La funcional sala de vistes de la primera planta del Palau de Justícia de Barcelona viurà aquest divendres l’arrencada d’un judici que per a molts té intencionalitat política, per a altres és un simple cas de corrupció i, per a una minoria, és un judici de prevaricació exagerant-ne els fets per motius polítics. Ara bé, en cap cas es pot emmarcar en la repressió del Procés. És el judici per prevaricació i falsedat documental a la presidenta suspesa del Parlament i presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs. Un cas que va néixer arran d’un error de Correus, que va desemmascar la feina d’un narco de petita escala, i de retruc, va obrir una altra causa per una fragmentació d’adjudicacions a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), el suposat fraccionament d’un encàrrec en divuit contractes quan Borràs n’era la presidenta.
El cas ha obert una escletxa dins l’independentisme. Tant és així, que ni ERC, ni la CUP, ni el Govern, ni Òmnium Cultural ni l’AMI aniran a fer costat a Borràs al Palau de Justícia. Només Junts, el Consell de la República i l’ANC li mostraran el seu suport a les portes del tribunal. En certa manera, del resultat d’aquest judici també en depèn el futur del lideratge de Junts.
La primera sessió, per a unes qüestions prèvies fonamentals
El judici s’encetarà amb les qüestions prèvies que poden definir de manera clau el futur de les vistes orals segons valorin els magistrats que componen el tribunal: Jesús María Barrientos, Fernando Lacaba i Maria Jesús Manzano. De fet, un cop explicades, la vista en si no començarà fins al dia vint, amb les declaracions dels tres processats, els testimonis, els pèrits i els informes.
El judici té tots els elements d’un cas rebregat i amb molts paranys de sortida. Una suposada pràctica irregular que ni la Fiscalia ha tingut la gosadia de qualificar de malversació, una líder independentista i presidenta del Parlament asseguda al banc dels acusats, una prova sospitosa, l’animadversió mostrada pel president del tribunal que l’ha de jutjar, Jesús María Barrientos, i el pacte amb la fiscalia amb el segon implicat són els ingredients que, combinats, poden donar qualsevol resultat. I per embolicar més la troca cal tenir present que el ministeri fiscal ha intentat apartar un dels pèrits principals de la defensa per haver estat condemnat per homicidi relacionat amb l’extrema dreta.
Penes descompensades o intencionades
Un dels punts més remarcables d’aquest judici són les penes que demana la fiscalia, que abonen la tesi de la intencionalitat política del procés. En concret, a Borràs li demanen 21 anys d’inhabilitació, 6 de presó i 144.000 euros de multa per suposadament fraccionar contractes a favor d’Isaías Herrero, l’informàtic que dissenyava i construïa les webs de la ILC. Curiosament, a Borràs li apliquen l’agreujant de càrrec públic però, en canvi, Herrero té la mateixa petició de pena, llevat de la multa que és de la meitat, 72.000 euros. Una petició alta per prevaricació i una inhabilitació, que, per exemple, queda molt allunyada de la que podria correspondre a un càrrec de tercera fila i de la que es va demanar per als condemnats per sedició i malversació per l’1-O. En canvi, per al tercer processat, Andreu Pujol, demanen, pels mateixos delictes, tres anys de presó, deu d’inhabilitació i 30.000 euros de multa.
A més, també hi ha una interpretació de fons en el fet que demanin la mateixa pena a Herrero, que al capdavall feia el que li deien. Una petició desproporcionada de pena que afavoreix la possibilitat d’un pacte de conformitat amb el ministeri públic –per no entrar a la presó o reduir el temps d’inhabilitació– a canvi d’inculpar Borràs. Aquesta setmana s’ha desllorigat aquesta possibilitat amb la filtració que la defensa d’Herrero ha tancat un acord amb la fiscalia al preu d’admetre els fets. Una jugada per mantenir l’acusació de la mala praxi contractual si, per aquelles coses, es decideix no validar la prova documental aportada que basteix el relat incriminatori contra els tres acusats.
Una prova, un pèrit polèmic i un testimoni rebutjat
Un dels grans secrets de l’estratègia de defensa de Borràs és com serà l’estratègia per intentar invalidar la prova recollida durant la instrucció, que va estar a mans dels Mossos d’Esquadra i, després, de la Guàrdia Civil. Possiblement, aquest punt sigui el taló d’Aquil·les de la causa. Fonts del cas admeten que hi ha seriosos dubtes sobre la cadena de custòdia de les proves. I unes proves sense garanties no poden ser admeses davant un tribunal. A més s’hi afegeix un peritatge a càrrec d’Emilio Hellín, condemnat per un homicidi ultradretà. Una prova tècnica amb què es vol deconstruir com es van poder manipular els terminals de comunicacions i electrònics i des d’on es van connectar, per desvirtuar la prova documental incriminatòria consistent en mails i missatges de Whatsapp.
Tots i els intents de la fiscalia de recusar el peritatge d’Hellín i la polèmica generada, Isabel Elbal i Gonzalo Boye, advocats de Borràs, van mantenir el peritatge amb el suport del tribunal, que fins i tot, va admetre que un testimoni “tatxat” també és vàlid. El nomenament d’Hellín va provocar una recriminació en l’estratègia de defensa de Borràs, tot i que el pèrit ha participat en altres causes com a expert informàtic. Ara bé, el tribunal en la interlocutòria d’obertura del judici oral deixava molt clar els marges del peritatge, acotant-lo als discos durs i als DVD confiscats en les entrades i registres dels Mossos d’Esquadra.
També en l’àmbit de la prova, ha quedat fora de la sala la versió dels fets de Lluís Puig, l’exconseller de Cultura exiliat i perseguit pel magistrat instructor del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Segons el tribunal del cas Borràs, Puig no seria un testimoni “idoni”. Una decisió no pas unànime, ja que la magistrada María Jesús Manzano va emetre un vot particular en què defensava que Puig tenia tot el dret a testificar malgrat la seva situació processal amb el Tribunal Suprem.
El repte de la defensa
Elbal i Boye hauran d’esmolar bé l’estratègia perquè el judici ha esdevingut un repte important. En primer terme, la consideració que no és un judici generat pel Procés però que, tot i així, té clares intencionalitats polítiques. Els 21 anys d’inhabilitació demanats en són la prova més fefaent quan la processada presideix la cambra catalana i alhora la formació liderada pel president Carles Puigdemont, el partit independentista Junts. Aquesta setmana també s’hi ha afegit el presumible pacte entre Herrero i la Fiscalia que deixaria aïllada Borràs en la seva defensa. Una situació que els aboca a dues opcions.
En primer terme, si s’accepta la prova documental, la declaració d’Herrero complicaria la defensa. Però en cas que no s’accepti la prova –un escenari plausible– el seu testimoni seria només un “indici feble que s’hauria de corroborar amb altres proves”. Sia com sia, Elbal-Boye estan disposats a fer una defensa tècnica aprofitant el que consideren pericials que poden donar al cas una volta com un mitjó. També volen subratllar el relat que, tal com també va entendre la Fiscalia, no hi havia cap ànim de ficar-se diners a la butxaca. Fins i tot, el ministeri públic remarcava que Herrero cobrava a preu de mercat i que les feines es realitzaven dins els terminis i en les condicions establertes. Dos motius que van expulsar de l’escrit d’acusació el delicte de malversació.
Aquest divendres també es discutirà si els magistrats permeten als inculpats declarar al final i no el primer dia de la vista ordinària –el dia 20– com està previst. En total, seran sis dies de sessions i hi haurà 32 testimonis i pericials i, el dia 1 de març, les conclusions de les parts.
21 
5 