La presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, ha estat condemnada, segons ha avançat El Món i acaba de confirmar la publicació oficial de la sentència, a quatre anys i mig de presó pel delicte de falsedat documental, però amb petició d’indult per rebaixar la pena a dos anys, una petició que fa la mateixa Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè es pugui suspendre i no hagi d’ingressar en un centre penitenciari. Aquest mecanisme el preveu la llei per a casos en què el tribunal entén que per les regles de la mètrica penal ha d’imposar una pena determinada, però, alhora, la considera excessiva per les especificitats del cas –bé per dilacions indegudes o bé per altres circumstàncies. La condemna també inclou 13 anys de pena d’inhabilitació, 9 pel delicte de prevaricació i 4 pel de falsedat.
Vot particular que demana que la pena de presó es limiti a 21 mesos
La sentència també incorpora un vot particular de la magistrada María Jesús Manzano, que creu que els fets només mereixen una pena de 21 mesos de presó per a Borràs, ja que segons aquesta magistrada només va ser inductora del delicte de falsedat, que és el que comporta presó i els altres dos acusats en serien els autors materials. A més, Manzano veu dilacions indegudes en el procediment. Per tot plegat, manifesta que la condemna a presó hauria de ser molt més reduïda del que fixen els magistrats de la majoria, Jesús María Barrientos i Fernando Lacaba.
Els magistrats consideren que la presidenta de Junts per Catalunya va incórrer en un delicte de prevaricació en atorgar a l’informàtic Isaías Herrero –que va reconèixer els fets gràcies a un acord amb la Fiscalia– els 18 contractes per a la posada en marxa i manteniment dels webs dels anys literaris i de promoció de la Institució de les Lletres Catalanes. Però el tribunal també considera que la pena és excessiva i d’aquí que demani un indult de rebaixa de pena.
El detall de les penes imposades a Borràs
- Per delicte continuat de falsedat en document oficial i inducció d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil: 4 anys, 6 mesos i un dia de presó, més una multa de 15 mesos i un dia amb una quota diària de 80 euros (uns 36.000 euros), més inhabilitació especial per a l’exercici de llocs de treball o càrrecs públics electius i de funcions de govern o administració, en l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional per 4 anys i un dia.
- Per prevaricació administrativa: inhabilitació especial per a l’exercici de llocs de treball o càrrecs públics electius i de funcions de govern o administració, siguin a l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional per temps de 9 anys.
Les penes que demanava la Fiscalia
La Fiscalia demanava per a Borràs sis anys de presó i 21 anys d’inhabilitació, així com 144.000 euros de multa pels delictes de prevaricació i falsedat documental en destí. En canvi, a Herrero que inicialment tenia la mateixa petició de pena, la fiscal va acabar demanant-li 2 anys de presó –que és la que finalment se li ha imposat, per tant, es pot suspendre– i 4 anys i sis mesos d’inhabilitació pel delicte de prevaricació i una multa de 7 mesos –a una quota diària de 10 euros–, així com 1 any i deu mesos d’inhabilitació per falsedat documental. Per al tercer acusat, Andreu Pujol, la pena es reduïa inicialment a 3 anys de presó i 30.000 euros de multes a 3 anys i un mes d’inhabilitació. Després del pacte, va quedar en 1 any i dos mesos de presó –que és la que se li ha imposat– i quatre anys i tres mesos d’inhabilitació, i una multa de 2.250 euros.
Un cas ple de qüestions prèvies
La vista, però, no es va limitar a incidir sobre els fets, sinó que s’hi va debatre si es podia considerar vàlida la prova recollida per les policies judicials, tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Civil, i d’altres d’aportades per la Fiscalia. De fet, el president del tribunal, Jesús María Barrientos, fins i tot va eliminar del sumari una de les proves documentals aportades pel ministeri públic perquè no se n’aclaria la procedència. Les defenses d’Herrero i Pujol van mostrar la seva plena conformitat amb la petició de condemna de la Fiscalia, després de declarar a favor de les seves tesis i d’assegurar que “Borràs va fer un contracte laboral encobert” a Herrero, una afirmació que va fer arrufar el nas al mateix tribunal.
En canvi, la defensa de la presidenta de la cambra, ara condemnada, va reclamar-ne la lliure absolució. Els seus arguments eren que no hi havia unitat funcional dels contractes signats per Borràs amb Herrero, per tant, no hi podia haver fraccionament i no se la podia acusar de prevaricació.
Per altra banda, un dels punts amb més tensió del judici va ser el canvi d’estratègia dels tres acusats. Si des d’un principi, durant tota la instrucció del cas, compartien estratègia, pocs dies abans de la vista oral, Herrero i Pujol se’n van desentendre i es van estimar més un pacte de conformitat amb el ministeri públic. Una situació que va deixar Borràs en solitari i es va veure obligada a canviar de tàctica processal.
39 
47 