Dia de transició en l’onzena jornada del judici sobre les presumptes irregularitats dels serveis socials de l’Ajuntament de Tarragona quan n’era l’alcalde un dels prohoms del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, a través de l’empresa Inipro, que dona nom al cas. Aquest dimecres es reprenia una vista oral aturada des del passat 3 de novembre, marcada per l’esperada testifical del secretari municipal del consistori, Joan Anton Font, que havia d’aclarir els dubtes que van sorgir a la institució per la renovació de facto del contracte d’Inipro.
També hi havia a la cua d’espera la pràctica de les pericials sobre una de les proves més controvertides i de càrrec, els correus electrònics que basteixen bona part de la tesi acusatòria. I, en darrera instància, la declaració, en format de lectura, de l’administrador d’Inipro, Ricard José Campàs -mort el 2017-. Una declaració en instrucció amb què informava que l’empresa va continuar oferint servei tot i haver acabat el contracte per ordre del gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), Antonio Muñoz, acusat en el plet.
Tot plegat en un matí en què s’ha anat per feina a l’espera que aquest dijous comencin les declaracions dels acusats. De fet, demà declararà Ballesteros, epicentre i protagonista del cas. Al capdavall, les acusacions del ministeri fiscal i de la CUP entenen, a la vista de la instrucció i de la prova practicada fins ara a sala, que Inipro va ser contractada teòricament per fomentar l’associacionisme entre nouvinguts, però que a la pràctica servia per pagar campanyes de propaganda política per internet en favor del PSC i de Ballesteros com a alcalde.

El secretari s’estalvia el judici
Malgrat que el testimoni de Font era molt esperat, i demanat per la defensa de Ballesteros, no va ser fins ahir al matí que les parts van rebre una notícia sorprenent. Font havia estat operat i no podia assistir a la vista ni tampoc podia declarar per mitjans telemàtics. El seu testimoni havia d’escatir per què els interventors delegats del consistori que van participar en el procés de pagament d’Inipro advertien que “no s’havia seguit el procediment adequat en la tramitació de la despesa ni en la intervenció prèvia que regula la llei”.
De fet, Ballesteros buscava amb aquest testimoni justificar els pagaments a Inipro amb el contracte caducat a través de la fórmula de l’enriquiment injust. Però, finalment, l’exalcalde hi ha renunciat per no demorar un judici que porta acumulada una dilació extraordinària i que costaria molt, atesa la quantitat de processats, tornar a encabir un testimoni quan la fase de prova, abans de les declaracions dels inculpats, està just a punt d’acabar.
Una renúncia que s’afegeix a una altra també important, com la de l’exalcalde Pau Ricomà, d’ERC. Un testimoni que havia de validar, segons el criteri defensiu de Ballesteros, la pràctica habitual del sistema d’enriquiment injust per pagar proveïdors. Una tesi que no compartia Ricomà. L’exalcalde republicà es va presentar a la sala de vistes i allí li van comunicar que, sorprenentment, s’havia renunciat al seu testimoni.
La declaració llegida
Un dels altres punts interessants del dia ha estat la declaració llegida de l’administrador d’Inipro Ricard José Campàs, que va morir l’any 2017, en plena instrucció del cas. Precisament, el seu testimoni davant l’instructor ha servit per aclarir qui havia donat l’ordre de continuar els serveis de la seva empresa quan ja s’havia acabat el contracte. El 5 de febrer de 2016, Campàs va explicar que, mai abans de l’any 2010, la seva empresa havia treballat per a l’Ajuntament de Tarragona ni per al seu institut de Drets Socials, així mateix va dir que no coneixia ni a Ballesteros ni a la tinent d’alcalde de drets socials, Victòria Pelegrín.
Fins i tot, va insistir que desconeixia els detalls i les característiques del contracte, encara que aquestes fossin rellevants, com ara que era “improrrogable”. En tot cas, Campàs va especificar que sabia que Inipro havia continuat prestant el servei tot i tenir caducat el contracte per ordre del gerent de l’IMSST, Antonio Muñoz. És a dir, un dels principals acusats i un dels arquitectes de la trama segons les acusacions.

Peritatge important
També ha estat interessant el peritatge practicat a sala sobre les proves de càrrec del procés, els correus electrònics entre els acusats i en els que parlaven obertament de les tasques de ciberactivisme, mentre treballaven per Inipro. Per una banda, l’acusació portava el guàrdia civil X16115P, que va elaborar un dens informes sobre el contingut del disc dur que va ser lliurat a la policia judicial després de trobar-lo en una oficina de l’IMSST. El pèrit ha reconegut que calia fer fins a cinc clics per arribar a les carpetes on hi havia els mails i que van fer una tria buscant arxius molt concrets per assegurar que només captaven els correus electrònics. El guàrdia civil ha subratllat la “veracitat” dels correus incriminatoris.
Per la seva banda, el pèrit de les defenses, ha posat en dubte la cadena de custòdia dels mails, la seva empremta digital i la tria realitzada pels guàrdies civils. Unes afirmacions que han estat rebatudes pel ministeri fiscal i l’acusació de la CUP, a nom de Carles Perdiguero, que s’han esforçat a esberlar la doctrina del pèrit que intentava menystenir la validesa de la prova de càrrec. El peritatge era important perquè, en certa manera, en depèn la configuració dels fets provats de la sentència en tant que el tribunal que presideix Maria Espiau ha de decidir si li atorga la validesa o expurga el disc dur.

