Poca variació en els fets, però sí en la condemna. La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha rebaixat la pena a dos dels tres condemnats pels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, però ha ratificat el gruix de la sentència. Així, els magistrats han estimat parcialment el recurs presentat per dos integrants de la cèl·lula gihadista amb què les defenses al·legaven errades de forma. En cap cas, s’han variat els fets provats recollits en la primera sentència.
Així, en el cas de Mohammed Houli Chemlal la pena queda en 43 anys de presó,-havia estat condemnat a 53-, la de Driss Oukabir en 36 anys-estava condemnat per 46 anys-, mentre que al de Said Ben Iazza es mantenen els vuit anys de presó, tot i que es troba en presó provisional. La Sala ja va fixar el límit de compliment màxim en els 20 anys de presó. La sentència encara és recurrible davant del Tribunal Suprem.
Cap implicació amb els morts a la Rambla
Segons la nova sentència, els magistrats rebutgen condemnar els tres acusats pels 16 assassinats comesos per la resta de membres de la cèl·lula terrorista a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. Una petició que les acusacions han sostingut fins aquest tràmit d’apel·lació. De fet, la sala conclou que cap dels tres condemnats van tenir coneixement ni van participar en aquestes accions terroristes.
A parer dels magistrats, la prova practicada i els fets establerts pel jutge instructor a la interlocutòria de processament, mostra que els acusats novan participar en els assassinats consumats i intentats o en les lesions dels atemptats , “davant la provada ignorància dels atacs contra aquests llocs comesos per altres membres de la cèl·lula, tots ells morts”. La resolució, fins i tot, qualifica de “dubte més que raonable” que coneguessin els fets abans que es portessin a terme. Per la sala no n’hi ha prou en atribuir als tres condemnats alguna forma de participació pels missatges genèrics de portaveus de DAESH exhortant a atacar habitatges, mercats, carreteres o punts de reunió “si no s’ha pogut provar que en concret els acusats s’haguessin concertat amb els atacants per atemptar contra aquests objectius concrets més enllà de l’evident intenció de cometre un atemptat greu”.
“No es pot confondre la responsabilitat penal que suposa la pertinença a l’organització criminal amb l’exigible per la comissió dels diferents delictes que puguin arribar a executar-se al seu si, ja que la responsabilitat per aquests fets s’haurà de subjectar a les regles generals d’autoria i participació i no és possible establir presumpcions de responsabilitat pels delictes concrets executats derivades del simple fet de ser integrant de l’organització”, argumenta la Sala.
2
