El jutge instructor del Tribunal Suprem a la causa del Procés, Pablo Llarena, ha acordat emetre ordre estatal de detenció de la consellera a l’exili i eurodiputada Clara Ponsatí, després que no hagi justificat la seva incompareixença a la citació del jutge per prestar declaració per un delicte de desobediència el passat 24 d’abril. El magistrat interpreta que Ponsatí ha desatès “voluntàriament i injustificada la citació judicial”. De tota manera, el magistrat en la seva interlocutòria avisa que deixaria sense efecte la seva detenció si, un cop assabentada que està dictada compareix voluntàriament com va fer l’actual consellera Meritxell Serret i l’exlíder de la CUP, Anna Gabriel.
La resolució es basa en la negativa de Ponsatí a atendre la citació del passat 24 d’abril. De fet, la seva defensa va presentar un escrit amb què justificava la seva inassistència per la seva activitat al Parlament Europeu com a membres de dues comissions. Un escrit del qual es va donar trasllat al ministeri públic i a les parts. De tota manera, el jutge considera que amb l’escrit Ponsatí només “suggeria” que les dues tasques eren incompatibles, però entén que no es va acreditar la coincidència de les dues activitats. A més, en el mateix escrit, l’exconsellera demanava aturar el procés perquè té immunitat europarlamentària i, per tant, si el Suprem volia processar-la, calia que primer, el jutge demanés el suplicatori a la cambra europea.

“Fins i tot, per videoconferència”
La resolució del jutge aplica l’article 487 de la Llei d’Enjudiciament Criminal perquè interpreta que no s’ha justificat causa legítima per la seva incompareixença. Així, argüeix que les activitats al Parlament Europeu començaven el dilluns 24 a la tarda, i per tant, podia haver atès el requeriment de Llarena, encara que fos per videoconferència o fent servir els mitjans de comunicació existents entre Brussel·les i Madrid.
En aquest context, el magistrat insisteix que se la va avisar amb prou temps i més quan la programació de l’activitat parlamentària està molt anticipada. “La defensa va tenir un ampli marge per advertir aquest instructor de les dificultats de la investigada per atendre les seves responsabilitats polítiques i sol·licitar el reajustament a la citació que considerés precís”, indica la interlocutòria. “Es va eludir aquesta previsió i es va optar per presentar un escrit exculpatori que tampoc no ha estat seguit de cap proposta d’atendre la crida judicial amb posterioritat al 24 d’abril”, retreu el magistrat. A més hi afegeix el que qualifica de “rebel·lia mantinguda durant cinc anys d’instrucció”. “Les funcions parlamentàries no són sinó l’excusa davant d’una nova desatenció de les seves obligacions processals”, argüeix el jutge.

Les aparicions mediàtiques, concloents
Per altra banda, en la interlocutòria Llarena ressalta que Ponsatí ha expressat en diverses intervencions públiques i mediàtiques que “presumia de no tenir cap intenció d’atendre la citació judicial”. “Així resulta també que l’encausada -que està personada en el procediment i coneix que la instrucció de la causa està paralitzada per la seva manca de declaració indagatòria-, no només va abandonar el nostre país immediatament després de la seva possible intervenció en els fets, sinó que es va oposar personalment que el Regne Unit la lliurés a les autoritats judicials espanyoles per respondre per la responsabilitat que es ventila en aquest procés”, subratlla el jutge.
Així mateix, el magistrat rebutja de ple que s’hagi de suspendre el procediment judicial per l’existència d’una demanda d’empara de les immunitats parlamentàries davant del Parlament Europeu. El jutge raona que la defensa de Ponsatí es basa en una sentència de la Gran Sala del TJUE que analitzava un supòsit diferent del cas de l’exconsellera. Un argument que extreu dels informes del ministeri fiscal, l’advocacia de l’Estat i de Vox.