El president de la sala penal del Tribunal Suprem i ponent de la sentència del Procés, Manuel Marchena, vol exhaurir els dos anys que li queden de mandat en la més alta magistratura espanyola. D’aquí que hagi fet el sord als cants de sirena per tal de ser nomenat magistrat del Tribunal Constitucional. Una decisió que ha frustrat l’estratègia de la magistratura conservadora i que també comptava amb l’aval d’un sector progressista.
Marchena ha estat un nom recorrent entre els integrants del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –caducat des de fa tres anys està caducat– que abans del 13 de setembre haurien de triar dos magistrats per al Tribunal Constitucional. Una elecció que els jutges volen utilitzar per “neutralitzar” la proposta de dos candidats més que ha de fer el govern de Pedro Sánchez que, en principi, serien de caire progressista. Marchena ja va renunciar a presidir el Tribunal Suprem i el CGPJ quan es van filtrar els missatges de Whatsapp de l’aleshores portaveu del PP al Senat i exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó, defensant el nomenament de Marchena per controlar “la sala segona des de darrera”.
En aquest marc, els relleus a la judicatura han tornat a generar una batussa entre el PSOE i el PP. Aquesta setmana, el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, assegurava al líder espanyol del PP, Alberto Núñez Feijóo, que estava al corrent de l’acord aconseguit entre el PSOE i el PP el 2021, amb Pablo Casado com a president, per desbloquejar la renovació del Poder Judicial. Un acord del que sembla ara els populars se’n volen desdir. Tot després que s’hagi ja oficialitzat el relleu del fiscal general de l’Estat amb el nom d’Álvaro García Ortiz enmig de les crítiques dels partits de la dreta espanyola. Tot plegat a les portes de l’obertura solemne de l’any judicial el proper 7 de setembre, possiblement el darrer que presideixi Carlos Lesmes.
Els membres del CGPJ han de decidir contra rellotge
La tensió a les files del sector conservador s’ha incrementat arran d’una jugada tàctica del govern del PSOE. El passat 14 de juliol, el ple del Congrés de Diputats va admetre una autoesmena dels socialistes a la seva proposició de llei –en lectura única– per accelerar la reforma exprès del Consell Judicial pel Poder Judicial. L’esmena no només retornava al Consell la seva capacitat per triar dos membres del TC -dels dotze integrants- sinó que modificava l’article 570 de la Llei Orgànica del Poder Judicial 6/1985, i imposava un termini màxim de tres mesos. És a dir, que pressionava els membres del CGPJ per escollir dos candidats abans del 13 de setembre. De fet, de la dotzena de magistrats que componen el TC, cal renovar-ne quatre: dos a proposta del CGPJ i dos mes a proposta de l’executiu de Pedro Sánchez.
La maniobra del PSOE va ser un parany en tota regla que no deixa gaire marge als integrants del Consell, tot i que alguns apostarien –sense èxit– per no fer cas dels terminis. El panorama per a la dreta de la judicatura espanyola no és gens fàcil, ja que ha de buscar un candidat. L’altra ja serà designat pel sector progressista. No només per la pressió per aconseguir el nomenament sinó perquè la Moncloa ja ha avisat que triarà dos candidats més al TC al setembre i, conseqüentment, canviarà la majoria de dretes per una suposada majoria progressista. Una composició que pot afavorir l’estratègia a llarg termini del govern i bloquejar que el TC sigui, segons fonts jurídiques consultades, una tercera instància política a favor dels conservadors.
Els conservadors busquen líder per al TC
Si els càlculs es compleixen podria ser que, per primer cop en molts anys, hi hauria una majoria de 7 a 5 magistrats progressistes al Constitucional que, curiosament, podrien esmenar alguna de les sentències escrites per Marchena o per la sala que presideix. Cal recordar a més que aquesta majoria progressista es podria veure ampliada perquè Alfredo Montoya va dimitir per motius de salut. Montoya és conservador i el seu relleu s’hauria de pactar amb el PP d’Alberto Núñez Feijoo, que, ara per ara no està per la feina, ans al contrari.
En aquest context, va ser on la figura de Manuel Marchena va guanyar adeptes. Un nom que fins i tot algunes veus progressistes no veuen malament. “Estaria bé, però Manuel, no vol ser objecte de canvi polític”, comenten fonts del Tribunal Suprem consultades per El Món. De fet, el diari El País, ja advertia a finals d’agost que Marchena es feia el desmenjat a ser ascendit a magistrat del Constitucional. Però a mida que s’acosta l’obertura de l’any judicial, Marchena ha donat prou senyals que el seu objectiu és quedar-se i “acabar la feina” al Suprem, una tasca de regressió cap a posicions conservadores del dret penal. És més, el president de la sala penal també vol esperar el resultat del recurs sobre els indults, perquè d’una manera o altra “poden avalar” el contingut de la sentència que condemnava a gairebé 100 anys de presó els líders del Procés.
5 
1 