L’exconsellera d’Educació a l’exili i actual eurodiputada de Lliures per Europa, Clara Ponsatí, ha obert un nou front judicial. En aquest cas, contra la Generalitat de Catalunya, per amagar els atestats que els Mossos d’Esquadra han fet sobre activistes i manifestacions independentistes. Segons ha explicat l’equip de la consellera a El Món, Ponsatí ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya davant la negativa de la Generalitat de donar-li accés a aquests atestats elaborats, segons l’escrit, per “reprimir manifestants independentistes”.
“Obrim la via judicial per aturar la repressió de la Generalitat de Catalunya contra els independentistes i evitar que el cos dels Mossos d’Esquadra pugui continuar actuant com a cooperador necessari de l’estat espanyol,” explica Ponsatí a través d’un comunicat. “Algú els ha de parar els peus”, ha afegit l’eurodiputada. La demanda contenciosa, de 35 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, arriba després d’un llarg periple administratiu per tal d’obtenir informació pública a través dels mecanismes de transparència del Govern.
455 atestats
Segons denuncia Ponsatí, va demanar l’any passat a la Generalitat tots els atestats d’aquesta mena que havien acabat als tribunals, amb el Govern com a part. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) va inadmetre la sol·licitud pel que fa a l’accés als atestats. Però, per altra banda, va reconèixer el dret de Ponsatí a saber quants dels procediments penals s’han iniciat arran dels 455 atestats policials dels Mossos d’Esquadra per les protestes independentistes, en els quals la Generalitat s’hagués personat com a acusació particular. El Departament d’Interior va haver d’admetre que arriben fins a 30. “La Generalitat hauria d’estar protegint els catalans i, en canvi, els està reprimint amb la policia, primer, i, després, acusant-los penalment aprofitant l’arbitrarietat dels atestats”, assegura la consellera.
Atès l’escrit de demanda, Ponsatí al·lega que la resolució negativa va ser dictada de manera altament irregular i que els atestats dels Mossos d’Esquadra són informació pública. D’aquí que l’equip legal de Ponsatí ressalti en la demanda que “un dels punts clau del recurs és el dret reforçat d’accés a la informació pública que ostenta Ponsatí, com a eurodiputada, així com la possibilitat de fiscalització dels cossos policials per part de la ciutadania i per part dels representants electes. L’exconsellera exiliada qualifica la “Generalitat i els Mossos” de “col·laboradors necessaris de la repressió” i denuncia “l’ús arbitrari que en fan Mossos d’Esquadra per intimidar i reprimir el moviment independentista”. Una estratègia per “pacificar la població i permetre al Govern tornar a l’autonomisme més mesell i col·laboracionista”.
15 
7 