L’instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, torna a tenir sobre la taula l’enèsim recurs del president a l‘exili, Carles Puigdemont. En aquesta ocasió es tracta del recurs d’apel·lació contra la interlocutòria que el magistrat va dictar el passat 21 de març, amb què tombava els recursos del ministeri fiscal, l’Advocacia de l’Estat i les defenses arran del seu canvi de criteri per la reforma del Codi Penal. En un dens recurs de 62 pàgines al qual ha tingut accés El Món, l’advocat del president, Gonzalo Boye, argüeix que cal revocar la interlocutòria del 23 de març del 2018 que processa Puigdemont, perquè ha “quedat superada” pels canvis i en una instrucció d’aquestes característiques no s’hi poden posar “pegats”.
El recurs incorpora ja arguments de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 31 de gener, la resposta a les qüestions prejudicials presentades pel mateix Llarena sobre les euroordres del conseller Lluís Puig i, per extensió, de la resta de l’exili. En aquest sentit, recorda que Puigdemont pertany al que el mateix TJUE va definir com a “grup objectivament identificable”. En aquest context, Boye retreu a Llarena que és “inconcebible” que no faci cas de la resolució europea en el sentit que un “tribunal suprem estatal resolgui en primera i darrera instància un afer penal sense una base legal expressa que li confereixi aquesta competència”. El recurs també insisteix en la vulneració de drets fonamentals, com ara el de tutela judicial efectiva, denunciada durant tot el procediment.
Canvis claus del Codi Penal, canvis obligats en el procés
Una de les novetats del recurs consisteix a aplicar la reforma del Codi Penal a la situació processal de Puigdemont. En concret, el punt setè del recurs argumenta que és del “tot necessària la revocació de la interlocutòria del 23 de març del 2018 i la seva adequació, fàctica i jurídica, a l’actual realitat, perquè la resolució i el processament han quedat superats en aspectes substancials”. Aquest argument es basa en fets nous com ara la reforma del Codi Penal i la sentència del TJUE, que converteixen el text del 2018 “en una resolució inaplicable i que no pot continuar servint de base sobre la qual, permeteu-nos l’expressió, anar posant pegats en funció de les noves circumstàncies“. Segons la defensa de Puigdemont, el que “realment correspon és el dictat d’una resolució que substitueixi [la del 2018] perquè estem en una fase, la d’instrucció, que s’ha d’entendre com a dinàmica i no rígida amb resolucions petrificades que no es corresponen ni encaixen en la realitat”.
La tesi de Boye és que hi ha una “clara mutació” entre la interlocutòria de processament dictada per donar suport a les euroordres i les resolucions posteriors, sobretot pels canvis en el Codi Penal que han fet desaparèixer els delictes pels quals es perseguia Puigdemont. En aquest sentit, el lletrat al·lega que “cal depurar del procediment les resolucions superades pel pas del temps”. “És a dir, a partir de la reforma operada al Codi Penal el mes de desembre passat, és evident que l’arc penològic del delicte imputat s’ha modificat i, per tant, ha de ser modificat igualment el camí processal triat per a la persecució de Puigdemont”, conclou.
Ara bé, amb el nou quadre de penes i de delictes, després de la reforma, no es podria considerar Puigdemont com a processat, perquè caldria demanar de nou el suplicatori a l’Eurocambra, pels nous tipus delinqüencials afegits i detallats en la interlocutòria del passat 23 de març.
Ponsatí, a la retina
Especialment interessant en el recurs és la referència implícita, i sense esmentar-la, a l’exconsellera i eurodiputada Clara Ponsatí i la seva detenció a Barcelona la setmana passada. En aquest sentit, l’apel·lació de Puigdemont és no només per la seva condició de membre d’un “grup objectivament identificable”, sinó per la seva immunitat parlamentària com a eurodiputat. De fet, deixa entreveure que si la voluntat de Llarena és aprofitar la nova interlocutòria per tornar a dictar les euroordres podria topar amb dues situacions força incòmodes per a la justícia espanyola. En primer terme, la consideració d’una detenció arbitrària com la que va dictar sobre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el Grup de Treball Detencions Arbitràries i Comitè de Drets Humans de l’ONU. I, en segon lloc, la vulneració de la immunitat europarlamentària. Dues condicions que Boye va apuntar al jutjat de guàrdia durant la detenció de Ponsatí.
Així, Boye alerta a Llarena que dictar noves ordres de detenció s’interpretaria com la “pretensió” de l’Estat espanyol de “restringir de manera indeguda el dret de representació política de Puigdemont”. D’aquesta manera, assegura que una ordre de detenció, sense una nova interlocutòria de processament i sense demanar un nou suplicatori seria un “pegat” que “ni respondria a un objectiu legítim, ni, en qualsevol cas, resultaria proporcionat a la limitació que suposaria del dret a la representació política, però també del dret a la llibertat, inclosa la llibertat de circulació”. En suport d’aquesta tesi, el lletrat recorda que la mateixa justícia italiana ha arxivat la causa per l’euroordre en entendre que l’objecte de la causa ha decaigut perquè ara hi hauria nous delictes que haurien de processar-se a través d’una nova resolució judicial i amb un suplicatori previ.
17 
7 