Nova etapa del judici pels atemptats jihadistes del 17-A a Barcelona i Cambrils. El president de la sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha signat una providència amb la qual cita les parts del procés pels atemptats a una vista pública a les deu del matí del 15 de novembre. La diligència, a la que ha tingut accés El Món, s’ha notificat aquest matí a les parts, l’advocat José Antonio Bitos, d’USPAC, que portava la defensa dels Mossos d’Esquadra que van abatre els terroristes havia demanat vista pública per la revisió de la sentència dictada per l’Audiència Nacional, que ja va ser revisada per la sala d’apel·lacions.
La resolució també detalla que la sala que revisarà la sentència, darrera etapa abans d’accedir al Tribunal Constitucional, estarà composada pels magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Javier Hernández. De fet, la majoria de les parts, tant defensores com acusadores van interposar recurs de cassació després de la rebaixa de penes que es va decidir en l’apel·lació a l’Audiència Nacional, per una primera condemna de 107 anys de presó. Finalment, en el cas de Mohammed Houli Chemlal la pena va quedar en 43 anys de presó,-havia estat condemnat a 53-, la de Driss Oukabir en 36 anys-estava condemnat per 46 anys-, mentre que al de Said Ben Iazza es va mantenir els vuit anys de presó, tot i que ja es troba en presó provisional. La Sala ja va fixar el límit de compliment màxim en els 20 anys de presó.
Una vista interessant
Marchena justifica la vista oral del recurs, tot i la quantitat ingent de parts del judici en aplicació de l’article 893 bis a de la Llei d’Enjudiciament Criminal. És a dir, per la “transcendència pública dels debats” que s’hi puguin viure. Així Marchena entén que cal fer vista oral, perquè a més de la petició per part d’una de les acusacions entèn que a la vista de les suspicàcies que envolten el cas, sobretot al voltant de la figura de l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty. Fins i tot, la sentència que sosté la seva mort, va deixar una porta oberta a esbrinar la “veritat material” si s’incorporaven proves noves. La defensa dels condemnats busca una rebaixa de la pena i al·lega la vulneració de drets fonamentals en el procés de detenció i enjudiciament així com errades contra les garanties penals en el procés d’investigació i instrucció.
