Just en el termini de dos mesos i deu dies que estableix la llei d’enjudiciament europea. El president i consellers a l’exili, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ja han registrat el recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra la sentència de passat cinc de juliol del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que ratificava la retirada de la immunitat com europarlamentaris aprovada pel Parlament Europeu. Un recurs que arriba en plena negociació de la investidura espanyola i dues setmanes després de la trobada de la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, amb el president Puigdemont a les instal·lacions del Parlament Europeu.
El recurs busca que el TJUE, sempre més receptiu a les demandes de l’exili que no pas la primera instància (el TGUE), es pronunciï sobre el manteniment de la immunitat mentre els magistrats decideixen sobre el recurs. De fet, l’equip legal de Puigdemont ja va avançar el mateix dia de la resolució que presentaria aquest recurs, que pot resoldre’s fins i tot després de les eleccions vinents europees, previstes per al maig del 2024. Fins ara, però, tot i que Puigdemont no gaudeix formalment de la immunitat, el jutge instructor del Procés, el magistrat Pablo Llarena, se n’ha estat d’expedir noves euroordres, tot i que el president ha estat aquest estiu a la Catalunya Nord, territori sota administració francesa, on la justícia espanyola podria esperar bona predisposició per col·laborar-hi. De fet, el recurs no inclou petició de mesures cautelars de restabliment de la immunitat esperant la reacció del Suprem.
Un recurs necessari
Precisament, és aquest recurs el que esperava Llarena, que abans d’obrir una nova via judicial a Europa vol saber si amb el recurs presenten la petició de cautelars. De moment, a l’escrit del recurs no hi ha la petició. La clau de volta del cas gira precisament en la interpretació que va fer el TGUE de la validesa del suplicatori i el concepte fumum persecutionis, és a dir, la motivació política i la legalitat de la petició de l’euroordre. Segons els magistrats, els eurodiputats que van aprovar el suplicatori dels exiliats no havien d’entrar a valorar la legalitat ni el contingut de les euroordres ni dels delictes que les argumentaven. Un argument que la defensa de Puigdemont considera perfectament revisable pel TJUE, la segona instància judicial europea.
A més, el recurs repeteix certes vulneracions de drets en el procés del suplicatori, com ara la figura del ponent i del president del comitè on es va debatre i es va aprovar aixecar inicialment la immunitat, abans de passar a la votació definitiva al ple. El ponent va ser el diputat ultra búlgar Angel Dzhambazki, del mateix grup que Vox, i el diputat de Ciutadans, Adrián Vázquez, manifestament contrari al Procés sobiranista i al catalanisme, presideix el Comitè d’Afers Legals en què es va fer tot el procediment. Per això un dels punts argumentals del recurs és precisament la intencionalitat d’un procediment penal que només busca perjudicar l’adversari polític i la manca de competència del Tribunal Suprem. No són dos elements a l’atzar, perquè van ser els utilitzats per la justícia belga per evitar extradir el conseller Lluís Puig.
