ell per a ell, perquè jo evidentment tampoc bec aquest whisky. I qui em coneix ho sap de sobres”, ha argumentat. Ara bé, sobre els Porsche que li hauria regalat Menéndez, la resposta ja ha estat una mica més sofisticada. “No estava al meu nom per protegir-me, per la meva trajectòria professional he estat moltíssims anys en temes d’ETA”, ha argüit. Així mateix, ha assegurat al tribunal que ni és amant del luxe, -“visc a la mateixa casa de tota la vida”, ha assenyalat- i que ha tingut ofertes de l’empresa privada per guanyar més que fent de policia. “Jo vull ser policia”, ha conclòs el seu interrogatori. Dimarts, nova jornada de la vista.
