Les sales de vistes no són un lloc fàcil. De fet, un dels fonaments del sistema judicial són les formes, el protocol i la funcional institucionalitat amb pinzellades gòtiques. Les togues, les estrades i les cadires on declaren els testimonis són elements que imposen per simplement avisar que allò va de veres. Per això, quan alguna part demana un testimoni, cal que l’adverteixi de la solemnitat i, a més, que hi haurà molts professionals parant l’orella per tal d’aprofitar qualsevol escletxa en benefici dels interessos dels seus clients i un tribunal format per jutges que comparteixen una característica en comú, que no els fa gota de gràcia que els vacil·lin.
Precisament, aquesta és la situació que s’ha viscut aquest matí a la sala de vistes del judici del cas Inipro, sobre les presumptes irregularitats a l’Ajuntament de Tarragona per fer propaganda electoral, a través del pressupost de serveis socials, quan hi governava el socialista Josep Fèlix Ballesteros, principal processat. Natividad Fernández, una presidenta històrica d’una important associació de veïns tarragonina, ha estat el principal testimoni del matí, tant per qui era com pel que ha dit i, sobretot, pel que no ha dit. Una testimoni que ha constatat la connivència d’algunes entitats socials amb el poderós entramat del PSC a Tarragona. Allò que normalment es coneix com la “xarxa clientelar” de la política.
La resta han estat diferents guàrdies civils que van participar en els diferents escorcolls domiciliaris sense més suc ni bruc que explicar com embossaven les evidències que van confiscar i la seva forma de classificar-ho. Pràcticament, trigaven més a respondre les preguntes generals de la llei que no pas a les qüestions de l’acusació perquè les defenses ni han preguntat. Només el lletrat Guillermo Gil, defensor del que era cap de gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado, ha formulat una pregunta a un dels agents policials sobre el procediment de classificació i arxiu dels indicis informàtics recollits en els escorcolls. La intenció de la pregunta era clara: distingir la forma en què es van recollir els efectes informàtics per part de la policia judicial del disc dur que va portar un informàtic municipal a la comandància de la Guàrdia Civil. És a dir, afeblir la principal prova incriminatòria i on rauen els mails més compromesos pels acusats.
El primer contacte?
La setena jornada no ha començat tan puntual com és habitual, però ha estat molt breu en comparació amb les anteriors. A quarts d’onze s’havia acabat la vista. La primera testimoni, però, s’ha endut la palma del dia. Natividad Fernández s’ha assegut a l’estrada i a les preguntes generals ha explicat a la presidenta del Tribunal, Maria Espiau, que coneixia part dels acusats per la seva condició de presidenta de l’associació de veïns de Riuclar durant 18 anys, però, res més. “Els conec de l’ajuntament”, ha assegurat, per afegir que no hi havia cap relació personal així com ha negat tenir qualsevol relació amb el PSC.
Però la testimoni no comptava amb les preguntes que li formularia l’advocat de Carles Perdiguero, lletrat de l’acusació popular de la CUP conegut per la seva sobrietat a sala i una permanent connexió amb qui testifica. D’entrada, com qui no vol la cosa, li ha fet explicar que la seu de l’associació de veïns era una antiga seu del departament de medi ambient del consistori tarragoní. És a dir, un local prestat per l’administració socialista. A més, ha afegit que un dia de “l’any 2013”, Alejandro Caballero -contractat per Inipro- i Judit Cepero -tots dos processats- li van trucar per concertar una trobada sobre uns programes que “anirien bé pel barri”. La testimoni ha reconegut que van trucar-li “en nom de l’ajuntament” i que, en cap cas, li van dir que treballaven per Inipro. Era el primer contacte i únic contacte físic que, en principi, haurien tingut.
Contradiccions
En aquella reunió, la testimoni els va explicar que hi havia “conflictes al barri per l’arribada d’immigració”. Però Perdiguero, ha alçat la mà al·legant contradicció amb la seva declaració en instrucció, el març de 2018, quan davant del jutge va assegurar que no hi havia cap conflicte. La presidenta del tribunal li ha demanat explicacions sobre la incoherència. Natividad ha suat la cansalada per justificar-ho tot afegint que “posteriorment” a la reunió sí que hi va haver “conflictes” o “problemes de convivència” però només n’ha recordat un ubicat al “Bloc 7 Escala 4”.
Segons han relatat van posar en marxa el programa amb esdeveniments com la “Setmana Cultural” -que després ha reconegut que se celebrava des de feia anys- però mai no es va elaborar cap informe o memòria però sí que Caballero li facilitava la informació de com anaven els programes sense que fos un “contacte habitual”. En aquest punt, i a preguntes posteriors d’una de les defenses ha estat quan ha caigut en una nova contradicció, en admetre que amb Caballero havien tingut una altra trobada física però que la “resta havien estat telefòniques”.
L’oblit del PSC
Ha arribat el punt clau de l’interrogatori quan ha reconegut que sabia que Caballero “formava part del PSC”. La reacció ha estat en cadena, seguint aquest fil, Perdiguero ha assenyalat al Tribunal una nova contradicció en preguntar-li si mai havia format part de les llistes del PSC amb Ballesteros al capdavant. “Sí”, ha contestat arrossegant els peus. Ho havia estat per dues vegades, el 2007 i el 2011, quan se li han mostrat els documents que ho acreditaven. És a dir, fins i tot, abans que comencés la suposada trama d’Inipro.
La presidenta del Tribunal ha admès la contradicció i contrariada li ha reclamat explicacions a la testimoni de per què quan li ha preguntat si tenia alguna relació amb el PSC li ha respost que no. “És que mai he estat militant” i que “feia molt temps” ha contestat. “M’ho va demanar Ballesteros”, ha argumentat. Una resposta que no ha convençut gens el tribunal que prenia notes indissimuladament.
Però la relació amb el PSC no havia acabat. A preguntes de nou de Perdiguero ha estat quan ha reconegut que havia treballat a l’Empresa Municipal d’Habitatge quan era presidenta Teresa Victòria Pelegrin, regidora de serveis socials i presidenta de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) que va dictar la resolució del plec de clàusules que va servir per contractar Inipro i acusada en el procediment. Tot plegat ha servit per apuntar que va rebre una trucada directa dels implicats, va anar a les llistes i, a sobre, contractada per l’Ajuntament. Una persona ideal per vehicular les intencions de la trama Inipro que segons les acusacions eren utilitzar els recursos per l’assistència de nouvinguts per a fer ciberactivisme en suport de Ballesteros i el PSC tarragoní.
