El judici sobre les irregularitats de l’Ajuntament de Tarragona durant el mandat del socialista Fèlix Ballesteros com a alcalde, el cas Inipro, ha arribat a la desena jornada. Aquest dimarts al matí, la seu provisional i molt poc romàntica de l’audiència tarragonina, instal·lada a l’antiga presó de la ciutat, ha viscut diverses testificals, però n’hi ha un que s’ha endut la palma. L’interventor de l’Administració General de l’Estat José Luis Pérez, perit nomenat pel magistrat instructor del cas, Joaquín Elías Gadea, per tal d’avaluar la contractació d’Inipro per part de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST). És a dir, l’empresa que segons les acusacions hauria servit per finançar propaganda electoral a les xarxes en favor de Ballesteros i del PSC.
Una altra de les sorpreses de la jornada ha estat la curiosíssima renúncia de les defenses a la testifical de Pau Ricomà, l’alcalde d’ERC que va assumir el càrrec després de Ballesteros. De fet, Ricomà va ser reclamat per la defensa de l’exalcalde socialista per tal que expliqués la normalitat dels pagaments per “enriquiment injust” de l’administració, és a dir, la fórmula excepcional que es va fer anar per pagar a Inipro els suposats serveis de promoció de l’associacionisme entre nouvinguts. Ricomà s’ha presentat a la vista com a testimoni, però la sorpresa ha estat la renúncia a la seva testifical per part de la defensa de Ballesteros. El socialista va justificar la petició de la seva declaració per demostrar que el republicà “havia actuat com ell”, amb pagaments amb la fórmula de l’enriquiment injust. Finalment, la defensa del socialista no se l’ha volgut jugar.
Un interventor a qui va grinyolar el contracte
El darrer testimoni de la jornada ha arribat després de la declaració del regidor d’Hisenda de Ballesteros, Pau Pérez, un cap d’administració d’alcaldia i un líder veïnal. Tots tres amb relacions directes amb el PSC de Ballesteros. L’únic testimoni del dia que no tenia relació amb els socialistes ha estat el pèrit, José Luis Pérez. Un home ja jubilat que, ben segur, no hauria estat mai portaveu de la Federació de Coristes, Crupiers i Apostadors i que ha refermat el seu informe. Un document amb què considerava que la tramitació de la contractació que va acabar en mans d’Inipro va ser correcta fins a la concurrència de les tres empreses.
A partir, de la crida del contracte negociat sense publicitat, el perit ha concretat irregularitats que segons el seu “entendre i saber lleial” va detectar. D’entrada, que les dues empreses que van quedar en la licitació, Itinere i Inipro, eren empreses vinculades, perquè una era propietària de l’altra. En segon terme, que es van pagar factures de manera anticipada a la prestació del servei sense que hi hagués “empara” documental per fer-ho, perquè el contracte inicial mai no es va prorrogar. I, en tercer lloc, perquè, de les memòries d’activitats d’Inipro a les quals va tenir accés, no es podia concloure que la feina o el servei s’hagués prestat.
La reacció de les defenses
La reacció de les defenses no s’ha fet esperar. Sobretot, d’un dels principals acusats, el cap de gabinet d’alcaldia, Antonio Muñoz, gerent de l’IMSST durant la contractació. La lletrada que porta la seva defensa, Sara Uceda, ex fiscal substituta i exmagistrada, ha apostat de valent per l’estratègia de desmuntar les conclusions del peritatge. Així ha posat en dubte la “irregularitat” que en contractes de serveis les empreses que hi concorrin siguin vinculades, i sí en un contracte d’obra. En aquest sentit, ha al·legat que la doctrina jurisprudencial al·legada pel pèrit encara no era ferma ni pacífica.
El perit, per això, amb serenor, no s’ha deixat impressionar i s’ha mostrat segur en catalogar com a gens lògic que un contracte negociat sense publicitat -és a dir, sense lliure concurrència pública d’empreses- només hi participin dues empreses i que totes dues estiguin tan vinculades que una sigui propietat de l’altra. I, a més, hagin presentat l’oferta de manera correlativa. “No és admissible”, ha sentenciat. A tot això, cal afegir que la tercera que havia de concórrer, desisteixi al darrer moment. El perit també ha retret que no es fes constar l’òrgan de contractació i que el pagament de les factures, l’any 2010, fos anticipat, abans de la prestació del servei, i la forma del pagament, -la fórmula de l’enriquiment injust- que implica que si l’alcalde no hagués signat els decrets, les factures no es paguen.
Unes factures que, atesa la documentació que va estudiar, no estaven justificades perquè no es podia concloure que el servei s’hagués prestat. Per altra banda, el fet que Inipro hagués continuat sense una pròrroga del contracte no tenia cobertura legal. De fet, el contracte de 2010, el que origina la relació amb l’IMSST no preveia la seva possibilitat de pròrroga. Les defenses s’han esforçat a demostrar la insuficiència de la documentació a la qual va tenir accés el perit per poder opinar que el servei d’Inipro no s’havia prestat i, per altra banda, que si bé era estrany la concurrència d’empreses vinculades en aquesta mena d’adjudicacions, no era il·legal.
Funcionaris, regidors i veïns… del PSC
Els tres primers testimonis del dia estaven orientats a treure responsabilitat a Ballesteros de la signatura dels decrets que van servir per pagar els serveis d’Inipro. El primer, l’exregidor d’Hisenda, Pau Pérez, que ha explicat com rebien els expedients que signaven els regidors delegats i l’alcalde. “Enteníem que els tècnics ho havien revisat i estava tot correcte”, ha especificat. Ara bé, en el moment que l’advocat de la CUP, acusació particular, li ha tret dos mails on feia constar el neguit de l’equip de govern i la relació amb l’oposició quan va esclatar el cas Inipro on demanava calmar els ànims per parlar amb el popular Alejandro Fernández, cap del PP a la ciutat, i Victòria Forns, de CiU fins que “no acabés la guerra”. Un altre mail on també assenyalaven que enraonaven amb tots dos per intentar frenar la polèmica així com recomava “suavitzar l’auditoria que havia ordenat l’alcalde”. Una expressió que Pérez ha volgut reduir a una contingència política.
Un altre dels testimonis ha estat el cap d’administració del gabinet d’alcaldia, Josep Maria Badia, que també havia anat a les llistes del PSC de Ballesteros. Badia ha admès la raresa del pagament per la fórmula del pagament injust. Però ha assegurat que va parlar amb el secretari interventor que testificarà el pròxim 18 de novembre, i al final van autoritzar els pagaments perquè no va tenir dubtes que el servei s’havia prestat o mancava algun dels requisits. El tercer testimoni, Francisco Pérez, president històric dels Veïns del Barri del Pilar, que també havia anat a les llistes ha apuntat al final de la seva declaració que es feia “feina amb la immigració” fins al punt que “organitzaven festes amb les dones marroquines”. Un fet estrany, a parer seu, per la diferència de les cultures.
