Ha estat una setmana intensa judicialment parlant. No només per la transcendental sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran de la llei d’amnistia. El setge judicial al PSOE persisteix i augmenta, sobretot arran de les decisions judicials, els nous informes de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, la possible nova peça d’investigació contra José Luis Rodríguez Zapatero pels presumptes negocis a Bolívia i la pressió sobre Begoña Gómez, la dona del president espanyol. Pedro Sánchez, de fet, ja ha vist com han condemnat al seu germà David per obtenir una plaça de manera irregular a la diputació de Badajoz.
El cas Leire ha aportat nous interrogatoris que han donat pistes sobre el funcionament de la trama i el grau dels implicats. Tot i que al setembre, hi haurà declaracions esperades com el cas de la gerent del PSOE, Ana María Fuentes, o l’exadvocat de Koldo Garcia, Ismael Oliver. Mentres tant l’UCO ha tornat a ser protagonista amb informes sobre els possibles pagaments que rebia Leire Díez del PSOE, així com sobre les finances de Santos Cerdán i de la seva família.
Tot plegat mentre que el jutge Arturo Zamarriego, que va iniciar la investigació sobre la presumpta clavaguera socialista per torpedinar causes contra el PSOE, la Moncloa, Pedro Sánchez i el seu entorn, ha prorrogat la seva instrucció per sis mesos més. Una decisió que, de moment, obliga a demorar la petició d’inhibició que li ha fet el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz. Zamarriego al·lega que està esperant un informe Brigada Provincial de Policía Científica, que considera “necessari per escatir els fets”. Un cop tingui l’informe, resoldrà sobre la inhibició. El Col·legi d’Advocats de Madrid també ha entrat indirectament en el cas, clamant contra la criminalització de l’ofici per la munió d’advocats investigats en les diferents causes que afecten el PSOE.
L’UCO alimenta la causa
Els investigadors de la Guàrdia Civil no han deixat pas els casos contra el PSOE amb gana. Ans al contrari. Dos informes més nodreixen ara la causa contra Díez i contra Santos Cerdán. Pel que fa l’exmilitant socialista, sobre els seus ingressos abonats presumptament pel PSOE i sobre l’exnúmero tres del partit, sobre la seva relació amb l’empresa Servinabar i els pagaments que hauria rebut. Uns oficis policials, però, amb un caràcter especulatiu força notori. Comptat i debatut, dimarts, el jutge Pedraz rebia un ofici, el 98/2026, al que ha tingut accés El Món, amb que l’UCO assenyalava l’ús per part del PSOE d’empreses de l’exdirigent socialista andalús, Gaspar Zarrías, i de l’advocat de Koldo García, Ismael Oliver -citat pel jutge el 9 de setembre- per pagar 43.225 euros a Leire Díez, suposada clau de volta de la trama. L’anàlisi dels agents apunta que Díez va rebre cinc pagaments per finançar la trama.
Per una banda, quatre pagaments van ser transferències de 4.000 euros entre juny i setembre de 2024 un total de 16.000 euros, abonades per Zaño Sociedad Consultora, vinculada a Zarrías, en format de nòmina. I, en darrer terme, un pagament de 27.225 euros abonats per la societat Oliver Gruppe, relacionada amb l’advocat Ismael Olivier. Diners que, seguint el relat de l’UCO, Díez hauria rebut del PSOE a través d’aquestes dues societats. Per a la Guàrdia Civil, el sistema tenia com “objectiu aparent desvincular l’origen dels fons” i per tant, “‘s’articulaven operativs d’interposició de societats i facturació falsa”.
Les dues pistes que porten a concloure aquests pagaments del PSOE a través d’empreses interposades és la “proximitat” de la facturació de la societat de Zarrías a la formació i el pagament a Leire. A més, el cost total de la contractació de Díez suposaria en total per a l’empresa 7.505,17 euros en total cada mes. Una xifra que coincideix amb la quantitat abonada suposadament pel PSOE a la consultora Zaño. Una dada per a la Guàrdia Civil que “resulta especialment significativa”. Ara bé, l’UCO no es veu en cor d’assegurar que els pagaments a Zarrías, provinguessin directament d’un compte del PSOE perquè encara han d’aclarir la titularitat del compte corrent des d’on rebia els pagaments. Un punt que serà clau per a les defenses. A tot això, cal afegir altres pagaments com el que hauria rebut l’advocat Jacobo Teijelo, que segons la tesi de la Guàrdia Civil hauria estat utilitzat com instrument per canalitzar fons per pagar els serveis del mateix lletrat com per pagar a tercers relacionats amb la trama.
Més sospites sobre Santos Cerdán
Un altre dels atestas estrella de la setmana ha estat l’informe patrimonial sobre Santos Cerdán, el número 122/2026. Un atestat lliurat al titular del Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno. Segons els agents de la Guàrdia Civil, l’exnúmero tres del PSOE i negociador del pacte d’investidura de Sánchez amb Junts i ERC va ingressar 18.261 euros en “ingressos en efectiu d’origen aparentment desconegut”. També afegeixen que va “gaudir” amb la seva família de 323.178 euros que procedien de Servinabar, la constructora del seu amic Antxon Alonso. Una empresa de la qual, fins i tot, l’exsecretari d’organització del PSOE va estar a punt de ser-ne soci, quan va quedar-se sense feina, tal i com apunta un document civil confiscat en l’escorcoll del domicili d’Alonso.
El gruix dels diners que va ingressar Cerdán i la seva família es va registrar entre l’any 2019 i 2023, és a dir, mentre que José Luis Ábalos, condemnat pel cas Mascaretes, era ministre de Transports i Acciona -principal client de Servinabar- va ser l’adjudicatària d’obres públiques que formen part del sumari, així com durant l’etapa que Cerdán va substituir Ábalos com a secretari d’organització. De fet, la Guàrdia Civil posa la lupa en uns “ingressos en efectiu d’origen desconegut entre 2014 i 2017 de 18.261,56 euros”. És a dir, poc més de sis mil euros l’any.
A més, subratllen que entre el 2019 i 2023 Cerdán i la seva família van deixar de gastar i pagar amb targetes. Una dada que apuntaria a pagaments constants en efectiu. L’informe també destaca que Servinabar entre finals de 2021 i principis de 2022 va negociar la compra d’un habitatge de gairebé un milió d’euros a Madrid que havia de ser per Cerdán. Una venda que no es va dur a terme, tot i una paga i senyal de 9.000 euros, perquè els venedors es van fer enrere. Un fet que acreditaria segons la policia, la plena disposició de fons de Servinabar per part de Cerdán. L’informe també afegeix que Francisca Muñoz, la dona de Cerdán, va ser contractada en una empresa a través “d’un entramat empresarial” en què participava Alonso i que va ser acomiadada “només un dia després” de la detenció de Koldo Garcia, l’assessor d’Ábalos també condemnat pel cas Mascaretes.
Les explicacions de la direcció de la Guàrdia Civil
Per altra banda, la direcció de la Guàrdia Civil també ha passat per finestreta de l’Audiència Nacional. La seva directora general, Mercedes González, va comparèixer aquest divendres davant de Santiago Pedraz, i es va presentar com una “víctima de Santos Cerdán” i va negar qualsevol pressió als comandaments de l’UCO per afluixar en les investigacions contra el socialisme. González va admetre les tres reunions amb Díez, però en va negar qualsevol implicació. És més, va assegurar no tenir bona relació amb Santos Cerdán i que mai hauria participat en un pla tramat per l’exsecretari d’organització. Tant és així que va remarcar al magistrat que si hagués sabut que Díez venia interposada per Cerdán mai no s’hi hauria trobat. En tot cas, González va aturar les converses quan Díez li va demanar sobre el comandant Rubén Villalba, també investigat a la causa.
El director adjunt operatiu (DAO) de la Guardia Civil, Manuel Llamas, també va declarar davant el jutge aquesta setmana. Dues hores de declaració per negar haver pressionat a l’UCO per posar-se de perfil en investigacions judicials com ara del cas del germà del president. Tot i això va reconèixer haver obert una investigació interna per aclarir la publicació a la premsa d’un mail de Begoña Gómez relacionat amb la causa de David Sánchez. Una qüestió que va admetre, va ser objecte d’una trucada del mateix ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska. Tant Llamas com González continuen com imputats a la causa. En tot cas, Llamas va aprofitar per carregar contra l’excap de l’UCO, Rafael Yuste i diferents integrants de la Unitat tot emfatitzant que no hi tenia bona relació.
I advocats també
La setmana també ha deixat els testimonis de l’advocada de Koldo Garcia, Leticia de la Hoz, que va negar a Pedraz haver cobrat del PSOE. Així mateix va culpar a una “revenja” l’acusació de l’empresària Carmen Pano, que va denunciar la Hoz a l’UCO per haver intentat sobornar-la per tal que negués haver portat 90.000 euros en efectiu a la seu del PSOE. Pano va declarar davant del jutge que De la Hoz els va oferir tant a ella com al seu xofer uns 250.000 euros a canvi de negar haver lliurat els 90.000 a Ferraz per “salvar el cul d’Ábalos i Koldo”. Un oferiment que Pano va rebutjar, segons va afirmar davant el jutge el passat 29 de juny.
Un altre advocat, en aquest cas José Aníbal Álvarez, el primer lletrat d’Ábalos, va declarar aquest dilluns davant del jutge que Díez li va oferir pagar la defensa de l’exministre a través d’una societat. Un sistema que l’advocat va rebutjar. En canvi, sí que va reconéixer haver organitzat dues reunions entre Díez i l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez. Dues trobades que van ser enregistrades i de les que El Món n’ha explicat el seu contingut. Unes trobades que servien, teòricament, per tenir una segona opinió sobre l’estratègia de defensa del cas Kitchen, on està jutjat, i per les quals no va cobrar-ne res. Però les gravacions no apuntarien precisament cap aquesta tesi.
