El cas Leire és ara per ara un dels grans protagonistes de l’agenda política espanyola i, de retruc, la catalana, arran de les seves conseqüències. És un dels casos que assetgen el PSOE, la Moncloa, Pedro Sánchez i el seu entorn. El cas l’investiguen dos jutjats, el Tribunal d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, dirigit per Santiago Pedraz, i el Jutjat d’Instrucció número 9 de Madrid, en mans d’Arturo Zamarriego. I s’afegeix a la teranyina el cas Zapatero, és a dir, en mans del jutge José Luis Calama, titular del Tribunal d’Instància número 4 de l’Audiència Nacional que conté rèpliques en la seva instrucció.
De fet, el cas Leire resumeix i acumula les diferents causes en què es troba immers el PSOE, a més del cas Hirurok, és a dir, una suposada trama per aconseguir comissions a canvi d’adjudicacions a través de la Societat Espanyol de Participacions Industrials (SEPI). Cal afegir una causa mare, que ve de lluny i que va obrir la fàbrica de sumaris, el cas Hidrocarburs, una macrocausa per delictes fiscals a través del comerç de derivats del petroli. De fet, d’aquesta causa va néixer el cas Mascaretes, per la qual han estat condemnats pel Tribunal Suprem l’exministre de Transports i exnúmero tres del PSOE José Luis Ábalos, el seu assessor Koldo García i un nom que és la clau de volta de tot plegat, l’empresari Víctor de Aldama.
Però quins són els protagonistes de tot aquest garbuix judicial i quines connexions tenen entre ells és una de les inquietuds dels investigadors, principalment de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), un dels protagonistes principals de totes les causes, tot i que la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera del Cos Nacional de Policia (UDEF) també hi fica el nas. De fet, la causa gairebé general contra el PSOE no s’entendria sense el paper de l’UCO, com un omnipotent engranatge capaç de convèncer jutges i fiscals del que calgui amb les seves especulacions i els seus prolífics atestats.
Cas Leire
Anem a pams. El nom amb què s’ha batejat la causa que investiga la suposada existència d’una trama per torpedinar investigacions policials i judicials contra la biosfera socialista és Leire. Un nom que prové de la seva principal protagonista, Leire Díez Castro. Una militant del PSOE que, a criteri de l’UCO i la Fiscalia Anticorrupció, “va liderar des de l’any 2021 al 2025 la presumpta organització criminal que s’investiga”. Seria l’encarregada de coordinar tota l’obtenció de la informació delicada sobre les investigacions i els investigadors.
Díez és investigada, a més del Jutjat d’Instrucció 9 de Madrid, per dos tribunals de l’Audiència Nacional, pel Tribunal Central d’Instrucció número 5, per la trama socialista, i pel Tribunal Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que tutela Antonio Piña, que investiga el cas Hirurok, on també es troba investigat Joseba Antxon Alonso, el soci de Santos Cerdán i administrador de la companyia Servinabar. Nascuda a Biscaia però amb carrera política a Cantàbria, es defineix i ha treballat com a periodista. Per exemple, va ser del 2018 al 2021 la responsable de comunicació del Grup ENUSA (Empresa Nacional de l’Urani), la societat estatal que gestiona el combustible nuclear, per després ser la directora de Filatèlia d’un altre gegant públic com és Correus.
El cas ZED
Arran de la investigació judicial, col·loquen com a partner de Díez l’empresari Javier Pérez Dolset. Un home que va ser víctima de la policia patriòtica a través del cas Zed, l’empresa tecnològica que va abaixar la persiana amb un procés que el va portar a ser imputat i empresonat per haver fet una fallida fraudulenta. Va sortir de la presó, va començar la investigació per la seva banda i fins i tot va aconseguir que el jutge de l’Audiència Nacional ara jubilat Manuel García-Castellón obrís la peça separada Brod en la macrocausa Tàndem i que investigués la relació del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo i l’aleshores president de Planeta, Mauricio Casals, per haver instigat, amb proves falses, la fallida d’una multinacional com Zed, que treballava en 70 països i tenia 1.700 treballadors.
Tant Díez com Dolset participen en el despatx de Jacobo Teijelo, un dels advocats de Santos Cerdán, en una reunió amb l’empresari basc Alejandro Hamlyn i un suposat agent del CNI, J.F. Una trobada celebrada el 25 de febrer de 2025, que es grava i en què ja s’apunta que demanen informació sobre el tinent coronel de l’UCO Antonio Balas, per justificar la nul·litat de les gravacions del cas Hidrocarburs, i el comandant Juan Vicente Bonilla, de la mateixa unitat, relacionat també amb el cas Hidrocarburs i ara responsable del sistema de Salut de la Comunitat de Madrid. Teijelo també està investigat en el cas Leire, tot i ser un dels advocats estrella dels que porten molts casos a l’Audiència Nacional.
De Santos Cerdán a més PSOE
La tesi de la investigació és que Díez i Dolset treballaven conjuntament i de manera continuada per “obtenir gravacions i altres elements que poguessin resultar sensibles, directament o indirectament, per diverses causes que afectaven el PSOE”. Ara bé, per al jutge instructor no actuaven sols. La tercera pota de la direcció de la virtual trama seria Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE, exdiputat i, curiosament, interlocutor dels socialistes i la Moncloa amb Junts per Catalunya i el president a l’exili, Carles Puigdemont. Cerdán hauria assumit un rol de direcció i permès els pagaments per les hipotètiques investigacions que coordinaven Díez i Dolset. De fet, Cerdán és investigat arran del cas Mascaretes, pel cas de les comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública que suposadament obtenia a través de Servinabar, l’empresa d’Antxon Alonso investigat en el cas Hirurok.
En aquest context cal afegir el nom de Gaspar Carlos Zarrías, titular de la societat Zaño Sociedad de Consultores, exdirigent del PSOE i del Partit Socialista d’Andalusia i condemnat pel cas ERO. Ha tingut càrrecs en l’estructura estatal de la formació com a secretari de política municipal i va ser membre del govern andalús quan els socialistes eren els amos i senyors d’Andalusia. La seva consultora hauria servit, sempre seguint la instrucció, per “canalitzar part de la remuneració abonada a Díez pels serveis prestats en l’àmbit de la seva activitat de recerca d’informació”. De fet, hauria formalitzat un contracte de treball durant tres mesos pel qual la lampista Díez hauria rebut 16.000 euros. Díez passava comptes i informació a Zarrías de manera constant i regular.
En aquest bloc, el jutge també hi col·loca Juan Manuel Serrano, un caramel per a l’UCO i la fiscalia que dirigeix Alejandro Luzón, ja que va ser el cap de gabinet de Pedro Sánchez durant la seva etapa com a secretari general del PSOE. Una relació de proximitat que el posa en el centre de l’escenari. Posteriorment, va ser president de Correus on es va estar fins al 2023. Més de deu missatges intercanviats amb Leire i les reunions inicials després de la Carta a la Ciutadania de Sánchez han servit per embolicar-lo en la suposada trama, on l’UCP el considera la persona que orientava les actuacions i feia de pont amb l’entorn més directe de Sánchez.
Policies, advocats i confidents
Un dels punts foscos de la presumpta trama esbossada per la instrucció és el paper d’advocats, policies i confidents. Qui s’emporta la palma és Víctor de Aldama, encausat en el sumari Hidrocarburs i empresonat fins que decideix pactar amb la fiscalia la delació d’Ábalos i Koldo Garcia a canvi d’evitar una condemna que el fes ingressar en una presó. Però De Aldama és el mínim comú denominador entre gairebé tots els casos que assetgen la Moncloa i alguns gosen batejar-lo com el Francisco Paesa del segle XXI, el famós espia i aconseguidor de la Transició espanyola.
L’advocat José Antonio Choclán és el lletrat de De Aldama, curiosament, el mateix que té l’empresari Hamlyn en la reunió al despatx de Teijelo que va ser una de les principals pistes de la investigació. De Aldama va ser premiat amb la medalla al Mèrit amb Distintiu Blanc de la Guàrdia Civil, que va rebre el 27 de setembre de 2022, per missions com haver obtingut informació d’empreses com Globalia, Huawei, Correus o empreses VTC o la lluita contra el jihadisme internacional, en especial l’operació Corso. És a dir, la seva relació amb la Guàrdia Civil i els serveis d’informació de l’Estat venien de lluny i eren profitosos.
Però, el confident amb bones relacions amb les Unitats Centrals Especials, l’elit del servei d’Informació de la Guàrdia Civil, les temudes UCE, no era l’únic. Així cal ressaltar la figura de Francisco, Fran, Ortega, relacionat amb Díez per una feina com a número dos de seguretat de Correus, quan la lampista del PSOE era cap de relacions institucionals. Ortega va ser escorta, entre el 2003 i el 2011 a Navarra i el País Basc. En aquell destí, va conèixer Koldo García -també escorta en aquella època- i el comandant de la Guàrdia Civil Rubén Villalba, excap del servei d’Informació de la Guàrdia Civil a Intxaurrondo i destacat després a les UCE de l’institut armat i investigat en la macrocausa Hidrocarburs. Villalba també va ser qui va donar telèfons mòbils tunejats a Víctor de Aldama i Koldo García, tal com es reconeix en el sumari del cas Mascaretes i d’on es van extreure els missatges que van servir per inculpar García i Ábalos.
Villalba es va reunir dues vegades amb Leire Díez i Ortega. De fet, en va aixecar dues actes de les quals els investigadors n’han tret prou suc. Les reunions de comandament amb Díez i Ortega es van celebrar gràcies a la intermediació de Daniel Mateo, “col·laborador del servei d’informació de l’institut armat”, que aquesta setmana va declarar davant el jutge Pedraz. Mateo tenia relació amb Koldo de la seva època de la “lluita antiterrorista” a Euskadi i, de fet, abans de trobar-se amb Díez en va demanar referències a l’exassessor d’Ábalos.
Més implicats
Les trobades tant amb Mateo com amb Villalba van servir per demanar informació compromesa de l’UCO i dels seus principals investigadors, com ara el tinent coronel Antonio Balas o l’aleshores capità Vicente Bonilla, que dirigien un bon gruix d’investigacions que afectaven la biosfera socialista. En el cas també apareix el guàrdia civil Juan Sánchez Yepes, que hauria filtrat informació crítica sobre el cas Hidrocarburs, i que tenia com a advocat Jacobo Teijelo. En el mateix paquet s’integra un altre personatge curiós, Antonio Rodríguez, un industrial del petroli i els carburants, condemnat en un altre cas d’Hidrocarburs, que va admetre per escrit a la fiscalia anticorrupció que des de l’any 2014 ha fet de confident per al Grup d’Obtenció d’Informació de l’UCO.
Rodríguez va testificar que la trama li va demanar que aportés informació compromesa de Repsol, l’UCO, Balas i alts càrrecs d’Hisenda. Rodríguez va tenir contactes amb un tal Daniel de la prefectura d’Informació, que algunes veus relacionen amb Daniel Mateo. En el paquet de policies s’integra un clàssic com Villarejo, amb qui tant Díez com Dolset es van trobar i negociar el lliurament de documentació i àudios que avalarien l’existència de les clavegueres de l’Estat. L’oferta era que la informació seria compensada amb una rebaixa de les peticions de la fiscalia contra el comissari en la munió de judicis per la macrocausa Tàndem. L’advocat de Villarejo, Antonio Cabrera, mai s’ho va empassar.
Un altre advocat implicat és Ismael Oliver, advocat de Nervis Villalobos, exviceministre d’Energia d’Hugo Chávez i processat per l’Audiència Nacional i també imputat en la causa. Oliver hauria participat en l’entramat jurídic de la suposada claveguera la col·laboració entusiasta de Villalobos, que va ser víctima de l’operació Catalunya, tal com va relatar i denunciar a la comissió d’investigació del Congrés sobre el dispositiu clandestí contra el Procés. De fet, Villalobos li tenia jurada al fiscal anticorrupció José Grinda, un dels objectius de la trama, també per part de Dolset. El suposat grup també es va reunir amb un altre fiscal anticorrupció per obtenir informació, Ignacio Stampa, encarregat d’obrir la causa Tàndem. Escamat per un procés de revenja interna a la fiscalia, Stampa va denunciar els fets i va gravar les trobades.
