La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, i ara condemnada a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació tretze d’inhabilitació per fraccionar contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), ha anunciat recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. El recurs, anunciat amb un escrit de quatre pàgines al que ha tingut accés El Món, al·lega diverses infraccions de llei i vulneracions de drets fonamentals al voltant del dret a la tutela judicial efectiva. L’escrit d’anunci també indica que s’ha produït un error en la valoració de les proves.
Així mateix, l’escrit considera que s’han registrat infraccions de llei que permeten recórrer davant la sala penal del Suprem. De fet, al·leguen tots els motius que la llei d’Enjudiciament Criminal, en els articles 849, 850, 851 i 852, marquen per poder interposar el recurs. En aquest sentit, pel contingut de l’anunci i tal com es va expressar en la vista oral, la intenció de la defensa de Borràs, dirigida per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, és preparar l’arquitectura jurídica per recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Ni fiscalia ni la resta de parts presentaran recurs.
Vulneracions de tota mena
En l’escrit d’anunci, Borràs al·lega les vulneracions de drets fonamentals que durant el judici van ser pronunciades tant en les qüestions prèvies -desestimades- i com en la fase de conclusions. Així remarca que entén que se li han vulnerat els drets al jutge predeterminat per llei, d’un jutge imparcial, al dret a la presumpció d’innocència, el dret a la tutela judicial efectiva, al dret de defensa, al secret de les comunicacions, a la protecció de la intimitat i a la protecció de l’entorn virtual, a un procés judicial amb garanties, del principi de legalitat, al dret de llibertat persona, al principi de proporcionalitat i la vulneració de representació i participació política.
En aquest context també entén que s’ha aplicat indegudament l’article 404 del Codi Penal que determina i regula el delicte de prevaricació. Ara Borràs ha de restar a l’espera del testimoni de la sentència i un cop formalitzat el procés, pugui presentar el recurs davant el Tribunal Suprem. El vot particular i el reconeixement de la desproporció de la pena, expressada pel Tribunal en la seva petició d’indult parcial, deixen recorregut al recurs.
1 
