La CUP vol acabar amb el que qualifica de “descontrol” i “impunitat” de la Comissaria General d’Informació (CGINF), una de les més poderoses del Cos de Mossos d’Esquadra, coneguts com “els espies” del cos. D’aquí que buscarà aliances entre els grups parlamentaris per posar en marxa una comissió d’investigació sobre les seves activitats, les seves actuacions i reparar els danys que hagi pogut generar. De fet, això va ser una de les seves peticions a la Comissió d’Estudi del Model Policial, que va acabar la seva tasca el passat mes de desembre. Ara els cupaires volen posar la qüestió damunt la taula davant les evidències del que qualifiquen d'”espionatge polític” de la policia de la Generalitat. També volen aclarir l’ús de programaris espies assimilables al Pegasus o com s’utilitza el “programa de pentinatge” de la xarxa batejat com a Voyager. El nou decret d’estructura dels Mossos d’Esquadra encara “inquieta” més la CUP per la capacitat i marge de maniobra que atorga a la Comissaria General d’Informació.
“Hem d’acumular forces per crear aquesta comissió parlamentària”, assegura el portaveu d’Interior de la CUP, el diputat Xavier Pellicer, en declaracions a El Món. En aquesta ofensiva, els cupaires també volen reformar la llei de Transparència per tal de fer més accessible la informació sobre les actuacions policials. Aquesta comissió actuaria al marge de la Comissió de Matèries Secretes i Reservades que, tal com va aprovar la cambra catalana, és on els responsables de la policia catalana hauran d’explicar el seu pla d’Informació cada dos anys, com a mínim, i rendir comptes de despeses.
En definitiva, la intenció és revisar els protocols, mecanismes, tecnologia i objectius així com les conseqüències que ha comportat l’actuació d’una unitat policial que veuen “especialment dedicada a investigar els moviments socials, l’esquerra independentista o l’antifeixisme”. En el paquet, també volen fer una “auditoria per part del Parlament” per començar l’avaluació de la CGINF en paral·lel a la Comissió.
Canvis legislatius
Una de les primeres fases parlamentàries de la CUP per acotar bé i monitorar les activitats d’informació dels Mossos és acollir-se a una de les recomanacions dels representants de la Comissió de Garantia del dret d’Accés a la informació pública que van comparèixer a la comissió d’estudi del Model Policial. La seva proposta era reformar la llei de Transparència amb el benentès que, ara com ara, l’excusa que la informació “podia tenir potencialment algun risc” era una patent de cors per bloquejar qualsevol petició de dades. “Cal acotar-ho a la legislació europea”, proposa Pellicer per acabar amb les misterioses bases de dades amb què treballa la policia.
Precisament, el diputat cupaire recorda que durant els treballs de la comissió d’estudi, els portaveus van visitar el complex policial d’Egara, la seu central dels Mossos. “Ens van ensenyar amb tota normalitat projectes d’investigació on hi havia logos i imatges de grups d’extrema esquerra com a elements a investigar” comenta el diputat. “Ens van dir que havíem d’entendre que si se celebrava una reunió de certa radicalitat, els Mossos hi havien de tenir algú, i posaven al mateix nivell l’extrema dreta, que en aquest país ha matat gent, amb la gent d’extrema esquerra o els sindicats d’estudiants que van lluitar contra l’augment de les taxes universitàries”, afegeix. “Cal frenar aquesta operativa”, insisteixen des de la CUP.
Tenen Pegasus?
També arran de la comissió d’Estudi, tant el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, Ramon Chacon, com el cap de la Comissaria General d’Informació, l’intendent Carles Hernàndez, es van negar a explicar al Parlament si tenien programari espia. Un rebuig que va disparar totes les alarmes tant a la CUP com al portaveu dels Comuns a la Comissió, Marc Parés. D’aquí que hagin entrat una bateria de preguntes sobre si Mossos té un programa similar a Pegasus, des de quan, en quins casos s’havien utilitzat, o on tenien els servidors, i si aquests programaris s’utilitzaven amb ordre judicial. Una acció que, atesa la interpretació de la CUP, va fer que el Govern signés la moratòria en l’ús d’eines de cibervigilància del Manifest de Ginebra.
Per altra banda, la CUP va registrar el passat mes de febrer una altra bateria de preguntes sobre la “reiterada i persistent falta de transparència” d’Interior que es negava a explicar si les diligències de l’Audiència Nacional 99/2018 i les 104/2017, seguides contra l’independentisme i els CDR, algunes ja arxivades hi havien participat els agents d’informació dels Mossos d’Esquadra. “Hem d’anar gratant per tal que vagin fer la seva acció més transparent”, subratlla el diputat.
“Múltiples causes d’espionatge”
La CUP entén que s’han constatat “múltiples causes d’espionatge per motiu ideològic per part de la Comissaria d’Informació dels Mossos d’Esquadra”. Una situació que fa “necessari que el Parlament posi en marxa una comissió sobre l’activitat de la Comissaria d’informació per tal de revisar les actuacions des de la seva creació, corregir i reparar els danys realitzats, revisar que aquestes males praxis no se segueixin produint actualment, activar els mecanismes per tal de garantir la no repetició i depurar les responsabilitats polítiques i funcionarials actuals i presents”. En síntesi, la CUP considera que la CGINF “escapa a qualsevol mecanisme de control democràtic de la seva activitat”. Per exemple, els cupaires indiquen que no se sap com és tria ni qui tria o selecciona els riscos i objectius o bé quines “informacions prospectives d’anàlisi de risc cal acumular, quins criteris utilitzen, si cal ordre judicial per realitzar”. “Ningú vigila al vigilant en aquest país”, afegeix Pellicer.
En aquest sentit, els cupaires fan un esbós d’actuacions polèmiques des de fa més de quinze anys, i recorda casos com la crema de les fotografies del rei espanyol a Girona, l’any 2006, on, per primera vegada, els Mossos van admetre l’elaboració de fitxes ideològiques per identificar sospitosos, el cas de l’ocupació del Palau del Cinema que va suposar la classificació dels identificats segons eren independentistes, anarquistes o antisistema, el cas de les identitats suplantades de l’any 2019 o el cas més abundant, quan el 26 d’octubre de 2017 es va interceptar furgonetes dels Mossos d’Esquadra a la incineradora del Besòs amb 500 informes, entre d’altres, referents a assemblees, tallers, debats, trobades de l’Esquerra Independentista, Moviments Socials, moviment per l’habitatge i protestes ciutadanes com les vagues Generals del 2011 o el 15-M, així com un informe sobre la CUP, sobre un consell polític de la formació i una acta de la reunió del seu grup parlamentari.
1 
