La sala Penal i Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat aquesta setmana una interlocutòria amb què tomba el recurs d’aclariment demanat per la defensa de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. Un recurs que recordava al tribunal que ha condemnat Borràs que la sentència ni tan sols tenia el número identificatiu que ha de portar i, a més, que els fets provats no recollien modificacions realitzades sobre la petició de pena del ministeri fiscal. Els magistrats repliquen als lletrats de Borràs que no hi ha res a esmenar i que la resolució ja té número per una diligència posterior.
No és la primera topada recollida en una diligència o un document processal. Ans al contrari. De fet, les recusacions presentades per l’equip de Gonzalo Boye i Isabel Elbal han sigut un teva-meva constant amb el president del tribunal, Jesús María Barrientos, que fins i tot ha estat el ponent de la sentència condemnatòria a 4 anys i mig de presó. Precisament, la sentència ha deixat negre sobre blanc l’aspror que hi va haver durant la vista entre Barrientos i els dos advocats, als quals va retirar la paraula en algun interrogatori i va arribar a advertir que aturessin el que el magistrat considerava l’ofensiva contra les altres defenses, que havien arribat a un pacte de conformitat, i a acusar-los de centrar la vista en el fiscal durant l’exposició dels informes.
“Ombres de parcialitat en què s’insisteix artificialment”
El rebuig als aclariments demanats per la defensa de Borràs es podien preveure si es té present el text de la sentència. Sobretot, en els punts que els magistrats rebutgen qüestions prèvies plantejades com la manca d’imparcialitat del tribunal o bé la vulneració del dret de defensa arran de les conformitats dels altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol. Unes acusacions que la resolució nega amb tota contundència definint-les com “ombres de parcialitat en què insisteix artificialment la defensa de la senyora Borràs”. Així, la resolució entén que no s’ha vulnerat cap dret de defensa perquè considera que la rudesa mostrada pel tribunal en alguna de les seves intervencions estava justificada.
En aquest sentit, el text ressalta que “sobre el president del tribunal recau la càrrega d’impedir les discussions impertinents i aquelles que no portin a l’aclariment de la veritat”. “A aquestes realitats”, continua la sentència, “responien les intervencions puntuals del president en la reconducció d’aquelles preguntes concretes o intervencions que, formulades pel ministeri fiscal, per les defenses o per l’acusada en el torn de darrera paraula, s’allunyaven dels fets del debat i res podien aportar a l’examen de les circumstàncies”.
“Mantenir el respecte”
Per altra banda, els magistrats raonen que alguns talls en les intervencions de la defensa de Borràs eren necessaris per mantenir l’ordre i el respecte a la sala. Així, el text recorda que és de la “incumbència del president del tribunal el manteniment del respecte i la consideració deguts al tribunal i a tots els seus membres, els altres poders públics, les parts i els professionals que representen o defensen els seus interessos”. En aquesta línia, el ponent assegura que només va intervenir dues vegades per tallar la defensa i que ho va fer de manera “obligada”.
“Per a la contenció d’aquest tipus de comportaments desconsiderats va resultar obligada la intervenció del president del tribunal, en una ocasió, per posar fi a les desqualificacions dirigides des d’una de les defenses lletrades cap a les altres dues, a conseqüència de l’estratègia processal aconsellada als seus defensats”. Una clara referència a les paraules dels lletrats de Borràs qualificant d’acusació els altres dos coacusats amb qui havien compartit estratègia de defensa fins pocs dies abans d’iniciar la vista oral.
“Mirada pertorbadora”
El tribunal també aprofita per argüir l’ordre de Barrientos a Boye durant l’exposició de l’informe final del ministeri públic de mirar cap a una altra banda i no cap a la fiscal. Una ordre que l’advocat es va agafar amb humor replicant que “faria com a la mili, mirar al davant”. Segons Barrientos, va estirar les orelles a Boye “per impedir la confrontació física i pertorbadora, per propera i persistent, d’un lletrat de la defensa sobre la persona de la fiscal en el transcurs dels informes verbals finals que la representant del ministeri públic estava dirigint en aquell moment al tribunal”.
“En tots els casos”, emfatitza, “es tracta d’intervencions reclamades per al bon ordre dels debats propis del judici, i perquè cadascuna de les parts pugui realitzar les funcions acusatòries i defensives que té encomanades sense altres condicionants diferents d’aquells que procedeixin de les regles que disciplinen el procés i que són iguals per a tots i a totes”.
Ara, la defensa de Borràs pren nota de les qualificacions reflectides en la sentència de cara el recorregut processal de la sentència en instàncies superiors i en la justícia europea. De fet, interpreten que les reflexions del tribunal avalen la tesi que s’ha registrat manca d’imparcialitat no només contra l’acusada sinó contra els seus defensors.
12 