Els Mossos d’Esquadra, el Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil han fet un pas més enllà contra el que bategen com “extremismes violents”. És a dir, moviments que van des del jihadisme a l’extrema esquerra. Els tres cossos policials han creat una “subcomissió d’Informació” on s’integren agents de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, el Servei d’Informació i les seves Unitats Centrals de la Guàrdia Civil (UCE) i agents de la Comissaria General d’Informació del CNP. Aquest equip de treball porta a terme “investigacions conjuntes” sobre aquests moviments que, segons el seu criteri, poden interferir en la “pau social”.
De fet, aquest grup de treball hauria col·laborat en les investigacions no només per detectar i neutralitzar cèl·lules jihadistes a Catalunya, sinó que també haurien participat en investigacions contra els Comitès de Defensa de la República (CDR), moviments socials i col·lectius diversos de l’esquerra independentista, casos que han dirigit diferències instàncies judicials, entre les quals l’Audiència Nacional, com en el cas de les diligències 104/17 o 99/18, o fins i tot, en el cas dels infiltrats del CNP en moviments okupes i de joves. L’existència d’aquesta “subcomissió”, que no consta en el decret d’estructura dels Mossos, la certifica el mateix conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en una resposta parlamentària al diputat no adscrit, i abans dins de Vox, Antonio Gallego. Aquesta “subcomissió” explicaria, segons diverses fonts jurídiques consultades, les tasques de suport, vigilància o contextualització que els analistes dels Mossos fan per a col·legues d’uniforme en diferents causes contra l’independentisme.
“Amenaces per a la cohesió social”
En el mateix document, al qual ha tingut accés El Món, el conseller afirma que el “Cos de Mossos d’Esquadra treballa en constant col·laboració amb totes les forces i cossos de seguretat de l’Estat”. Així, ressalta que des de l’any 2018, després de l’aplicació del 155 i la gestió dels atemptats jihadistes del 17 d’agost, els Mossos són membres de ple dret del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), abans només n’eren membres convidats de tant en tant. Aquesta pertinença al CITCO, segons el conseller “garanteix la plena coordinació en matèria de prevenció i d’investigació contra-terrorista”.
En aquest context, i sense concretar com és la seva estructura orgànica, ni com legalment s’estipula, el conseller descriu la relació que tenen els Mossos d’Esquadra amb la resta de policies de l’Estat en afers l’objecte dels quals és l’obtenció d’informació i la intel·ligència policial. “La Comissaria General d’Informació (CGINF) manté una relació constant i fluida amb el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil mitjançant la subcomissió permanent d’informació, i hi du a terme investigacions conjuntes“, certifica el conseller en la seva resposta del 5 d’abril. Tècnicament, la Comissaria General d’Informació és l’encarregada “d’investigar i perseguir les organitzacions criminals les activitats de les quals comportin una amenaça per a l’exercici individual o col·lectiu de les llibertats, la seguretat de les persones, la pau o la cohesió social”.
Així mateix, la mateixa resposta parlamentària subratlla que l’encàrrec de la CGINF és “la prevenció, la detecció i la intervenció en els processos de radicalització conduents a qualsevol extremisme violent (EV), entenent-los com el conjunt de doctrines i actes d’aquells que donen suport a la violència o que en fan ús amb la finalitat d’imposar opinions ideològiques, religioses o polítiques radicals”. En aquest grup s’incorpora des del jihadisme a l’extrema esquerra, l‘extrema dreta o supremacisme blanc i l’anarquisme. “Per tant”, continua, “s’aborden els extremismes violents principalment des de la prevenció, fent activitat de detecció i investigació judicial en aquells casos en què es derivin conseqüències penals del procés de radicalització violenta”.
Discreció i incomoditat
El marc de treball de la Comissaria General d’Informació permet als Mossos investigar sobre moviments socials, polítics o laborals i de diverses organitzacions o col·lectius i serveix per fer atestats o “informes de polarització”. Una informació que comparteixen amb els seus companys del CNP i la Guàrdia Civil i que han alimentat investigacions de líders de l’extrema esquerra o de l’independentisme. Fonts de Mossos asseguren que “molts caps d’Informació a vegades no distingeixen el límit entre la investigació i la informació i quines són les fronteres de la col·laboració”. D’aquí que hi hagi un cert malestar per part d’alguns dels seus membres per la laxitud amb què es basa aquesta col·laboració. En aquest sentit, destaquen que, en canvi, les unitats dels Mossos que treballen “de manera especialitzada sota tutela de l’Audiència Nacional”.
A més a més, no es donen explicacions clares sobre aquesta col·laboració quan es demanen des del Parlament. De fet, hi va haver un intent que el cap de la mateixa CGINF dels Mossos, l’intendent Carles Hernàndez, donés explicacions en una compareixença extraordinària a la Comissió de Matèries Secretes i Reservades del Parlament celebrada el passat 28 de març. El passat 28 de març, l’intendent, que va comparèixer juntament amb el director general de la Policia, Pere Ferrer, va evitar donar explicacions sobre aquestes tasques conjuntes. Segons fonts coneixedores de la trobada, fins i tot en va negar algunes: contràriament a les seves afirmacions, consten atestats dels Mossos d’Informació en els sumaris judicials d’aquests casos. Ni Fernández ni Ferrer van amagar la incomoditat pels motius de la seva assistència a la comissió, que fins i tot, van considerar impertinent.
13 
8 