La vuitena jornada del judici del cas Inipro, sobre les irregularitats de l’Ajuntament de Tarragona durant l’època que governava el PSC, amb Josep Fèlix Ballesteros com a alcalde, ha ensenyat les costures de com funcionen els equilibris polítics fins i tot amb els partits de l’oposició, els sistemes de propaganda camuflada dels partits a les xarxes i, de manera evident, com pot ser de selectiva la memòria. La majoria dels testimonis que s’han enfilat a l’estrada provenien de la defensa, des de regidors de l’oposició, a alts funcionaris del consistori i del gabinet d’alcaldia i treballadors de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), l’entitat que va contractar Inipro, l’empresa que segons les acusacions es dedicava a fer ciberactivisme i propaganda electoral per a Ballesteros i el PSC.
Especialment interessant, ha estat el testimoni de Pere Valls, que ha advertit a la presidenta del tribunal, Maria Espiau, que era militant des de feia molts anys al PSC. Però a poc a poc, aquesta militància de base, s’ha anat descobrint en tota la seva magnitud. De fet, ha admès que era membre del grup “ciberactivistes”, pel qual no cobrava, però sí que escampava informació en favor de Ballesteros i del PSC. Fins i tot, ha explicat que “s’inventaven cartes al director” als diaris de la ciutat i les feien signar per altres persones lloant la figura de l’alcalde o de la seva gestió o del PSC de la ciutat.
Per altra banda, l’exsecretària, ja jubilada, del gabinet d’alcaldia, ha afirmat que dubtava que l’alcalde llegís tots els expedients abans de signar-los perquè “tenia moltes carpetes”. “Li deixaven un full que era el que havia de signar”, ha concretat. Un intent d’exoneració de Ballesteros, que va signar els decrets per pagar les factures d’Inipro quan tenia el contracte caducat i s’utilitzava la fórmula de l’enriquiment injust. Un sistema que el mateix vicesecretari de l’Ajuntament ha reconegut que no era normal, però que hi havia ocasions que s’havia de fer així perquè el servei s’havia prestat tot i que l’adjudicació o el contracte estava caducat.
De companys a caps polítics
El primer testimoni que s’ha declarat ha estat Ainhoa València, integradora dels serveis socials que portava “qüestions relacionades amb els nouvinguts”. Feia els informes d’arrelament i habitatge dels nouvinguts. El seu relat era important perquè les tesis de l’acusació és que Inipro cobrava de l’IMSST per fomentar l’associacionisme entre immigrants, però, en realitat, era una tapadora per pagar ciberactivistes per potenciar políticament Ballesteros i el PSC. València ha explicat que l’any 2010 hi devien treballar entre 6 o 7 persones i ara, el mateix servei en serien 7 o 8.
València ha admès que no recordava cap programa d’un projecte per potenciar l’associacionisme dels nouvinguts. Sí que ha narrat que després d’una baixa maternal, en reincorporar-se entre finals de gener i principis de 2012, va veure que hi havia “dos companys” més Cecilia Mangini i Mario Burzuri, dos dels treballadors d’Inipro que segons la instrucció es dedicaven al ciberactivisme. València es desplaçava amb el seu vehicle per inspeccionar domicilis dels quals havia de fer informes.
Alguna vegada havia portat, un fet que no era “habitual”, en cotxe a Mangini i Burzui perquè “feien activitats de suport” i a la seu de la unitat de nouvinguts treballaven a la “sala polivalent” però “no ho recordava bé”. València ha reconegut que els seus caps eren Enriqueta Aznar i Antonio Muñoz, tots dos imputats. Ara té com a cap Mangini, que és regidora de serveis socials. Un detall gens menor que les acusacions han subratllat.
L’alcalde tenia molta feina
Un altre dels testimonis estrella ha estat la de Rosalia Vallbé, secretària ja jubilada de l’alcalde Ballesteros. La seva explicació ha servit per ressaltar que l’alcalde no revisava “les carpetes de manera exhaustiva” perquè tenia “molta feina” i li deixaven un full perquè el signés. D’aquesta manera, les defenses volien separar Ballesteros de l’autoria de les factures que havia de convalidar a través dels decrets d’alcaldia per tal que Inipro pogués cobrar malgrat que l’adjudicació havia caducat. “Mai vaig sentir res d’Inipro”, ha assegurat.
Vallbé també ha precisat la relació constant i “fluida” entre el cap de gabinet de l’alcalde, Gustavo Cuadrado -una de les ànimes del suposat muntatge d’Inipro seguint el criteri de les acusacions- que parlaven de manera constant. “Entrava al seu despatx i parlaven, la feina…”, ha descrit. Una narració que confirma l’estreta relació entre Cuadrado i Ballesteros i el fet que el seu excap de gabinet ha continuat promocionat en càrrecs de confiança de l’administració pública comandada pel PSC.
Per la seva banda, l’exvicesecretari de l’àrea de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Manuel Santmartin, ha afirmat que no va percebre cap irregularitat en l’adjudicació definitiva del contracte de l’empresa Inipro per part de l’IMSST. Ara bé, també ha admès a preguntes de l’acusació particular de la CUP, Carles Perdiguero, que mai va veure els decrets d’alcaldia pels quals Ballesteros ordenava el pagament de les factures. Tot i que va tenir una “intervenció tangencial” del contracte per certificar que s’havia atorgat la fiança del contracte per part d’Inipro per poder fer l’adjudicació definitiva. De fet, ha ressaltat que genèricament només advertien “alguna dificultat tècnica” en relació amb el procediment d’enriquiment injust, un procediment que “no era la regla general”. També ha aclarit que encara que s’utilitzi aquest sistema de pagament s’han d’acreditar els serveis prestats. Una reflexió que les acusacions han apuntat i que sembla que serà material per a futures testificals.
El ciberactivista vintage
Un altre dels testimonis ha estat Pere Valls. Segons ha reconegut forma part dels “Ciberactivistes del PSC”, és a dir, un grup de 30 o 40 persones afins al PSC que “reboten informacions sobre el partit a Tarragona”. “Si rebo un missatge interessant, el difonc”, ha especificat. Un grup del qual forma part des del 2008 i de manera altruista, és a dir, que ningú no cobra per fer-ho i que “no està especialment organitzat”. Va començar amb Facebook i cartes als directors dels diaris, però ara hi ha més xarxes.
Valls, però, ha assumit la seva participació en un activisme propagandista gairebé vintage. “Em vaig inventar algunes cartes al director, les vaig escriure i buscàvem algú que les pogués signar; eren curtes, concises i sempre en positiu”, ha detallat. “Buscàvem un tema amb ganxo”, ha adduït per poder tenir més garanties que es publiqués. La gràcia era que els diaris publiquessin cartes de lloança a l’administració de l’ajuntament i de Ballesteros. Valls després ha reconegut que va anar a les llistes del PSC l’any 2007 i 2011 i que també forma part de l’executiva del PSC tarragoní.
La desmemòria de l’oposició
També han declarat les exregidores d’ICV i CIU, Arga Sentís i Victòria Forns. Sentís ha admès que van tenir coneixement de les irregularitats d’Inipro en el consell rector de l’IMSST del 13 de març de 2013, quan el membre del comitè d’empresa, Juan Antonio Ribas -testimoni del cas- va advertir de les rareses. Segons Sentís tothom es va quedar sorprès respectivament, inclosa la presidenta de l’IMSST, Victoria Pelegrín, acusada en aquesta causa.
Forns ha avalat la mateixa història i ha explicat que van demanar explicacions i que per part de l’equip de govern municipal se’ls va donar la informació que havien demanat. Ara bé, les declaracions de l’època de les dues regidores expliquen coses ben diferents, perquè aleshores tenien una posició molt dura d’oposició respecte a les irregularitats. L’explicació és que en aquell moment l’IMSST necessitava més personal donat el context social i de crisi que es vivia en aquells anys. “Havia d’absorbir molta feina i més després de la crisi”, ha estat l’argument de les dues regidores per justificar la contractació de més personal a través d’Inipro.
