El director general de Cultura de l’Aragó, Pedro Olloqui, un home que prové del comunisme i que ara abraça la dreta extrema del PP i Vox, deixava clar aquest divendres que Sixena és una batalla política. De fet, des del desmembrament del Bisbat de Lleida, tot el que envolta les reclamacions de l’art de la Franja és anticatalanisme disfressat de procés judicial. Fins i tot la batussa entre l’Aragó i Ernest Urtasun, perquè com a ministre de Cultura hagi gosat defensar els tècnics del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), destil·la ferum anticatalanista pel seu origen català.
Un altre dels exemples és el recurs sorprenent de la fiscalia del Tribunal Suprem contra l’absolució de l’exconseller de Cultura Lluís Puig, absolt en el judici en què se l’acusava de no haver entregat les obres de Sixena immediatament quan va accedir al càrrec. Un recurs que insinua que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha aplicat bé la llei a causa del seu caràcter “autonòmic”. En la vista oral, l’advocat de l’Ajuntament de Sixena se les va tenir amb el president del TSJC, Jesús María Barrientos –un togat descaradament contrari al catalanisme– perquè li va parar els peus quan va insinuar que calia condemnar el conseller a l’exili pel que representava. Tot això s’afegeix als escrits presentats en el procés judicial de reclamació de les obres de Sixena i en les resolucions que s’han dictat, amb un esperit i lletra que no amaguen l’antipatia per Catalunya. Només cal veure la valoració que les tres sentències sobre els murals fan de Josep Gudiol, l’home que va salvar les pintures.
Anticatalanisme valencià i de les Illes
Per si tot això no fos prou, l’esperit anticatalanista de la reclamació de Sixena queda confirmat amb les entitats civils que fan costat i que han signat el manifest de Plataforma Sijena Sí. Una entitat que ha convocat magres concentracions davant el MNAC en què han participat diputats de les corts aragoneses. Aquesta entitat és la branca social de la reclamació de Sixena que Olloqui també insisteix a incloure en la brega per les pintures. Però una anàlisi de qui són, quins objectius tenen i quanta gent arrosseguen acaben de reblar el clau de tot allò que significa Sixena per a l’Aragó. Només un detall: les dues entitats més anticatalanistes del País Valencià i de les Illes, signen amb entusiasme el manifest amb quinze associacions més, de les quals només tres són de Sixena. La resta són d’altres municipis d’Osca, Terol i Saragossa i, curiosament, n’hi ha més de valencianes. Penyes de futbol o entitats dedicades a l’obra de Leonardo da Vinci o a gestionar el Museu del Pernil completen el quadre.
Sa Fundació Jaume III
Del llistat, destaquen dues entitats, tant per l’origen com per la seva intencionalitat. En concret, són Sa Fundació Jaume III de Mallorca i la Societat Lo Rat Penat. Dues marques que representen l’anticatalanisme sociològic de les Illes i del País Valencià. Sa Fundació Jaume III, té el lema Defensem Lo Nostro. Nascuda l’any 2013, la seva targeta de presentació assegura que té un “objectiu clar i llampant: dignificar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc” i allunyar-se de la unitat llengua catalana. De fet, el seu manifest i la seva carta de presentació defensen la creació d’un diccionari i un traductor propis.
De fet, és una organització gonellista, és a dir, seguidors de l’enigmàtic Pep Gonella, que l’any 1972 va publicar un manifest al Diari de Mallorca contra la unitat de la llengua, camuflat amb la defensa del mallorquí que defugia de la “barcelonització de la llengua”. Quaranta-cinc anys després, IB3 va descobrir qui s’amagava rere el pseudònim Pep Gonella: el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears Josep Zaforteza. Ara el gonellisme és una de les armes dialèctiques de la ultradreta a les Illes en la batalla contra la llengua i el model educatiu. Tanmateix, tot i el finançament d’un reconegut hoteler, és una entitat minoritària i no té presència pública, malgrat que les seves tesis han estat engolides per la dreta més extrema.
Lo Rat Penat
La Societat Lo Rat Penat és una entitat que va néixer l’any 1878, en una època històrica batejada com la Renaixença Valenciana. Un nom que defensava el valencianisme davant el procés d’anorreament que patia a recer del castellà. De fet, va ser una plataforma de defensa, recuperació i promoció de la llengua i la identitat valenciana, però que a partir de l’any 1947 -quan era una entitat tolerada pel franquisme-, va patir una deriva cap a l’anticatalanisme. Però va ser a partir dels anys 70 del segle passat que va fer una evolució cap al discurs més descaradament anticatalanista i que ara representa el braç social del blaverisme que es va consolidar als anys 80.
De fet, és una de les entitats que Carlos Mazón, des que és president, ha volgut alimentar amb més ajudes, juntament amb un dels referents socials i culturals secessionistes de la llengua, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Totes dues estructuren el que els filòlegs anomenen la “legitimitat de l’anticatalanisme”. Ara Lo Rat Penat ha estat la punta de llança cultural de Vox al País Valencià, tot assumint del tot el que es coneix com les Normes del Puig, unes extravagants normes ortogràfiques que busquen esberlar la unitat de la llengua.
De fora vingueren…
També de fora, s’ha afegit a Plataforma Sijena Sí la Peña Zaragozista de Valencia José Luis Violeta, una penya de futbol de suport al Real Zaragoza que entre les seves iniciatives més destacades va proposar als socis del club a donar-se de baixa de les plataformes de pagament televisiu per veure el futbol, pel tracte que rebia el seu club. Entre les seves tasques més importants, aquesta penya atorga un guardó anualment al millor jugador del Zaragoza, un club en hores baixes des de fa anys que no es belluga de la lliga Hypermothion, la tradicional segona divisió.
En aquesta línia també destaca l’Associació Cultural Monna Lisa Espanya, domiciliada a Torrent, al País Valencià. Aquesta entitat té com a objectiu “l’estudi i difusió del quadre de La Primera Monna Lisa i el seu entorn històric, social, especialment a València”. Es dedica a fer homenatges a personatges històrics i participa en activitats organitzades per la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, que fa la gara-gara a Vox al País Valencià.
Entitats aragoneses
De la llista de les entitats també destaquen tres noms que sí que provenen de Sixena: l‘Instituto de Estudios Sijenenses Miguel Servet, l’Asociación Tercera Edad Pedro II i l’Asociación de Mujeres y Consumidores San Blas. Tres entitats locals més aviat lúdiques que organitzen des viatges, conferències de benestar i el Día de Ajo Harina por la Igualdad. Pel que fa a Osca, la demarcació provincial de Sixena, s’hi compten la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, amb seu a Fraga i que reivindica l’aragonès i el valencià absolutament segregats del català i amb una relació extraordinària amb Vox; la Plataforma Huesca Suena, que es defineix com una associació per potenciar la ciutat “aliena a qualsevol politització” i l’enigmàtica, per desconeguda, Associació Cultural Aguisoba de Barbastre.
De la resta de l’Aragó cal subratllar el Centre d’Estudis de Jiloca, amb seu a Calamocha (Terol), una entitat de 800 socis que es dedica a investigar etnològicament la Vall de Xiloca i que gestiona el Museu del Pernil de Calamocha. També compten amb l’Associació de Suport a Teruel Existe, el vessant’ cívic’ de la formació Teruel Existe. I de Saragossa s’hi afegeixen l’Associació Territorio Goya, que es defineix com un “think tank” del Campo de Belchite; la Fundació Escuela y Despensa, que reclama superar la “decadència en què ha caigut la nostra societat” i organitza actes amb Hay Derecho, una entitat jurídica que supera el concepte conservador per la dreta; l’Associació EsperanzARTE “d’artistes i creatius cristians”; l’Associació Aragonesa de Crítics d’Art i APUDEPA, Acción Pública Para la Defensa del Patrimonio Aragonés, una entitat força hiperactiva per la recuperació de l’art.
