Aquesta setmana s’ha apujat un grau més la pressió dels tribunals cap al PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, Pedro Sánchez i el seu entorn, tant el familiar com el polític. Les causes obertes pel cas Koldo, pel cas Plus Ultra, pel cas Begoña i pels dos casos que tenen Leire Díez com a peça comuna han anat incorporant diligències, decisions i comunicacions que, lluny de frenar els sumaris, els acceleren i encara estrenyen més el cercle. Sovint, decisions revestides de qüestions tècniques o de dinàmiques processals.
Comptat i debatut, els fronts contra els líders del PSOE s’han alimentat amb nova munició, com ara la prohibició a Begoña Gómez de viatjar a Turquia –per acompanyar el seu marit a la cimera de l’OTAN, la imputació del seu excap de gabinet i expresident de Correus, Juan Manuel Serrano, i la pressió d’Hisenda i la Fiscalia Anticorrupció sobre les joies trobades al despatx de Zapatero.
I, una petició que no ha fet gens de gràcia a les defenses, la petició de continuïtat com a cap policial del responsable de les diferents instruccions contra els socialistes de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, l’UCO, el tinent Antonio Balas. A tot això, cal afegir-hi la declaració de Rafael Salvador, un dels policies que es va reunir amb Leire Díez, per parlar sobre el cas ERO d’Andalusia i que va fer saber al jutge que la lampista del PSOE es vantava de parlar en nom de les “altes esferes”.
L’excap de gabinet de Sánchez, imputat
“No pinta bé”. Així han recollit diversos mitjans les declaracions fora de micro de diversos càrrecs de l’executiva federal del PSOE després que el titular del Tribunal Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, imputés Juan Manuel Serrano, expresident de Correus, l’empresa pública on també treballava Leire i excap de gabinet de Sánchez. És a dir, la persona de màxima confiança política del president espanyol amb comandament sobre la seva agenda, comandament i direcció de la seva estructura política i administrativa. El neguit del PSOE és que tres dels que han estat mà dreta de Sánchez els darrers anys estan processats: José Luis Ábalos –ja condemnat–, Santos Cerdán i, ara, Serrano.
En una interlocutòria dictada aquest divendres, de dotze pàgines i a la que ha tingut accés El Món, Pedraz basa la seva decisió en la petició de la Fiscalia Anticorrupció, que va a totes amb la causa, després que els investigadors de la Guàrdia Civil, en els seus atestats, li encolomessin “participació preeminent” a les dues branques d’aquesta causa: les suposades irregularitats en contractes públics -la causa Hirurok– i el cas de les presumptes maniobres per desestabilitzar causes judicials, conegut com les “clavagueres del PSOE”.
La resolució també inclou una ordre del jutge a l’UCO per tal que bolqui i analitzi el telèfon mòbil de Serrano. El magistrat explica en la seva decisió que al principi de les perquisicions policials només es podia apostar per una “difusa responsabilitat en els fets” de Serrano. Ara bé, l’informe de l’UCO convenç el jutge que hi ha prou “indicis per la seva relació amb els integrants de l’organització criminal, fonamentalment, Leire Díez i Vicente Fernández”. De fet, els analistes de l’UCO raonaven que Díez havia estat objecte d’una “contractació estratègica” a través de Serrano a Correus. Així mateix, aporten indicis, com “missatges” de Signal i Whatsapp des del 2020 fins al 2024 -que coincideixen temporalment amb els fets investigats- de la presumpta “col·laboració estreta” amb la suposada xarxa per torpedinar els casos judicials i investigacions policials que afecten la biosfera socialista.
L’investigador, protegit
A tot això, cal afegir una petició amb càrrega de fons per part del jutge instructor del cas Koldo, Ismael Moreno, i del fiscal en cap anticorrupció, Alejandro Luzón, que han demanat al cap de l’UCO, el coronel Pedro Merino, que el tinent coronel Antonio Balas romangui en la investigació tot i que serà ascendit a coronel, i per normativa interna, hauria de canviar de destí dins l’institut armat. La fiscalia li va demanar al jutge Moreno perquè Balas ha estat l’arquitecte de les causes de l’UCO contra els socialistes. I, especialment, remarca que ha tingut un paper “rellevant” i que el seu paper és “necessari” per la continuïtat de la investigació. De fet, demana mantenir-lo fins a concloure la instrucció.
De fet, Balas era un dels suposats objectius de la trama Leire i de qui buscaven informació delicada i compromesa, per desvirtuar les seves investigacions. El tinent coronel Balas és al capdavant del Departament d’Investigació Econòmica i Anticorrupció (DIECAN) de l’UCO. Per tant, signa els atestats de tots els casos judicials que afecten el PSOE i l’entorn familiar de Pedro Sánchez, però no pas del cas Zapatero o Plus Ultra que és en mans de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia. Balas investiga les activitats de Santos Cerdán i del cas Ábalos.
No acaba aquí el protagonisme policial. Aquest divendres va declarar l’agent jubilat del CNP, Rafael Salvador, que va ser membre de la unitat de policia judicial del jutjat de Mercedes Alaya a Sevilla. En la seva declaració en el marc del cas Leire, va admetre diverses reunions amb Díez, perquè era un dels investigadors del cas ERO i cas Aznarcóllar, on hi havia imputats càrrecs socialistes andalusos. La declaració va ser prou negativa per Leire perquè el policia va emfatitzar que la lampista del PSOE presumia de ser la portaveu de “qui més mana” per demanar informació compromesa de les investigacions i de la jutgessa.
Zapatero, Hisenda, la fiscalia i les joies
Per altra banda, el cas Plus Ultra ha tingut la seva part de protagonisme aquesta setmana. Per un costat, Hisenda va anunciar que revisarà les declaracions de renda de l’expresident espanyol, les de la seva dona, Sonsoles Espinosa, i les seves dues filles, entre 2021 i 2024. Una petició que la defensa de l’exlíder del PSOE ja ha impugnat perquè afecta el seu dret de defensa en el context d’una instrucció judicial en marxa en mans del magistrat José Luis Calama de l’Audiència Nacional. La decisió d’Hisenda prové de la trobada de les joies en una caixa forta al seu despatx d’expresident, durant els escorcolls ordenats pel jutge en el marc de la instrucció de les ajudes públiques de 53 milions d’euros a la companyia aèria veneçolana Plus Ultra durant la pandèmia.
Però, precisament, arran de les joies la Fiscalia Anticorrupció ha tornat a treure el cap. El ministeri públic va registrar un escrit aquesta setmana on recorda a la defensa de l’expresident que té “dret a justificar l’origen de les joies”. Unes joies amb un valor taxat d’1,3 milions d’euros. Zapatero va recórrer l’obertura de la peça separada sobre les joies per un delicte de contraban i un delicte fiscal tot al·legant que s’havien vulnerat els seus drets com a processat. Anticorrupció, però, no ho veu igual i s’hi oposa en aquest escrit tot recordant que “no hi havia res que no figurés ja en el procediment abans de la citació de l’investigat”. En aquesta línia detalla que la peça separada no s’obre arran de la taxació de les joies, sinó en la mateixa troballa, “la procedència temporal i geogràfica de la qual està per determinar”. Encara queda molta instrucció.
