L’exconsellera d’Ensenyament i eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, sempre ha estat molt clara sobre si visitarà mai un jutjat espanyol. Si no és a la força ella no s’hi presentarà voluntàriament perquè no s’hi sent interpel·lada. Aquest dissabte, una vegada més, ho va tornar a reafirmar en una entrevista concedida a 8 TV. Concretament, Ponsatí va sostenir que no compareixerà davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que ja l’ha citat a declarar el 24 d’abril com investigada per desobediència durant l’1-O. L’exconsellera assegura que aquells dies ja “altres coses a fer” i que, per tant, no s’hi pensa presentar.
A més, l’eurodiputada també va explicar que, arran de la seva detenció a Barcelona, ha enviat al comitè jurídic del Parlament Europeu una demanda d’empara i ha assegurat que és motiu per a paralitzar la cita amb Llarena: “En el moment que un cas entra a discussió en aquest comitè s’entén que el procediment hauria d’estar suspès“. D’altra banda, també va criticar que el dia que la van detenir els Mossos d’Esquadra van practicar “una detenció il·legal” assegurant que “no va ser un accident, va ser una operació que estava clarament organitzada”.
La situació no es pot arreglar
En la mateixa entrevista, Ponsatí també va assegurar que la situació política actual a Catalunya no es pot arreglar, afegint que el país es troba en el “no res” políticament parlant. De cara al futur, però va reclamar que l’independentisme es “rearmi ideològicament”, persistència i tingui paciència de cara als pròxims anys. Tot i això, també va afegir, amb un punt d’ironia, que totes les receptes que ella recomanaria són coses que no es poden fer, ja que considera que acatar totes les decisions d’instàncies espanyoles només porten a Catalunya a una situació pitjor de l’anterior.
En aquesta línia, la consellera d’Ensenyament del Govern Puigdemont, ha assegurat que els líders polítics actuals del país s’ha doblegat davant de la repressió espanyola els últims anys. La culpa d’aquest fet, va considerar Ponsatí, va ser la gran commoció que va provocar aquesta mateixa repressió en el poble i la societat catalana. Tot i aquesta commoció també ha retret al Parlament de Catalunya no haver fet el que se suposa que hauria de fer un Parlament, per exemple amb la retirada de l’acta a Pau Juvillà.
15
25
