Les defenses del president d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell ja han registrat els seus escrits a la sala penal del Tribunal Suprem per la revisió de la sentència. Tots quatre al·leguen als magistrats que els van condemnar la “falta de responsabilitat penal absoluta“. En concret, abonen la tesi del jutge instructor del Procés Pablo Llarena que admetia en la seva darrera interlocutòria que la sedició s’havia despenalitzat i no es podia subsumir el Primer d’Octubre en el nou delicte de desordres públics agreujats.
Els advocats republicans, Andreu Van den Eynde i Olga Arderiu insisteixen en els seus escrits la despenalització dels referèndums ja l’any 2005 i que, ara “l’exercici democràtic de la tardor de 2017 no pot esdevenir ni sedició, ni desordres públics, ni cap actuació sobre el patrimoni públic que impliqui una transgressió de normes penals”. Així també es defensen de l’escrit de la fiscalia del Suprem i l’Advocacia de l’Estat que reclama l’aplicació de la nova normativa penal dels desordres i de la malversació interpretada pel jutge instructor.
La sedició ha desaparegut
En el seu escrit, els republicans remarquen que la sedició ha desaparegut, “sense cap substitut en el Codi Penal”. En aquest sentit, interpreten que “és evident que no pot comportar responsabilitat penal de cap tipus”. De fet, en l’escrit presentat recorden que la sedició és un delicte predremocràtic que genera l’efecte Chilling Effect, és a dir, de desincentiu i dissuasió social d’exercicis de drets fonamentals com el dret a la protesta, manifestació i reunió i contravindria el Conveni Europeu de Drets Humans.
En definitiva, les defenses entenen que la voluntat del legislador amb la reforma no és altre que derogar aquest delicte i buscar l’homologació de la legislació penal a les directives i estàndards europeus. En aquest sentit, ressalten que la reforma busca limitar l’exercici jurisdiccional “respecte als drets fonamentals com a límit d’actuació dels poders públics”. En la mateixa línia, carreguen contra l’ofensiva de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat d’intentar que siguin condemnats per desordres públics quan va ser un delicte rebutjat per les resolucions de la Sala Penal. De fet, els magistrats concloïen que els objectius dels dos delictes són ben diferents. A més, que mai durant la vista es va plantejar l’existència d’aquest tipus delictiu.
Tampoc malversació
Especialment decidida és la defensa de Junqueras, Romeva i Bassa sobre la malversació. Forcadell no va ser condemnada per aquest delicte. Els advocats giren l’argument expressat pel jutge instructor sobre l’aplicació del nou delicte de malversació. “Si el Suprem confirmés les tesis de Llarena, estaria desatenent la voluntat del legislador en relació a la malversació.”, indiquen.
Els tres presos subratllen que la reforma “diferencia entre les conductes d’apropiació del patrimoni públic amb ànim de lucre i d’altres conductes”. Un detall amb la intenció de “corregir” la “inseguretat i la desproporció” que va introduir la reforma del 2015, i que consideren que Llarena ha passat per alt. Així argüeixen que no es pot aplicar la malversació perquè “el referèndum no va comportar cap actuació d’apropiació de diner públic amb ànim de lucrar-se“. Fins i tot, recorden que la condemna no té ni el concepte d’administració deslleial. En aquest marc neguen qualsevol perjudici al patrimoni públic derivat de l’efecte del referèndum.
6
